Un 23% dels menors és víctima de sol·licituds sexuals a Internet

Un 23% dels menors són víctima de sol·licituds sexuals d'adults a través d' Internet i un catorze per cent mantenen alguna interacció, segons una investigació liderada pel grup Ciberpsicologia de la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR).

L'estudi, realitzat amb la col·laboració d'investigadors de la Universitat del País Basc, la Universitat de Deusto i la Universitat de Barcelona, ha comptat amb la participació de 1.029 estudiants de tot Espanya (57% noies i 43% nois).

Els menors, d'entre dotze i quinze anys, són d'escoles de Castella-la Manxa, Aragó, Castella i Lleó, la Comunitat de Madrid, la Comunitat Valenciana, el País Basc i el Principat d'Astúries. La consulta es va realitzar en tres moments al llarg de tretze mesos: desembre del 2017, maig del 2018 i gener del 2019.

En aquest temps, un de cada quatre va reportar haver estat contactat amb fins sexuals per un adult a través d'Internet i un de cada deu va arribar a interaccionar amb el més gran, per exemple, compartint alguna foto o vídeo d'índole sexual oa través de la webcam, i fins i tot mantenint trobades sexuals en persona.

L'estudi és un dels pocs longitudinals -és a dir, que analitza els mateixos participants al llarg d'un període de temps- realitzats en aquest assumpte, i posa de manifest la magnitud i la gravetat del problema. El ciberembaucament i/o la proposta sexual telemàtica a menors per a majors és un delicte tipificat a l'article 183 del Codi Penal.

La investigació analitza la prevalença del problema i la incidència (nous casos al llarg del temps destudi). Durant els tretze mesos de durada de l'estudi, els investigadors van detectar aproximadament un deu per cent de casos nous tant a les sol·licitacions com a les interaccions amb fins sexuals de gent gran cap a menors a través d'internet.

L'estudi ha estat publicat al número 131 de la prestigiosa revista Child Abuse & Neglect, indexada al primer quartil (Q1) de l'índex Journal Citation Report (JCR), que classifica les principals revistes científiques del món. Els altres autors de la investigació són Juan Manuel Machimbarrena (UPV/EHU); Esther Calvete i Izaskun Orue (Deusto); i Noemí Pereda (UB).

CONSEQÜÈNCIES A LES VÍCTIMES ESTABLES

Així mateix, la investigació d'UNIR mostra que ser víctima estable d'aquests tipus d'abús redueix significativament la qualitat de vida en relació amb la salut dels menors (Health-Related Quality of Life).

Així, ser víctima a l'inici de l'estudi s'associava a una pèrdua significativa en la qualitat de vida als tretze mesos. Aquesta situació podria portar associades altres conseqüències psicosocials com ara depressió, ansietat, augment de la percepció de la soledat mateixa i una menor satisfacció amb la vida.

Els resultats indiquen que hi ha una proporció més gran de noies "víctimes estables" (63 noies davant sis nois) durant les tres onades de l'estudi, i que les "víctimes noves" també són en proporció gairebé un 40 per cent més de noies que de nois (92 davant 52). En general, hi ha tres vegades més casos de “víctimes noves” (144) que de menors que han deixat de patir assetjament (46).

"Per desgràcia, aquest estudi confirma i amplia el coneixement sobre un problema prevalent i preocupant en el nostre context educatiu i social. A més, des de l'enfocament donat a l'estudi, hem pogut conèixer que també hi ha un conjunt de menors que són victimitzats de forma estable i això té importantíssimes conseqüències per a ells", ha indicat Jéssica Ortega-Barón, investigadora del Grup Ciberpsicologia de la Universitat Internacional de la Rioja (UNIR).

D'altra banda, Joaquín González Cabrera, investigador principal del grup Ciberpsicologia d'UNIR afirma que "la salvaguarda i protecció de la infància i l'adolescència és tasca de tots i aquestes dades reclamen una vegada més la necessitat de formar les famílies perquè en facin una mediació parental en línia activa;

CONVERSES, ENVIAMENT DE FOTOS I TROBADES SEXUALS EN PERSONA

Els investigadors van consultar els menors sobre si havien "sigut preguntats sobre tenir cibersexe amb un adult via webcam" o, en el cas de les interaccions, si havien "parlat de sexe amb un adult per internet" o "enviat fotos o vídeos amb contingut sexual propi a adults", cosa que pot implicar una manipulació o xantatge per part del més gran cap al menor.

També se'ls va preguntar si havien arribat a conèixer en persona l'adult que els havia contacte per internet. Van respondre de forma afirmativa 13 menors (1,3%) al primer moment de la consulta; 23 (2,3%), al segon; i 26 (2,6%), al tercer.

Així mateix, els menors que van reportar haver mantingut una trobada sexual en persona amb la major d'edat que els va interpel·lar a través de la xarxa van ser 6 (0,6%) a la primera consulta; 19 (1,9%), a la segona; i 18 (1,8%), a la tercera.

La sol·licitació sexual més comuna a les tres onades de l'estudi va ser "un adult em va preguntar sobre contingut sexual explícit a través d'internet o el telèfon mòbil", molt més freqüent en noies (88,9%, al primer moment; 85, 1 per cent, al segon, i 74,5 per cent, al tercer) que en nois (11,1 per cent; 14,9 per cent; i 25,5 per cent).

En el cas de les interaccions, parlar de sexe amb un adult per internet va ser la més prevalent, també sobretot entre les menors (76 per cent; 82,6 per cent; i 60,9 per cent) que entre els homes (24 per cent, 17,4 per cent, i 39,1 per cent).