Estem vivint una "autèntica revolució" en la detecció prematura del càncer, segons una experta

La directora de Diagnòstic per Imatge i Teràpies Avançades de Siemens Healthineers, Maria d'Oyarzábal, ha ressaltat aquest dimarts que actualment s'està vivint una "autèntica revolució" tecnològica en l'àmbit de la detecció primerenca del càncer i dels tractaments oncològics.

"Tinc la sensació que estem vivint una autèntica revolució, estem fent passos de gegant tant en la detecció primerenca com en tractaments", ha manifestat De Oyarzábal durant una trobada virtual amb la directora general de la Fundació IDIS, Marta Villanueva.

Durant l'esdeveniment, l'especialista ha parlat sobre les principals novetats que han marcat la diferència a l'hora de lluitar contra el càncer en els últims anys, com el recompte de fotons, una eina de tomografia computaritzada que permet una detecció "molt més primerenca i més precisa", ja que permet veure lesions amb més resolució i, per tant, veure-les en una fase en què encara són més.

Aquesta tècnica també ofereix menors dosis de radiació per als pacients, permetent diferenciar entre el teixit sa i tumoral, i avaluar si el tractament és efectiu des del principi del mateix.

Altres equips nous són els PET-TAC, que ajunten les capacitats d'un tomògraf per emissió de positrons (PET) i un tomògraf axial computat (TAC), oferint informació tant morfològica com fisiològica, i que permetran detectar les lesions tumorals en una fase "molt més primerenca".

Els tractaments guiats per imatge també estan experimentant grans avenços, i es tracta de procediments "menys invasius" que permeten una recuperació més ràpida, com ara l'ablació per radiofreqüència o l'ablació per microones; la crioablació, que utilitza temperatures molt baixes; o ablacions intraarterials, com ara la quimioembolització i la radioembolització, que es practiquen en sales d'intervencionisme.

"Començarem molt més aviat (els tractaments) i anirem només al malalt. I a més podrem veure si el tractament està sent efectiu o no més aviat, (...) si el tractament no està sent efectiu cal saber-ho com més aviat millor per poder corregir i canviar", ha afegit De Oyarzábal.

Molts d'aquests avenços estan relacionats amb el desenvolupament de la Intel·ligència Artificial (IA), la implementació dels quals en medicina possibilita realitzar diagnòstics més precisos, personalitzar els tractaments de cada pacient, optimitzar els processos i reduir els temps d'espera.

Per a la seva integració en aquest àmbit, primer es tenen en compte les dades que es necessitaran, amb les quals després es desenvolupa un model computacional que compara aquestes dades sanitàries del pacient amb la probabilitat que es produeixi un resultat clínic, i després es comença a entrenar a l'algoritme.

Aquest entrenament depèn de la quantitat de les dades que es poden fer servir i la seva qualitat; un cop conclou aquesta fase, es realitza una validació dels algorismes per comprovar els beneficis, la seva seguretat i el compliment de la normativa.

D'Oyarzábal ha subratllat que, per a un ús més òptim de les dades i que aquestes siguin de més qualitat, la interoperabilitat dels sistemes és "vital", de manera que es puguin compartir entre la sanitat pública i privada, entre comunitats autònomes i fins i tot entre els diferents països de la Unió Europea, cosa que evitarà duplicitat de proves i s'acceleraran tant els diagnòstics.

L'ús de la IA a l'hora d'abordar aquestes dades també és molt important, ja que facilitarà integrar les diferents fonts de dades del pacient, i es podrà "generar un benefici" tant en el diagnòstic com en la selecció del tractament a seguir.

"Avui dia ja pràcticament tots els equips de diagnòstic per imatge que surten al mercat estan incorporant solucions d'intel·ligència artificial que formen una part intrínseca de l'equip. I després cal tenir en compte que, un cop estan desplegades aquestes solucions, cal monitoritzar-les constantment i seguir-les desenvolupant perquè segueixin el pas dels avenços que hi ha hagut a la medicina ia la tècnica".

De cara al futur, De Oyarzábal ha assenyalat que s'està treballant en el "bessó digital", que consisteix en la recreació virtual del pacient, inclosos els seus òrgans, per saber quina resposta tindrà al tractament, poder predir-lo abans d'aplicar-lo i fins i tot arribar a predir malalties en funció de les dades que es tenen.

"Un dels reptes més grans que se'ns planteja ara és que la tecnologia avança tan ràpid que hem de pair aquest avenç, poder implementar-los i que els professionals puguin adaptar-se", ha afegit.

D'Oyarzábal ha recordat que, mentre que en el passat els equips es desenvolupaven pensant que fossin "els més potents", ara s'estan dissenyant mentre es pensa en l'experiència del pacient i el seu ús per part dels professionals.

"Si un pacient està tranquil a l'equip, col·laborarà millor en la respiració, es quedarà més quiet i les imatges seran millors. I si a un professional li resulta còmode d'utilitzar l'equip, podrà atendre millor el pacient, perquè necessitarà menys temps a estar espatllant l'equip i en simplificarà l'ús", ha explicat.

Aquest tipus de dissenys són especialment importants per als nens, a qui certes proves els pot generar angoixa en un entorn en què moltes vegades no poden estar acompanyats dels seus pares, per la qual cosa "és important en els nens la preparació prèvia, perquè influirà moltíssim després en el resultat, en què es quedin quiets, en què col·laborin".

En aquest sentit, ha destacat que han desenvolupat un TAC i una ressonància de joguina perquè el nen pugui fer un TAC a un peluix i veure com es fa o què és.

D'altra banda, l'especialista ha recordat que en el disseny d'aquests equips també hi influeix tant la sostenibilitat ambiental com la idea d'equitat a la sanitat, de manera que sigui "per a tothom ia tot arreu"; des d'un primer moment ja es pensa en quin serà l'impacte ambiental de l'equip durant el seu cicle de vida i com es reutilitzaran o es desfaran els seus components.

En relació amb el Dia de la Dona i la Nena a la Ciència, que se celebra aquest dimarts, De Oyarzábal ha repassat les iniciatives de la companyia al respecte, que realitza tant a col·legis com dins de la pròpia empresa.

Una d'elles és 'Tu yo del mañana', per la qual reben alumnes de quart de l'ESO, els qui visiten l'empresa i se'ls explica en què consisteix o quin tipus de llocs hi poden desenvolupar, de manera que tant els nens com les nenes amb "inquietuds" en aquests sectors puguin veure quines feines poden realitzar.

En el cas de les universitats, Siemens Healthineers té relació amb nombroses escoles d'enginyeria on les dones que exerceixen com a líders de l'empresa expliquen com ha estat el seu desenvolupament, de manera que puguin inspirar altres dones que vulguin seguir un camí similar.

"Tenim programes d'estudiants en pràctiques que vénen a l'empresa, estan un temps amb nosaltres i participem en diferents fòrums d'ocupació amb universitats; o vénen estudiants que han realitzat enginyeria biomèdica, enginyeria informàtica i poden parlar amb dones de l'empresa que han desenvolupat les mateixes carreres perquè vegin en què treballen", ha afegit.

Dins l'empresa també hi ha accions en matèria de formació i desenvolupament professional per garantir la igualtat de gènere i la igualtat d'accés a determinats llocs.