Els menjadors escolars a Catalunya han desaprofitat 100.000 tones de menjar en la darrera dècada

El malbaratament alimentari és un greu problema que castiga Catalunya, entre molts altres llocs del món. Un dels llocs on més menjar es llença a les escombraries són els menjadors escolars , on nens i nenes desaprofiten quilos i quilos d'aliments que, en altres zones del planeta, són terriblement necessaris. Aquesta és la conclusió a què ha arribat l'empresa Campos Estela després de fer l'informe ' 100 milions de quilograms'.

En aquest document, s'ha analitzat el malbaratament alimentari que es produeix a les escoles catalanes”. Segons dades recopilades per Campos Estela arran dels registres del projecte 'Pesa y pensa', en els últims deu anys es podrien haver desaprofitat 100.000 tones.

Diàriament, un nen que es queda al menjador desaprofita una mitjana de 120 grams diaris, fet que suposa 21 kg a l'any per cada nen, aproximadament. Tenint en compte que a Catalunya hi ha prop de 500.000 alumnes que poden estar fent ús del menjador escolar, cada any es podrien estar desaprofitant als menjadors escolars de Catalunya 10.000 tones d'aliments”, diu l'informe.

Alguns dels aliments que es desaprofiten amb més facilitat són aquells peribles. "Podríem dir el pa , la fruita , les verdures i els productes preparats , que tenen una vida més curta", explica David Esteller, expert de l'Associació de Fabricants i Distribuïdors (AECOC), a l'informe.

EL MALASSAMENT ALIMENTARI FORA DE LES AULES

Per desgràcia, el malbaratament no es queda tan sols a les aules, sinó que s'expandeix fora d'elles, sobretot cap a l'àmbit casolà. L'Agència de Residus de Catalunya (ARC) va encarregar a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) l'elaboració del Diagnòstic del malbaratament alimentari a Catalunya.

Gràcies a totes les dades recollides, es va calcular que el 2010 es consumien a Catalunya 3,74 milions de tones d'aliments sòlids, cosa que equival a 499 kg de menjar per persona i per any. D'aquesta xifra se'n descartaven com a residus prop d'1,18 milions de tones. Això no obstant, aquests residus podien considerar-se inevitables , que seria la categoria que engloba qualsevol part que llencem perquè no es pot aprofitar, com la pell de les fruites, les espines del peix...; o bé es podien considerar directament desaprofitament.

Dins aquest 1,18 milió de tones, 262.471 tones corresponen a rebuig real d'aliments, per la qual cosa és la xifra amb què ens hem de quedar. Aquesta xifra es tradueix en 34,9 kg d'aliments desaprofitats per persona i per any.

Aquesta xifra tan elevada correspon a diverses causes. En el cas de les famílies monoparentals o unipersonals, el malbaratament serà molt més gran perquè les racions que s'ofereixen als supermercats estan pensades per a unitats familiars de quatre persones.

A l'informe també s'apunta a l'escassa planificació de les compres o bé la manca de coneixement sobre la conservació i la manipulació d'aliments. A més, la tendència avui dia és fer compres més espaiades, no tant dia a dia, per la qual cosa s'acaben fent malbé aliments per no saber com conservar-los.

A més, com que sempre hi ha supermercats que poden donar resposta a la necessitat alimentària que tenim, la societat ha perdut la sensació de valor que tenen els aliments. L'últim motiu és que en l'actualitat, les racions de menjar que s'ofereixen són, en moltes ocasions, excessivament generoses , per la qual cosa es compra molt menjar i que al final s'acaba tirant a les escombraries perquè no se'l menja ningú o es acaba fent malbé.

MÉS DE 3.000 EUROS PERDUTS PER CASA

Més enllà del greuge que representa per al planeta per la quantitat de menjar que es malgasta, també és un tir directe al peu perquè ens costa molts diners a la butxaca. Segons David Esteller, "el malbaratament alimentari implica que tota l'energia, la mà d'obra i la matèria primera que s'ha fet servir per elaborar un producte es fa malbé. (...) Malbaratar és perdre diners, i cap empresa vol això" .

L?estudi europeu Estimates of European food waste levels estima que el cost econòmic que suposa per a cada casa és de 3.529 euros. Per tant, si recordem la xifra prèviament oferta de 262.471 tones de menjar desaprofitat, els diners totals que se n'han anat, literalment, a les escombraries són de 926.260.159 euros. En el cas de les escoles, aquest malbaratament ronda els 35.920.000 euros a l'any.