Escudé (Mossos), sobre les punxades a discoteques: "No crec que arribi a instaurar-se"

Ha insistit que hi ha un "context d'infradenúncia brutal" perquè entre el 70% i el 80% dels fets que no es denuncien

|
20220803081224

 

Arxiu - La portaveu dels Mossos d'Esquadra, la inspectora Montserrat Escudé, durant la roda de premsa
La portaveu policial. Foto: Europa Press

 

La portaveu dels Mossos d'Esquadra, Montserrat Escudé, ha demanat temps per investigar les punxades en discoteques i ha assegurat entendre i compartir la preocupació social per la qüestió, sobre la qual ha assegurat que “no crec que s'arribi a instaurar” .

 

En una entrevista al diari Ara , ha explicat que la policia catalana no ha determinat quina substància s'inocula ni amb quina intenció, i ha obert la porta perquè l'objectiu sigui agredir les víctimes. "Hi ha una punxada que pot provocar una reacció; no obstant, no hi ha drogues ni les víctimes diuen haver patit cap abús. Potser la intenció és aquesta i les víctimes reaccionen tan ràpid que s'evita? Podria ser, perquè en tots els casos les víctimes han reaccionat al dolor o picor de la punxada", ha reflexionat.

 

Ha explicat que els Mossos van demanar informació a la policia francesa, que registra "moltes denúncies" des de juliol del 2021 però no ha pogut concloure si la qüestió de les punxades és, en les seves paraules, una moda o algú que està provant algun tipus de substància .

 

SUBMISSIÓ QUÍMICA
 

Escudé ha explicat que els Mossos van rebre 323 denúncies de persones que van patir un delicte contra la indemnitat sexual “i que prèviament havien notat un efecte sobre la seva voluntat o el seu cos, sigui perquè els havien posat alguna cosa a la beguda o perquè algú s'havia aprofitat del seu estat" entre l'1 de gener del 2021 i el 19 de juliol del 2022.

 

Ha insistit que hi ha un "context d'infradenúncia brutal" perquè entre el 70% i el 80% dels fets que no es denuncien, i ha lamentat un context social de normalització, naturalització i generalització de les violències sexuals.

 

En ser preguntada per si hi ha un repunt de l'activitat delictiva a Catalunya , ha explicat que durant la primera setmana de juliol hi ha hagut un 24% menys de robatoris amb violència i un 30% menys de furts respecte al mateix període del 2019. “No estem a nivells prepandèmia, però res no ens fa pensar que no arribem”, ha conclòs.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA