Llegir per plaer des de petit, associat a més benestar mental a l'adolescència

Els nens que comencen a llegir per plaer a una edat primerenca tendeixen a obtenir millors resultats en les proves cognitives ia tenir una millor salut mental quan entren a l'adolescència , segons ha descobert un estudi de més de 10.000 joves adolescents dels Estats Units, publicat a la revista Psychological Medicine .

Investigadors del Regne Unit i la Xina van descobrir que 12 hores setmanals era la quantitat òptima de lectura, i que aquesta estava vinculada a una millor estructura cerebral, cosa que podria ajudar a explicar els resultats.

Llegir per plaer pot ser una activitat important i agradable a la infància. A diferència de la comprensió auditiva i el llenguatge parlat, que es desenvolupen amb rapidesa i facilitat en els nens petits, la lectura és una habilitat que s'ensenya i s'adquireix i es desenvolupa mitjançant un aprenentatge explícit al llarg del temps.

Durant la infància i l'adolescència, el nostre cervell es desenvolupa, per això és una època important per establir comportaments que afavoreixin el nostre desenvolupament cognitiu i promoguin una bona salut cerebral. Tanmateix, fins ara no estava clar l'impacte, si és que n'hi havia, que tindria animar els nens a llegir des d'una edat primerenca en el desenvolupament del cervell, la cognició i la salut mental en etapes posteriors de la seva vida.

Dels 10.243 participants estudiats, una mica menys de la meitat (48%) tenia poca experiència en la lectura per plaer o no va començar a fer-ho fins més tard a la seva infància. La meitat restant havia passat entre tres i deu anys llegint per plaer.

L'equip va descobrir una estreta relació entre la lectura per plaer a una edat primerenca i un rendiment positiu en l'adolescència en proves cognitives que mesuraven factors com l'aprenentatge verbal, la memòria i el desenvolupament de la parla i el rendiment acadèmic escolar.

Aquests nens també presentaven un millor benestar mental, avaluat mitjançant una sèrie de puntuacions clíniques i informes de pares i professors, i mostraven menys signes d'estrès i depressió, així com una millor atenció i menys problemes de comportament, com ara agressivitat i incompliment de normes.

Els nens que van començar abans a llegir per plaer també van tendir a passar menys temps davant de la pantalla (per exemple, veient la televisió o utilitzant el telèfon intel·ligent o tablet ) durant la setmana i els caps de setmana en la seva adolescència, i també van tendir a dormir més temps.

Quan els investigadors van analitzar els escàners cerebrals de la cohort d'adolescents, van descobrir que els participants que havien començat a llegir per plaer a una edat primerenca mostraven àrees i volums cerebrals totals moderadament més grans, incloent-hi en particular regions cerebrals que exerceixen papers crítics en les funcions cognitives .

Altres regions cerebrals que presentaven diferències en aquest grup eren les que s'havia demostrat anteriorment que estaven relacionades amb la millora de la salut mental, el comportament i l'atenció.

A CATALUNYA CREIX L'HÀBIT DE LLEGIR

Tot i això, el que és interessant per veure si les conclusions d'estudis com aquests es reflecteix a la societat és mirar dades com les que mostra el darrer Baròmetre d'hàbits de lectura, publicat el febrer d'aquest any.

I la conclusió que presenta és que a Catalunya està creixent. De fet, va créixer 10 punts respecte de l'edició anterior i va deixar clar, però que la preferència és per la lectura en castellà. Dels catalans enquestats, el 68,7% van respondre que llegeixen en el temps lliure, pel 59,3% que van respondre això el 2012.

La franja d'edat més destacada és la de dones amb edats compreses entre 14 i 24 anys, amb gairebé un 82% considerant-se lectores. En aquesta mateixa edat, però, la quantitat dels homes és del 67%.

A tots els segments d'edat (s'estudien per franges de 10), les dones catalanes llegeixen més que els homes; on hi ha més diferència és a la franja dels 25 a 34, amb gairebé un 75% de dones lectores i poc més d'un 53% en els homes.

A mesura que les edats creixen, la distància entre gèneres s'estreny i, en cap cas, entre els 35 i els més grans de 65 anys supera el 10%.