Aquesta és la malaltia que serà més letal a Europa d'aquí a 10 anys

El càncer es perfila com la principal causa de mort a Europa per a l'any 2035. Encara que ja ocupa aquest lloc en diversos països del nord-oest del continent, el nombre de defuncions anuals per aquesta malaltia s'ha mantingut estable des de 2008, situar entre 1,3 i 1,4 milions. Així ho assenyala un informe de l'Institut Suec d'Economia de la Salut (IHE), elaborat per a la Federació de la Indústria Farmacèutica Europea (Efpia).

Actualment, el càncer és la segona causa de mort a Europa, responsable del 23% de les defuncions, i la primera en persones menors de 65 anys. Això posa de manifest la necessitat urgent de reforçar les estratègies de prevenció, detecció precoç, diagnòstic i tractament.

Entre 1995 i 2022, el nombre de nous casos de càncer a la Unió Europea va augmentar gairebé un 60%. L'envelliment poblacional és el principal factor d'aquest increment, encara que també incideixen altres riscos com el tabaquisme, l'obesitat, el consum excessiu d'alcohol, les dietes poc saludables i l'exposició a la radiació solar. De fet, s'estima que entre el 30% i el 50% dels nous diagnòstics estan vinculats a aquests factors de risc. Segons les projeccions, gairebé un de cada dos homes i més d'una de cada tres dones a la UE rebran un diagnòstic de càncer abans dels 85 anys.

Malgrat aquest augment en la incidència, la mortalitat no ha crescut en la mateixa proporció, registrant només un increment del 9% des de 1995. Aquest desacobli s'explica pels avanços en l'atenció oncològica. Avui, diversos tipus de càncer, com el de mama, pròstata, testicle, tiroides, melanoma de pell i el limfoma de Hodgkin, aconsegueixen taxes de supervivència a cinc anys superiors al 90% als països europeus amb millors resultats.

L'informe destaca que dotze països europeus han aconseguit reduir les morts per càncer (per cada 100.000 habitants) entre 1995 i 2022, la qual cosa suposa una fita positiva en la lluita contra la malaltia. S'estima que podrien evitar fins a 200.000 morts addicionals cada any si els països amb taxes de supervivència més baixes aconseguissin igualar els resultats de Suècia, líder a Europa en aquest àmbit. En el cas d'Espanya, la taxa de supervivència a cinc anys ha millorat del 56% l'any 2000 al 59% en 2020.

Augment de la despesa en atenció oncològica

La despesa en l'atenció del càncer a Europa s'ha duplicat en els últims anys. En termes econòmics, el pressupost total ha passat de 62.000 milions d'euros en 1995 a 146.000 milions en 2023, encara que la despesa varia significativament d'un país a un altre. Mentre que Alemanya i Suïssa superen els 400 euros per càpita, països com Bulgària, Croàcia, Hongria, Letònia i Romania inverteixen menys de 150 euros per persona. Espanya destina al voltant de 160 euros per càpita.

Una major despesa en l'atenció oncològica sol traduir en millors taxes de supervivència. No obstant això, l'informe subratlla que l'eficiència en l'ús dels recursos és clau. Suècia, per exemple, aconsegueix taxes de supervivència similars a les de Suïssa, a pesar que la despesa suïssa per persona és més del doble.

Encara que els costos directes del càncer han augmentat a la Unió Europea, la millora en els resultats clínics ha permès reduir els costos indirectes, com els derivats de la pèrdua de productivitat. D'aquesta manera, la càrrega econòmica per pacient s'ha mantingut estable en un rang de 70.000 a 80.000 euros des de 1995.

Innovacions terapèutiques i diagnòstiques

El tractament del càncer ha evolucionat radicalment en els últims anys gràcies a l'arribada de noves teràpies dirigides i immunoteràpies, com els conjugats anticòs-fàrmac (ADC), els anticossos biespecíficos (BsAb) i les teràpies cel·lulars CAR-T. Es preveu que la introducció de tecnologies innovadores, com les vacunes terapèutiques basades en ARNm, les quimeres dirigides a la proteólisis (PROTAC), l'edició genètica, la viroteràpia oncolítica i les teràpies d'interferència d'ARN, marquin un avanç significatiu en els pròxims anys.

El diagnòstic molecular també s'ha tornat essencial per a aprofitar el potencial de la medicina de precisió. No obstant això, el seu accés encara varia segons la regió. En paral·lel, s'estan desenvolupant noves proves de biomarcadors que permeten avaluar característiques específiques dels tumors a partir de mostres de sang.

L'Agència Europea de Medicaments (EMA) ha aprovat 195 nous fàrmacs oncològics entre 1995 i 2022, juntament amb 318 noves indicacions per a medicaments ja existents. No obstant això, persisteixen diferències significatives en la rapidesa i el nivell de reemborsament d'aquests tractaments entre Europa occidental i els països d'Europa central i Oriental, així com en els estats membres més petits.