La dada de les temperatures de juny que preocupa la comunitat científica

La temperatura mitjana de l'aire en superfície a mar i terra ferma el juny passat va superar en 1,5 graus els nivells preindustrials, completant per primera vegada 12 mesos seguits per sobre d'aquesta fita. Segons el butlletí emès aquest 8 de juliol pel Servei de Canvi Climàtic de Copernicus (C3S), el juny de 2024 va ser més càlid a nivell mundial que qualsevol juny anterior al registre de dades, amb una temperatura mitjana de l'aire a la superfície de 16,66 °C, 0,67 °C per sobre de la mitjana de juny de 1991-2020 i 0,14 °C per sobre del màxim anterior establert el juny de 2023.

Aquest és el tretzè mes consecutiu que és el més càlid al registre de dades ERA5 per al mes respectiu de l'any. Tot i que és una dada inusual, el 2015/2016 ja s'havia registrat una ratxa similar de rècords mensuals de temperatura global, puntualitza Coipernicus, que utilitza per als seus càlculs la base de dades ERA5, amb milers de mesuraments de satèl·lits, vaixells, aeronaus i estacions meteorològiques a tot el món.

Segons aquesta font, el mes va superar en 1,50 °C la mitjana estimada de juny per al període de referència preindustrial de 1850-1900, fet que el converteix en el dotzè mes consecutiu a assolir o superar el llindar d'1,5 °C .

La temperatura mitjana global dels darrers 12 mesos (juliol de 2023 a juny de 2024) és la més alta registrada, amb 0,76 °C per sobre de la mitjana de 1991-2020 i 1,64 °C per sobre de la mitjana de 1850-1900 preindustrial.

La temperatura mitjana europea del juny del 2024 va superar en 1,57 °C la mitjana del juny del 1991-2020, fet que converteix el mes en el segon juny més càlid registrat a Europa. Les temperatures europees van ser més altes que la mitjana a les regions del sud-est ia Turquia, però properes o inferiors a la mitjana a Europa occidental, Islàndia i el nord-oest de Rússia. Fora d'Europa, les temperatures van ser més altes que la mitjana a l'est del Canadà, l'oest dels Estats Units i Mèxic, el Brasil, el nord de Sibèria, l'Orient Mitjà, el nord d'Àfrica i l'Antàrtida occidental.

Les temperatures van ser inferiors a la mitjana a l'est del Pacífic equatorial, cosa que indica un desenvolupament de la Nena, però les temperatures de l'aire sobre l'oceà es van mantenir en un nivell inusualment alt a moltes regions. La temperatura superficial del mar (TSM) mitjana per al juny del 2024 en 60°S–60°N va ser de 20,85 °C, el valor més alt registrat per al mes. Aquest és el quinzè mes consecutiu en què la TSM ha estat la més càlida al registre de dades ERA5 per al mes respectiu de l'any.

És possible que altres conjunts de dades diferents d'ERA5 no confirmin la ratxa de 12 mesos destacada aquí, a causa dels marges relativament petits per sobre de 1,5 °C de les temperatures globals d'ERA5 per al juliol i l'agost del 2023, maig i juny del 2024, ia les diferències entre els diversos conjunts de dades. A més, cal destacar que els límits de 1,5 °C i 2 °C establerts a l'Acord de París són objectius per a la temperatura mitjana del planeta durant un període de vint o trenta anys, precisa Copernicus.

Segons Carlo Buontempo, director del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus (C3S), “juny marca el tretzè mes consecutiu de temperatures globals rècord i el dotzè mes consecutiu en què se superen els 1,5 °C respecte a l'era preindustrial. Això és més que una raresa estadística i posa en relleu un canvi important i continu en el nostre clima. tret que deixem d'afegir gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera i als oceans”.