Cinc cardenals carreguen contra el Papa a dos dies del Sínode per les unions gais o el sacerdoci femení

Cinc cardenals conservadors han publicat aquest dilluns una carta, enviada al diari nord-americà 'National Catholic Register' en què posen de manifest la seva preocupació per assumptes que es tractaran a la primera fase de l'Assemblea Genera del Sínode dels Bisbes, que arrenca aquest dimecres 4 doctubre.

A la seva missiva, els purpurats Walter Brandmüller (Alemanya), Raymond Leo Burke (Estats Units) Juan Sandoval Íñiguez (Mèxic), Robert Sarah (Guinea) i Joseph Zen Ze-kiun (Xina), expliquen que el 10 de juliol passat van enviar una carta al Pontífex emprant l'esquema de la Dubia (preguntes) que va ser resposta per Francesc l'endemà.

Tot i això, els purpurats, que han fet públiques totes aquestes qüestions només dos dies abans que arrenqui l'Assemblea General sota el lema del 'Sínode de la Sinodalitat', assenyalen que van considerar que les respostes del Papa no seguien la pràctica de les 'responsa ad dubai' (resposta preguntes) pel que van reformular les preguntes en una nova missiva remesa el 21 d'agost passat, a la qual de moment, segons asseguren, no han obtingut resposta.

"A la vista de diverses declaracions de prelats d'alt rang, relatives a la celebració del proper Sínode dels Bisbes, que són obertament contràries a la constant doctrina i disciplina de l'Església, i que han generat i continuen generant gran confusió, així com la caiguda en error entre fidels i altres persones de bona voluntat, hem manifestat la nostra més profunda preocupació al Romà Pontífex”, escriuen els cardenals a la seva 'Notificació als fidels'.

Hi afegeixen que atesa la "gravetat" de l'assumpte de la dubia, especialment en vista de la imminent sessió del Sínode dels Bisbes, jutgen el seu deure informar els fidels, de manera que no quedin "subjectes a confusió, error i desànim ", sinó que preguen per l'Església universal i, en particular, "pel Pontífex Romà, perquè l'Evangeli sigui ensenyat cada vegada més clarament i seguit cada vegada més fidelment".

El Vaticà ha fet públic aquest mateix dilluns les respostes del Pontífex a través del web del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe , a qüestions relacionades sobre la benedicció de les unions entre persones del mateix sexe, la sinodalitat com a dimensió constitutiva de l'Església, l'ordenació sacerdotal de la dona i el penediment com a condició necessària per a l'absolució sacramental.

Pel que fa a la benedicció d'unions del mateix sexe, els purpurats van preguntar al Pontífex si la pràctica generalitzada de beneir les unions entre persones del mateix sexe concorda amb la Revelació i el Magisteri.

Francesc respon que, si bé només la unió indissoluble d'un home i una dona oberta a engendrar fills pot anomenar-se matrimoni, i l'Església evita "qualsevol tipus de ritu o sacramental que pugui contradir aquesta convicció", no s'ha de perdre la "caritat pastoral" ".

"PRUDÈNCIA PASTORAL" AMB ELS HOMOSEXUALS
 

"La prudència pastoral ha de discernir adequadament si hi ha formes de benedicció, sol·licitades per una o diverses persones, que no transmetin una concepció incorrecta del matrimoni. Perquè quan demanes una benedicció estàs expressant una comanda d'ajuda a Déu, una súplica per poder viure millor, una confiança en un Pare que ens pot ajudar a viure millor", afegeix per precisar que les decisions que en determinades circumstàncies poden formar part d'aquesta "prudència pastoral" no han de "convertir-se necessàriament en norma".

En aquest punt el Francisco cita la seva Exhortació 'Amoris Laetitia' per precisar que "el que sigui part d'un discerniment pràctic davant d'una situació particular "no es pot elevar al nivell de norma", perquè això "donaria lloc a una casuística insuportable". dir, segons exposa, no correspon que una Diòcesi o Conferència Episcopal o qualsevol altra estructura "habiliti constantment i oficialment procediments o ritus per a tot tipus d'assumptes".

