Lluita contra la sequera: l'Estació de Tractament d'Aigua Potable del Besòs crearà més aigüa de boca amb osmosi inversa

"Incrementar l’autosuficiència hídrica de la regió de Barcelona". Aquesta és la raó que porta la Generalitat a anunciar una inversió de 25 milions d'euros en l'Estació de Tractament d'Aigua Potable del Besòs, que ha de veure ampliada la seva capacitat. Ara mateix, en aquesta estació, es potabilitzen uns 200 litres d'aigua cada segon i la voluntat del Govern, segons van explicar el president Pere Aragonès i la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, és que s'augmenti de forma progressiva a mesura que passin els mesos. D'aquesta manera, el desig del govern de Catalunya és que s'arribi als 860 a finals de 2023 donat que ja només Barcelona i la seva Àrea Metropolitana es necessita 530 litres d'aigua diaris.

En la primera actuació d’ampliació, que està previst que acabi a finals de juny, es preveu aprofitar el cabal del rec comtal. Més endavant, en el segon tram de les ampliacions (la que hauria d'allargar-se durant la resta dels mesos de 2023) s'hauria de construir una canonada per captar l’aigua en el punt del naixement de l’aqüífer, situat al punt de naixement dels rius Ripoll i Besòs, les obres de la qual es tramitaran per via d'urgència. 

Segons les estimacions d'Aigües de Barcelona (qui gestiona l'estació, juntament amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona, ara mateix en aquest aqüífer hi circulen entre 500 i 600 litres per segon d’aigua i es preveu utilitzar-la tota. La inversió d'aquests 25 milions d'euros és "totalment necessària"  i requereix de la col·laboració público-privada per complir amb els compromisos d'inversió en totes les infraestructures. 

Amb l'inversió anunciada per la Generalitat el tram inferior del Besòs assegurarà el proveïment d'aigua a la regió de Barcelona. Les actuacions que es ja s'estan portan a terme en la conca inferior del riu permetrà multiplicar per quatre el volum dels recursos que es podran aprofitar com per exemple fer la captació directa d'aigua del riu, amb la previsió que entri en producció a finals dels 2023 o principis de 2024. 

A més, el Consorci Besòs Tordera ha instal·lat hidrants en dotze estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR) per a oferir als seus ajuntaments aigua regenerada que permetrà als municipis passar de 259 metres cúbics (m³) diaris, a generar més de 320 m³ per hora. El Consorci està ara a l'espera dels permisos per a poder distribuir aquesta aigua entre els ajuntaments..

LA SEQUERA ÉS EL PRINCIPAL PROBLEMA QUE TÉ ARA CATALUNYA I CAL PREPARAR-SE PEL FUTUR

El president català, Pere Aragonès ha recordat que la sequera "és el principal problema que té ara Catalunya i que requereix mesures urgents" i va dir que aquesta forma part d'un grup d'inversions que l'executiu català té previst aplicar. Això, en paraules del president, ha de servir per tenir "una nova forma de gestió de l'aigua i  també d'entendre les activitats intensives en aquest àmbit que fem sobre el territori".

La situació de sequera és alarmant  i tant és així que la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell demanarà la declaració de zona catastròfica a la Generalitat. Així s'ha acordat en una junta celebrada dimecres a la Casa de Canal de Mollerussa i es preveu donar el vistiplau en un ple de la comunitat el pròxim dia 20 d'abril. La situació de sequera és "absolutament excepcional i persistent" i per això, si no plou, s'haurà de tancar l'aigua del canal a la fi de maig.

En la seva visita el President Aragonès ha demanat a l'Estat que totes les actuacions fetes per garantir l’autosuficiència hídrica no computin dins el dèficit pressupostari, ja que a la normativa d’estabilitat pressupostària ja està contemplada la possibilitat que en situació de catàstrofe natural aquestes inversions puguin quedar fora del dèficit.

