Així afectarà la nova reforma de pensions als sous més alts i baixos

La proposta per a la reforma de pensions espera convèncer sindicats i socis del Govern. Després de mesos de negociacions amb la Comissió Europea, partits polítics i agents socials, el ministeri liderat per José Luis Escrivá ha tancat un conjunt de mesures que asseguren garantir la sostenibilitat del sistema .

El Govern gasta actualment un 12% del PIB en pensions , una xifra que s'estima augmentarà al 15% quan la generació del baby boom es jubili cap al 2045. Amb el paquet de mesures proposat, es pretén compensar l'augment de la despesa en tres punts percentuals, complint així amb els compromisos adquirits amb Brussel·les . Tot i això, encara no s'ha desglossat com es durà a terme.

Per això, la reforma de pensions s'enfronta al repte de compensar l'augment de la despesa que suposaria tant la jubilació del baby boom com la revaloració de les pensions amb l'IPC any rere any. El Ministeri de Treball i el Ministeri de Seguretat Social asseguren que això s'aconseguirà gràcies a mesures ja aprovades, com la penalització de les jubilacions anticipades i l'incentiu a les demorades , així com noves iniciatives, com el recàrrec en les quotes de la Seguretat Social per a tots els salaris i el doble recàrrec pels sous superiors a 54.000 euros anuals.

RECÀRREC A TOTS ELS SALARIS

A la primera part de la reforma, es va decidir incrementar en 0,6 punts percentuals les quotes que els treballadors paguen a la Seguretat Social mes a mes, cosa que es coneix com el Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI). Ara, a l'última part de la reforma, es duplica aquest recàrrec, cosa que constitueix la mesura més impopular del paquet d'iniciatives, ja que afectarà tots els treballadors, independentment del sou o la posició.

Amb aquest canvi, els salaris pagaran cotitzacions 1,2 punts percentuals superiors a les que hi havia abans de la reforma (0,6 + 0,6), encara que l'increment no serà sobtat . A partir del 2024, les cotitzacions dels treballadors augmentaran una dècima anualment fins a assolir l'1,2 el 2029.

Aquest any l' augment ha estat de 0,6 punts percentuals, el 2024 el recàrrec sobre les cotitzacions de l'any passat serà d'una dècima més fins a assolir el 0,7; el 2025 arribarà al 0,8; i així successivament fins a arribar al ' 1,2 el 2029 .

Fins ara, els treballadors aportaven a la Seguretat Social el 4,7% de la base de cotització, mentre que les empreses aportaven el 23,6% . Amb l'entrada en vigor del MEI el gener d'aquest any, els treballadors van començar a aportar-ne el 4,8% (0,1 més) i les empreses el 24,1% (0,5 més). El 2029 , els treballadors contribuiran amb un 4,9% i les empreses amb un 24,6%.

CASTIGA ELS SOUS ALTS

Al recàrrec del MEI caldrà afegir el "destopament" dels sous més alts . Això suposa una pujada de les bases fins a un límit superior a l'actual perquè els sous més alts aportin més a la Seguretat Social .

S'estableix que entre el 2024 i el 2050 s'incrementaran tant com l'IPC anual més 1,2 punts percentuals al llarg de tot el període. Això es traduirà en un increment de 0,0115 punts cada any fins al 2050 , a més de la inflació mitjana anual. A partir del 2050 , només s'especifica que hi haurà "increments addicionals" .

Si es pren com a base la previsió del Banc d'Espanya per a l'IPC mitjà de 2023 (4,9%), s'estima que les bases màximes de cotització hauran de pujar un 5% el pròxim any , cosa que significa que si l'actual base màxima està als 4.495,3 euros mensuals pujarà 225 euros , fins als 4.720 euros mensuals, tal com ha calculat 'El Independiente'.

QUOTA DE SOLIDARITAT

La quota de solidaritat és una nova via de finançament que el Govern ha dissenyat per augmentar els ingressos de la Seguretat Social . Aquesta quota serà abonada per les empreses per aquells treballadors que superin el límit màxim de cotització i no serà contributiva , la qual cosa significa que no augmentarà a futur les pensions dels que ara aportin més. La quota de solidaritat començarà a pagar-se el 2025 , a raó d'un 1% aquest any, i s'incrementarà en 0,25 punts percentuals cada any fins a assolir el 6% el 2045.

Com apunta 'El Independiente', un treballador amb un sou anual de 70.000 euros estaria afectat per aquesta quota de solidaritat, ja que superaria el límit màxim de cotització establert en uns 54.000 euros anuals . L'empresa hauria de pagar una quota de l'1% sobre la quantitat que supera el límit, és a dir, sobre els 16.000 euros restants, cosa que resultaria en un pagament de 160 euros el 2025.