Es disparen les hospitalitzacions de menors que han intentat treure's la vida

Els intents de suïcidi en menors han augmentat de manera alarmant en l'últim any. Segons dades obtingudes per part de El Confidencial Digital de la Societat Espanyola d'Urgències Pediàtriques (SEUP), s'ha registrat un increment del 56% en aquests casos, un indicador preocupant de la crisi de salut mental que afecta la infància i l'adolescència a Espanya.

Un de les dades més significatives de l'estudi multicèntric de la SEUP és l'augment del 122% en els diagnòstics d'intoxicació no accidental per fàrmacs en la població infantojuvenil. Aquest estudi posa de manifest el creixement progressiu de les urgències psiquiàtriques en nens i joves en els últims anys, un fenomen que s'ha intensificat després de la pandèmia de la COVID-19.

La depressió, principal factor de risc

La depressió s'ha identificat com la principal causa dels intents de suïcidi en menors. Aquest trastorn mental va ser un dels temes centrals en el 21è Congrés d'Actualització en Pediatria de l'Associació Espanyola, on els especialistes van alertar de la seva forta vinculació amb la conducta suïcida.

Segons l'Associació Espanyola de Psiquiatria del Nen i l'Adolescent (AEPNyA), en l'última dècada els casos de depressió i ansietat en menors han augmentat un 50%. La doctora Clara Lluna Parera, pediatra d'Atenció Primària del centre de salut Tres Cantos, assenyala que l'edat influeix en l'expressió d'aquests trastorns. "La por, la tristesa, la irritabilitat i les queixes somàtiques són símptomes clau que han d'alertar-nos sobre la possible presència de depressió", adverteix.

Quant a l'ansietat, la seva prevalença en la infància i l'adolescència oscil·la entre el 10 i el 20%, depenent del disseny de l'estudi i els criteris diagnòstics emprats.

Impacte de la pandèmia en la salut mental infantil

Els experts coincideixen que la pandèmia de COVID-19 ha tingut un impacte devastador en la salut mental dels menors. Factors com el confinament, la interrupció de l'escolaritat, la falta d'interacció social i l'estrès en la llar han contribuït a un augment sense precedents de les urgències psiquiàtriques en nens i adolescents.

El doctor Celso Arango, psiquiatre i cap de grup del CIBER de Salut Mental a l'Hospital Gregorio Marañón de Madrid, emfatitza que els efectes de la pandèmia han agreujat problemes preexistents i han augmentat la demanda d'atenció psicològica i psiquiàtrica.

Un estudi de la Fundació ANAR (Ajuda a Nens i Adolescents en Risc) reflecteix la magnitud del problema: entre 2020 i 2022 es van registrar 1.949 intents de suïcidi en menors, amb 906 casos sol en 2022, la xifra més alta de l'última dècada. Actualment, el suïcidi és la primera causa de mort en nens i adolescents a Espanya.

Barreres en la prevenció del suïcidi infantil

Un dels principals obstacles per a abordar aquesta crisi és la dificultat d'accés als serveis de salut mental. L'atenció psicològica i psiquiàtrica privada no està a l'abast de totes les famílies, mentre que en la sanitat pública les llistes d'espera són llargues i el dèficit d'especialistes agreuja la situació.

Davant aquesta realitat, els experts urgeixen a reforçar els recursos en salut mental infantil i adolescent, millorar la detecció primerenca de trastorns emocionals i garantir un accés ràpid i efectiu als tractaments. La prevenció del suïcidi en menors ha de convertir en una prioritat per a les administracions i el conjunt de la societat.