Alerta per la salut mental dels adolescents: ciberassetjament, sextorsió i exposició a contingut perjudicial

L'Associació per a la Salut i el Benestar en l'Adolescència i la Infància (APSAE) va celebrar amb gran èxit la seva 1a Jornada Científica sobre Salut Mental en l'Adolescent, un esdeveniment que va reunir a destacats experts en psiquiatria, neurociència i salut mental juvenil per a abordar els principals desafiaments que enfronten els joves en l'actualitat.

Urgència d'abordar la salut mental juvenil

La jornada va començar amb l'obertura institucional a càrrec de la Dra. Nora Ruggieri Rodríguez, presidenta de APSAE, i el Dr. Joan Guàrdia Olmos, rector de la Universitat de Barcelona. En la seva intervenció, la Dra. Ruggieri Rodríguez va destacar la necessitat de visibilitzar els problemes de salut mental en els adolescents i enfortir els recursos de prevenció i tractament. “És fonamental que la societat, les famílies i les institucions treballem juntes per a generar espais de suport i detecció primerenca”, va assenyalar.

Per part seva, el Dr. Guàrdia Olmos va emfatitzar la importància de la recerca i l'educació en el camp de la salut mental juvenil. “Els avanços científics ens han permès comprendre millor els trastorns psicològics en l'adolescència, però encara queda molt per fer per a aplicar aquest coneixement en polítiques efectives de salut pública”, va afirmar.

Xarxes socials: una arma de doble tall per a la salut mental juvenil

La primera taula rodona va abordar l'impacte de les xarxes socials i la tecnologia en la salut mental dels adolescents. El Dr. Josep Matalí Costa, cap de Psicologia de l'Hospital Sant Joan de Déu i assessor en xarxes socials del Departament de Salut, va exposar com l'ús excessiu de pantalles afecta el benestar psicològic dels joves. “Les xarxes socials poden ser una font de connexió social, però també generen ansietat, problemes d'autoestima i alteracions del somni”, va explicar Matalí Costa. Va assenyalar que el desafiament actual és ensenyar als adolescents a utilitzar la tecnologia de manera saludable, establint límits en el temps d'ús i fomentant la interacció social fora del món digital.

La Dra. Rosa Calb Escalona, psiquiatra infantojuvenil de l'Hospital Clínic de Barcelona, va complementar la ponència abordant la protecció digital i la vulnerabilitat dels joves en internet. “Ens enfrontem a un augment de casos de ciberassetjament, sextorsió i exposició a contingut perjudicial. És imprescindible que els pares i educadors coneguin els riscos i ajudin els adolescents a navegar de manera segura”, va advertir.

Trastorns neurològics: desafiaments en el diagnòstic i tractament

Un altre dels blocs clau de la jornada va ser la taula sobre patologia neurològica en adolescents, en la qual es van discutir trastorns com la cefalea tensional, l'epilèpsia i l'autisme.

El Dr. Miguel Ángel Hernández Latorre, cap de la Unitat de Neuropediatria de l'Hospital HM Nens, va explicar que la cefalea tensional és una de les principals causes de ausentismo escolar en adolescents. “L'estrès, la falta de somni i l'ús excessiu de pantalles estan incrementant els casos de cefalea en joves. És fonamental un abordatge multidisciplinari que inclogui canvis en l'estil de vida, teràpia psicològica i, en alguns casos, tractament farmacològic”, va assenyalar.

D'altra banda, el Dr. Segon Vargas, pediatre i neuròleg infantil, va exposar els reptes del diagnòstic i tractament dels Trastorns de l'Espectre Autista (TEA). “Molts adolescents amb TEA arriben a la consulta sense un diagnòstic clar, la qual cosa retarda les intervencions necessàries. La identificació primerenca és clau per a millorar la qualitat de vida i la integració social d'aquests joves”, va explicar.

TDAH, suïcidis com anomenada a l'acció i trastorns alimentaris

En la segona part de la jornada, la Dra. Fernanda Espinosa, psiquiatra infantojuvenil del CEDIAP, va abordar els trastorns del comportament en adolescents, amb especial enfocament en el TDAH i l'autisme. Va subratllar l'alta comorbilidad entre el TDAH i altres problemes de salut mental, com l'ansietat i la depressió, i va destacar la necessitat d'un enfocament integral en el seu tractament.

Per part seva, la Dra. Àngels Escorsell, gastroenteróloga i responsable de la Comissió Delegada del Programa de Protecció Social del COMB, va explicar les prestacions i ajudes per a famílies amb fills que tenen trastorns del neurodesenvolupament o salut mental. “És fonamental que les famílies coneguin els recursos a la seva disposició per a garantir l'accés a teràpies i suport especialitzat”, va afirmar.

La Llic. Ester Ricós Carrillo, coordinadora especialista en Salut Mental de l'Adolescent en ITA, va oferir una de les intervencions més impactants de la jornada, abordant la depressió, l'autolesió i el suïcidi en adolescents. “Les taxes de suïcidi juvenil han augmentat en els últims anys, i la detecció precoç dels signes d'alerta és crucial. Pares, docents i professionals han d'estar atents a canvis en el comportament, aïllament o expressions de desesperança en els joves”, va subratllar. 

Per a finalitzar les ponències, es va concloure amb els anomenats trastorns de la conducta alimentària, a càrrec de la Llic. Silvia Fernández Millas, coordinadora de la Unitat de Salut Mental de l'Hospital HM Nens-ITA. “Els casos d'anorèxia, bulímia i trastorn per fartanera han augmentat significativament en els últims anys, en part a causa de la influència de les xarxes socials i la pressió estètica”, va advertir.

Compromís cap al futur

La jornada va concloure amb les paraules del Dr. Gustavo Tolchinsky Wiesen, secretari de la Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona, qui va destacar la importància de continuar promovent espais de discussió i implementació de polítiques en salut mental juvenil. “Aquest esdeveniment demostra que hi ha una creixent preocupació pel benestar psicològic dels nostres adolescents, però necessitem més recursos, formació i estratègies d'intervenció per a fer front a aquesta crisi”, va concloure.