DECLARACIÓ "DEFINITIVA" SOBRE LA IMPOSSIBILITAT DEL SACERDOCI FEMENÍ
 

En relació amb el suport de pastors i teòlegs a la teoria que "la teologia de l'Església ha canviat i per tant l'ordenació sacerdotal pot ser conferida a les dones -que, segons els purpurats, "no han estat corregides ni retractades" -, el Pontífex respon que quan Sant Joan Pau II va ensenyar que cal afirmar "definitivament" la impossibilitat de conferir l'ordenació sacerdotal a la dona, "no estava denigrant de cap manera a la dona ni conferint-li el poder suprem als homes".

Francesc admet que és difícil acceptar que el sacerdoci està reservat als homes i no es podrà reconèixer els drets de les dones a l'Església si no es comprèn que el poder sacerdotal parla de “funció” i no de “dignitat i santedat”; que el fet de presidir l'Eucaristia no confereix al sacerdot "superioritat sobre els altres"; i que la jerarquia no s'ha d'entendre com a dominació sinó com a santedat.

"Per ser rigorosos, reconeixem que encara no s'ha desenvolupat de manera integral una doctrina clara i autoritzada sobre la naturalesa exacta d'una "declaració definitiva". No és una definició dogmàtica, però ha de ser acceptada per tothom. Ningú no pot contradir-ho públicament i, no obstant, pot ser objecte d'estudi, com en el cas de la validesa de les ordenacions a la Comunió Anglicana, apunta.

ELS CANVIS CULTURALS ESTIMULEN L'EXPRESSIÓ DE LA REVELACIÓ DIVINA
 

Sobre si la Revelació Divina ha de ser reinterpretada a partir dels canvis culturals i antropològics en voga, el Papa matisa que si bé a “immutable”, la Revelació Divina “necessita créixer en la seva comprensió” i els canvis culturals poden estimular a “expressar millor alguns aspectes de la seva "desbordant riquesa".

Com a exemple, el Pontífex cita alguns canvis que s'han produït en la interpretació dels textos bíblics en relació amb la tolerància a l'esclavatge o algunes consideracions sobre la dona.

Pel que fa a si l'Església és per naturalesa sinodal, assenyala que la sinodalitat, com a estil i dinamisme, és una dimensió essencial de la vida de l'Església. En aquest sentit, el Pontífex adverteix els purpurats, que si bé ells mateixos reconeixen que l'autoritat suprema de l'Església l'exerceixen el Papa i el col·legi dels bisbes, ells mateixos amb les preguntes que li remeten manifesten la necessitat de participar-hi.

Sobre si el perdó és un dret humà i el penediment no seria condició necessària per a l'absolució, el Pontífex indica que el penediment és necessari per a l'absolució i implica la intenció de no pecar, però avisa que "hi ha moltes maneres d'expressar penediment" i que el mer fet d'acostar-se a la confessió “és una expressió simbòlica” del mateix.

PREGUNTES REFORMULADES

Els cinc cardenals, no obstant, no van considerar satisfetes les seves preguntes, ia la missiva d'agost les van replantejar. Així, pregunten de nou al Papa si és possible que un sacerdot beneeixi unions homosexuals, cosa que suggereix que el comportament homosexual no és contrari a la llei divina; si l'Església podria en el futur tenir la facultat d'ordenar dones sacerdots; o si el Sínode dels Bisbes podria exercir en aspectes doctrinals o pastorals la suprema autoritat de l'Església; si és possible que l'Església fixi doctrina contrària a aquelles prèviament fixades en matèria de fe i moral; o si un penitent pot rebre l'absolució malgrat rebutjar comprometre's a no cometre el pecada de nou.

Fonts del Vaticà consultades per Europa Press sobre si el Pontífex ha respost les preguntes replantejades pels purpurats s'han remès a les respostes donades inicialment pel Papa.