El glaucoma és la principal causa de ceguesa irreversible en el món

El glaucoma és una malaltia ocular que es caracteritza per un mal progressiu del nervi òptic, que pot portar a la pèrdua de la visió si no es detecta i tracta a temps. 

Aquesta afecció és especialment insidiosa, ja que, en les seves primeres etapes, sol ser asimptomàtica, la qual cosa dificulta el seu diagnòstic precoç. A mesura que avança, pot provocar una disminució irreversible de la visió perifèrica, la qual cosa finalment porta a la ceguesa si no s'intervé de manera adequada.

La principal causa del glaucoma és l'augment de la pressió intraocular, que ocorre quan el flux del líquid ocular (humor aquós) es veu interromput o s'acumula en l'ull, la qual cosa augmenta la pressió dins del globus ocular. Aquesta pressió excessiva danya gradualment les fibres nervioses del nervi òptic, impedint que la informació visual arribi al cervell. Encara que l'augment de la pressió ocular és un factor important, no tots els casos de glaucoma estan relacionats amb una pressió alta; existeixen formes de glaucoma en les quals la pressió intraocular pot ser normal, però el nervi òptic encara es veu afectat per altres factors, com la circulació deficient de sang.

El glaucoma es classifica en diversos tipus, sent el més comú el glaucoma d'angle obert. Aquest tipus es desenvolupa de manera lenta i progressiva, afectant la visió perifèrica sense causar dolor ni símptomes evidents fins que el mal és significatiu. Un altre tipus és el glaucoma d'angle tancat, que pot presentar de forma més sobtada i amb símptomes com a dolor ocular intens, nàusees i visió borrosa. No obstant això, el glaucoma d'angle tancat és menys freqüent en comparació amb el d'angle obert.

El motiu pel qual el glaucoma és la principal causa de ceguesa en el món radica en diversos factors. En primer lloc, la falta de símptomes evidents en les etapes primerenques de la malaltia significa que moltes persones no busquen atenció mèdica fins que el mal ocular ja és irreversible. Això és particularment problemàtic en àrees on l'accés a serveis de salut visual és limitat o on l'educació sobre el glaucoma és insuficient.

Un altre factor important és la prevalença dels factors de risc associats al glaucoma. L'edat avançada, la genètica, la història familiar de la malaltia, la diabetis i les condicions d'alta miopia són alguns dels factors que incrementen el risc de desenvolupar glaucoma. Les persones amb antecedents familiars de la malaltia tenen una major probabilitat de patir-la, la qual cosa augmenta la importància de realitzar revisions mèdiques oculars regulars.

El glaucoma és una malaltia crònica que no té cura, però pot controlar eficaçment si es detecta a temps. El tractament generalment inclou l'ús de medicaments (en forma de gotes o píndoles) per a reduir la pressió ocular, i en alguns casos, la cirurgia o el làser poden ser necessaris per a alleujar la pressió en l'ull. Malgrat la disponibilitat de tractaments, una vegada que el mal al nervi òptic ha ocorregut, no és possible revertir-lo, la qual cosa subratlla la importància de la detecció precoç.

En conclusió, el glaucoma és la principal causa de ceguesa mundial a causa de la seva naturalesa insidiosa, la falta de símptomes primerencs i la progressió de la malaltia si no es detecta a temps. La prevenció a través de revisions mèdiques regulars i l'educació sobre els factors de risc són essencials per a reduir la càrrega global d'aquesta malaltia i preservar la visió de milions de persones a tot el món.