Catalunya, l'única comunitat on creixen els propietaris amb habitatges buits

Tot i que, des de començament del 2023, a Espanya ha baixat el nombre de persones que tenen pisos buits en la seva propietat, aquesta tendència no es replica a Catalunya després dels primers 6 mesos de l'any. De fet passa al contrari, ja que les dades més recents, publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) assenyalen que es tracta de l' única comunitat autònoma on hi ha hagut un augment.

Aquesta pujada registrada a l'INE, però, no és gaire pronunciada, ja que aquest primer semestre del 2023 s'ha passat d'un 2,8% de propietaris amb pisos o cases en què no visqués ningú a finals de l'any passat a un 3%.

Si s'amplia el focus, el 3% és la mitjana de propietaris d'habitatges buits que hi ha actualment a Espanya, també al final del primer semestre, mentre que l'anterior ocasió en què es van publicar les dades més actualitzades era d'un 4%, de manera que la quantitat ha caigut en un punt percentual.

SEGONA COMUNITAT AMB MÉS HABITATGES BUITS

A més de ser l'única comunitat amb aquest lleuger repunt, Catalunya també és el segon territori de l'estat espanyol amb una quantitat més gran de propietaris amb pisos o cases sense que ningú hi visqui.

Les dades de l'INE situen la Comunitat Valenciana com la zona amb una quantitat més gran d'habitatges buits.

MÉS MAJORS, MÉS PROPIETATS

Les dades també revelen una qüestió que es podria obtenir per pura lògica; més de 9 de cada 10 propietaris (el 92%) que tenen entre 25 i 34 anys tenen un únic immoble.

Aquesta xifra decreix progressivament a mesura que avança l'edat i guanya protagonisme la propietat múltiple: entre els propietaris que tenen de 55 a 75 anys hi ha una presència més gran de persones amb 2 habitatges (20%) o amb 3 o més (5%).

A QUÈ ES DEU?

La pregunta que cal fer és quin (o quins) és el motiu (o motius) perquè una persona que té algun habitatge en propietat decideixi no viure-hi, no cedir-lo a ningú ni posar-lo al mercat de lloguer , sigui pel seu compte o per la via de la protecció oficial.

"Encara que són un percentatge minoritari, els que mantenen habitatges buits, ho fan principalment pel fet que l'immoble no pot ser posat en lloguer o venut en aquests moments pel seu estat. A més, un 11% d'aquests propietaris asseguren que tenen preocupacions o pors que desincentiven que col·loquin aquests habitatges al mercat", explica María Matos, directora d'Estudis i portaveu de Fotocasa.

L'experta immobiliària va més enllà i apunta que "els seus temors són diversos i pot anar des que els llogaters no els paguin, que maltractin l'habitatge o que arribin fins i tot a perdre-la. Per això prefereixen mantenir-les buides. Apel·len a una seguretat jurídica més gran que els protegeixi en cas d'impagaments o ocupacions, creuen positius els incentius fiscals i els ajuts a la rehabilitació com a mesures que ajudarien que posessin els seus habitatges al mercat, i consideren que les polítiques punitives generen més inseguretat i espanten possibles inversors", conclou.