Avenços en la lluita contra els tumors de pròstata: desenvolupen nanopartícules orgàniques

Un equip de l'Institut d'Investigacions Químiques (IIQ), centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de Sevilla (US), ha desenvolupat dues nanopartícules orgàniques capaces d'assolir específicament els tumors de pròstata i alliberar una quantitat efectiva de fàrmac per eliminar-los.

Així ho informa en un comunicat el CSIC, que assenyala que els resultats, que apareixen publicats a la revista 'Journal of Controlled Release', suposen un avenç cap a teràpies oncològiques "més precises i efectives". El càncer de pròstata constitueix un problema de salut rellevant, ja que és la segona neoplàsia maligna més diagnosticada i la tercera causa de mort per càncer en homes. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), un de cada 44 homes morirà a causa d'aquesta malaltia.

En concret, els investigadors han desenvolupat dos tipus de nanopartícules orgàniques, anomenades micel·les, basades en materials polidiacetilènics (PDA) i equipades amb un lligand d'adreçament específic (Acupa) per a la proteïna PSMA, sobreexpressada en les cèl·lules tumorals de pròstata. Aquestes micel·les es fan servir per administrar el fàrmac docetaxel (DTX) en el tractament d'aquest tipus de càncer, mitjançant adreçament passiu i actiu.

"Les micel·les utilitzades han estat dissenyades seguint els últims avenços en nanomedicina, optimitzant la seva mida, topologia i química de superfície per assolir selectivament el tumor i alliberar una quantitat efectiva del fàrmac amb l'objectiu d'eliminar les cèl·lules tumorals", indica l'investigador principal d'aquest estudi, Noureddine Khiar.

Els mètodes convencionals per tractar aquest càncer, com la cirurgia i la quimioteràpia, sovint no eradiquen completament les cèl·lules tumorals, no tenen selectivitat i poden danyar teixits sans, provocant efectes secundaris greus, resistència als medicaments i deteriorament de la resposta immunològica.

"En resposta a aquests desafiaments, la investigació s'orienta cap al desenvolupament de sistemes avançats d'administració de fàrmacs a escala nanomètrica, que permetin un lliurament precís d'agents terapèutics i de diagnòstic, millorant la selectivitat i reduint els efectes adversos tant mitjançant adreçament passiu com actiu", subratlla Khiar.

En l'encaminament passiu, les nanopartícules es dirigeixen al tumor aprofitant característiques específiques de l'entorn tumoral, com la permeabilitat més gran dels vasos sanguinis; no obstant, aquest mecanisme pot mancar de la selectivitat necessària, cosa que limita la distribució eficient del fàrmac en les cèl·lules cancerígenes, segons detalla CSIC. En contrast, l'encaminament actiu utilitza un mecanisme "més precís", en què les nanopartícules es dissenyen per interactuar específicament amb els receptors sobreexpressats a les cèl·lules tumorals, "millorant l'acumulació del fàrmac al tumor i minimitzant l'impacte en els teixits sans".

Ha destacat el centre investigador que els resultats dels estudis preclínics i les proves en models murins demostren que les micel·les amb adreçament actiu no només incrementen la solubilitat del fàrmac --un "factor clau" per a la seva eficàcia terapèutica--, sinó que també aconsegueixen una acumulació més eficient als tumors, reduint significativament el seu creixement.

"Aquestes troballes inicials suggereixen que les micel·les que hem desenvolupat podrien representar una alternativa prometedora per a l'administració de tractaments de quimioteràpia dirigits específicament a les cèl·lules cancerígenes de pròstata. A més, l'enfocament sintètic que hem aportat ha estat dissenyat per facilitar la translació al mercat", conclou Khiar.