Entrevista al doctor Antoni Callén: "A Catalunya som pioners en desenvolupar marcadors de malaltia"

Recentment es publicava que entre el 10 i el 20% de casos de demència a Espanya són causats pels cossos de Lewy. Què significa això i quina diferència hi ha amb altres tipus?

Si comptem només les neurodegeneratives, els cossos de Lewy són la segona causa de major nombre de demències, per darrere de l'Alzheimer. Cal tenir en compte que no hi ha gaire estudis al respecte, però l'estimació que tenim és que hi hauria unes 35.000 o 40.000 persones a Catalunya que pateixen demència per cossos de Lewy. 

Té uns trets molt diferencials de la resta, sobretot si es compara amb l'Alzheimer; entre elles i bàsicament es fonamenta en l'alteració conductual, molt més que en problemes de memòria. I ja no només per agressivitat, sinó per al·lucinacions, ideació delirant i també presenta símptomes presents a la malaltia de Parkinson, alentiment dels moviments, rigidesa, caigudes de forma freqüent... 

Altres dades, en aquest cas de la Generalitat, indiquen que l'Alzheimer és la causa del 70% de les demències a Catalunya i que la seva incidència es duplicarà el 2050 per l'envelliment de la població. Què es pot fer?

Això és cert, l'augment de les demències, globalment, està lligat a l'edat. La malaltia d'Alzheimer és ara més coneguda perquè, qui més qui menys, coneix algú que la pateix. També l'augment de l'esperança de vida de la població, que està en uns 83 anys de mitjana, fa que creixi la seva incidència. També diagnostiquem ara més que fa una dècada, per exemple, perquè l'expectativa de vida és més elevada.

Estudis recents apunten que 1 cada 10 persones majors de 60 anys i un terç de les majors de 85 ja pateixen alguna malaltia neurodegenerativa...

L'avantatge que hem tingut amb aquest augment de la incidència és que cada vegada podem conèixer millor aquestes malalties. I m'agrada parlar de forma global, perquè no només entren aquí les malalties de la família de les demències, sinó també el Parkinson.

Des de la societat científica desenvolupem grups d'estudis i la recerca està molt activa. Al nostre país hi ha grans grups que estan investigant i que permet, si bé de moment no hi ha tractaments curatius, sí que hi ha medicaments que permeten controlar força bé els símptomes.

Recentment hi ha hagut avenços en aquest camp, com la detecció del dany cerebral silenciós i la detecció precoç amb procediments senzills com una anàlisi de sang. Aquest és el camí a seguir?

Sens dubte. Hem d'estar molt orgullosos, perquè a Catalunya som pioners en desenvolupar formes de detecció del que anomenem marcadors de malaltia. Això fa que cada cop estem més a prop de poder fer un diagnòstic més certer, i equips d'investigadors catalans han aconseguit avenços importants per poder elaborar fàrmacs cada cop més segurs i més eficaços. La detecció i la precisió en el diagnòstic són claus.

La primavera de l'any passat es va anunciar que als Estats Units es posaven en marxa assajos inicials d'una vacuna dissenyada per prevenir la formació de proteïnes tòxiques al cervell en els malalts d'Alzheimer. Què en sap del tema?

La globalització té els seus punts negatius, però ajuda en el camp de la investigació, es generen sinergies. Jo, per exemple, estic col·laborant amb la Fundació Michael J. Fox. A Europa s'estan desenvolupant moltes línies de recerca, però van molt sinèrgiques. Evidentment, pot haver-hi diferències entre les hipòtesis i els objectius, però al final s'acaba ajuntant i no hi massa diferències. 

Hem de tenir en compte que quan es comença una recerca de qualsevol fàrmac, de la globalitat dels assajos que es posen en marxa igual només surt un 1% al mercat. Als mitjans, molts cops, surten notícies molt esperançadores, però potser una línia d'investigació en concret s'ha d'abandonar perquè allò o té més efectes adversos que beneficis o no aporta res.

Com tracten aquestes malalties neurodegeneratives, a Sant Joan de Déu Sant Boi?

Som un hospital de nivell 2, molt discret, però amb una certa projecció. M'agrada dir que les malalties neurodegeneratives són més la meva àrea d'interès que d'expertesa, i no només en el tractament, també en la recerca; fem des d'assajos amb dispositius per permetre una millor qualitat de vida dels pacients fins a treball conjunt amb entitats, com la que he esmentat abans, Michael J. Fox, per buscar biomarcadors de malalties neurodegeneratives.

Acabem. La tardor de l'any passat va lloar el paper de les persones cuidadores. Són les grans oblidades?

Sí... hem de cuidar les persones cuidadores. Acostumo a parlar de cuidadora, perquè les dones són les figures més habituals en fer-ho. I són un pilar fonamental en aquestes situacions. A Sant Joan de Déu Sant Boi tenim una iniciativa des de fa uns quants anys per formar cuidadors, perquè hi ha una part que pot ser intuïtiva, però es necessiten uns coneixements bàsics per fer una feina que és realment molt carregant, especialment quan pot haver-hi alteracions conductuals.

Implica estar les 24 hores del dia alerta i el procés neurodegeneratiu va a més, fent que la sobrecàrrega també creixi. Personalment, la tinc contemplada en la meva línia d'actuació, s'ha de treballar amb el pacient, però procurar que tingui una bona formació és imprescindible.