Aragonès, que ha visitat també les obres d'ampliació que s'estan realitzant en la ETAP Besòs al costat de la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha indicat que aquesta estació potabilitzadora és estratègica i ha permès “recuperar el Rec Comtal”, una conducció d'aigua històrica cap a la ciutat, en una acció conjunta amb Aigües de Barcelona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Es pot esperar que plogui, o es pot incrementar l'aportació d'aigua al sistema aprofitant les diferents fonts hídriques que existeixen i que no s'aprofiten íntegrament. Des de la Generalitat, i davant l'actual situació de sequera, aquesta segona alternativa sembla ser la que es potenciarà.

Per al cap de l'Executiu, actuacions com aquestes són "el camí i la solució" per a combatre la sequera que estem sofrint”. Aragonès ha recordat que el Govern té previst "invertir 700 milions d'euros en diferents infraestructures i de millora de la xarxa", amb una visió "a curt termini i mitjà termini”, com les obres de la ETAP Besòs, i a llarg termini amb "una nova forma de gestió de l'aigua i una nova forma també d'entendre les activitats intensives que fem sobre el territori”.

En aquest sentit, s'enquadren també accions com la millora d'infraestructures com la potabilitzadora del Llobregat, l'ampliació de la dessaladora de la Tordera i el projecte d'una nova dessaladora en la conca del Foix. Aragonés ha insistit que el canvi climàtic "ens aboca a una nova situació estructural en la qual la manca d'aigua serà la nova realitat que afrontarem en les pròximes dècades". Per això, ha assegurat "hem de preparar-nos per a una nova etapa, per a una manera diferent de gestió de l'aigua".

D'ON VE L'AIGUA QUE ES CONSUMEIX A L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA?

 

L’àrea metropolitana de Barcelona és deficitària en termes de recursos hídrics, segons s'explica en el Pla estratègic del cicle integral de l'aigua aprovat el passat 23 de març per l'AMB. I ho és per la seva situació, pel seu clima i per la gran població i activitat industrial, és un territori que demana més aigua de la que l’entorn físic li pot oferir. Per això, bona part de l’aigua que s’hi consumeix prové de l’exterior.

 

Ara mateix els rius Ter i Llobregat constitueixen les fonts de recursos hídrics més importants. Els darrers anys, ambdós rius han aportat prop del 70 % de l’aigua que es consumeix a l’àrea metropolitana, amb un repartiment en general superior del Llobregat, però que va variant en funció de si és un any sec o plujós. Per la seva banda, el riu Besòs, amb molt menys cabal que els altres dos rius, no ha constituït fins ara com una font directa d’abastament.

 

Els aqüífers representen la segona font més important de recursos hídrics. Existeixen un total d’11 unitats hidrogeològiques conformades dins els límits metropolitans. Les que més volum d’aigua aporten, entorn del 20 % del total consumit, són les del delta i la vall baixa del Llobregat i la cubeta de Sant Andreu, totes vinculades al riu Llobregat. S’usen principalment per a abastament d’aigua potable, per a reg agrícola i per a usos industrials. Els aqüífers del Baix Besòs i el Pla de Barcelona són de menys entitat que els de l’àmbit Llobregat: l’aigua que se n’extreu es dedica principalment a usos municipals no potables i industrials, i representa un 2% del total consumit i per això és vol potenciar.

 

 

Un altre dels recursos disponibles és l’aigua dessalinitzada, que es produeix a la instal·lació de tractament d’aigua marina (ITAM) del Prat de Llobregat, i que es perfila com un recurs de garantia que es pot utilitzar en cas de necessitat, ja que la seva producció té un cost energètic molt superior al de la resta de recursos. Aquesta planta té una capacitat per a satisfer fins al 25 % de la demanda d’aigua potable de la metròpolis en cas que fos necessari, tot i que la seva aportació d’aigua durant l’any 2019 no va arribar al 5 % del total donat que l'energia necessària per generar-la és considerable.

 

Finalment destaca l’aigua regenerada, com a recurs local i de garantia, per a usos que no requereixin qualitat d’aigua potable, com poden ser els ambientals, reg agrícola i de zones verdes, activitats industrials o subministrament d’aigua a zones humides, entre d’altres. L’any 2019 l’aigua regenerada va satisfer menys del 2 % de la demanda total metropolitana d’aigua.

 

 

EN QUÈ ES GASTA L'AIGUA DINS EL TERRITORI METROPOLITÀ?

La demanda d’aigua es pot classificar en dos grans grups: per una banda, la que correspon a consum (usos consumptius) per a activitats antròpiques, per l’altra, la que correspon a la demanda ambiental, on l’aigua esdevé un recurs per garantir la sostenibilitat dels espais naturals i per millorar el seu estat. L’any 2019 es van consumir a l’àrea metropolitana 293 hm3 d’aigua. D’aquests, 219 hm3 corresponien a aigua potable i els 74 hm3 restants a aigua no potable. A aquesta quantitat cal afegir-hi 102 hm3 de demanda ambiental, corresponent a l’aigua destinada a zones humides, cabals de manteniment o recàrrega d’aqüífers.

Dins els usos consumptius, es poden diferenciar la demanda domèstica, la no domèstica, la municipal, l’agrícola, l’aigua no registrada i l’aigua de rebuig. Durant l’any 2019 es van repartir de la següent manera:

La demanda domèstica, que engloba tot el consum d’aigua que es fa a les llars, concentra el 40 % de la demanda total d’aigua a l’àrea metropolitana, i el 70 % de l’aigua facturada. Dins les llars, l’aigua es distribueix en diversos usos, tant a l’interior com, en alguns casos, a l’exterior, com poden ser els jardins i les piscines particulars.

S’ha fet un estudi específic per veure a quins usos es destina aquesta aigua, per a diferents tipologies d’habitatges (blocs de pisos, unifamiliar, adossades, amb zona comunitària, etc.) i en funció del perfil socioeconòmic dels seus residents. El resultat ponderat per a tot el territori metropolità es pot veure a continuació:

És a dir és a la dutxa la que es porta el 40% del consum a les nostres llars molt per damunt de la retadora, la piscina o el reg.

COM FUNCIONA L'ETAP DEL BESÒS?

Segons les dades de l'Agència Catalana de l'Aigua, a Catalunya hi ha més de 250 estacions de tractament d’aigua potable , que gestionen tres operadors diferents. La seva funció és tractar l'aigua captada al medi ambient de manera que es torni apta per al consum humà, quelcom que, en una situació de sequera i escassetat d'aigua com la que viu Catalunya actualment, és més necessària que mai.

En el cas de l'ETAP del Besòs, els tractaments que fa servir actualment en la potabilització de l'aigua són la nanofiltració i l'osmosi inversa.

"La planta es va posar en marxa l'any 2000, i ambdues tecnologies ja eren força robustes", expliquen a Catalunya Press fonts d'Aigües de Barcelona. "Hi ha molt poques diferències entre els dos mètodes, la nanofiltració és una mica més econòmica, però l'aigua que s'obté també és d'una qualitat inferior", afegeixen aquestes fonts.

Actualment, hi ha 1 línia de nanofiltració i 3 d'osmosi inversa, però la proposta que la companyia ha fet arribar a la Generalitat és "enderrocar la línia de nanofiltració i apostar definitivament per l'osmosi". Per altra banda l'osmosi inversa (OI) és una tecnologia que s'utilitza per a la purificació d'aigua que utilitza una membrana semipermeable per a remoure minerals i eliminar ions de l'aigua, amb l'objectiu d'eliminar les partícules més grans de l'aigua potable. Funciona aplicant pressió a l'aigua per a empènyer-la a través d'una membrana d'osmosi semipermeable per a filtrar-la.

Aquesta membrana semipermeable permet que unes certes molècules o ions passin a través d'ella per difusió. L'índex del pas depèn de la pressió osmòtica, la concentració, el gradient electroquímic i la temperatura de les molècules o dels soluts en qualsevol costat, així com de la permeabilitat de la membrana per a cada solut. Un exemple senzill pot ser un mosquitero en una finestra. Permet que passin les molècules d'aire, però no els mosquits, ni res que sigui més gran que els orificis de la membrana.

L'osmosi inversa pot eliminar molts tipus de molècules i ions de l'aigua, incloses els bacteris, i s'utilitza tant en processos industrials com en la producció d'aigua potable. Actualment, també s'utilitza en purificadors d'aigua amb sistemes d'osmosi inversa.