El rei emèrit no pot ser jutjat al Regne Unit per la demanda de Corinna Larsen

El Tribunal Superior d'Anglaterra i Gal·les ha conclòs que el rei emèrit, Joan Carles I, no pot ser jutjat al Regne Unit per la demanda per presumpte assetjament que va presentar Corinna Larsen per reclamar-li 126 milions de lliures (uns 146 milions d'euros) a concepte de danys i perjudicis.

"La meva conclusió principal és que el Tribunal Superior d'Anglaterra i Gal·les no té competència per conèixer aquesta reclamació. Això és perquè no s'ha interposat contra el demandat al seu país de domicili, com és el seu dret per defecte; i la demandant no m'ha convençut que tingui arguments sòlids i defensables que el reclam cau dins d'una excepció a aquesta regla predeterminada", ha assenyalat la jutge Rowena Collins Rice.

A la resolució, la jutgessa ha explicat que --encara en el cas que s'hagués considerat competent per jutjar l'assumpte-- "hauria rebutjat la sol·licitud" de Larsen perquè la seva demanda "no complia les normes judicials aplicables a la redacció d'una demanda per assetjament".

Segons ha precisat la jutgessa en 92 folis, a la demanda de Corinna Larsen "no se suggereix que cap evidència pugui connectar" els esdeveniments d'assetjament que denuncia "directament" amb Joan Carles I. "Els autors directes no estan identificats ni (són) identificables", ha afegit.

La jutgessa ha conclòs que la lògica defensada per Larsen corre el perill de ser un "fals sil·logisme" . "Són actes d'un enemic, el demandat és el seu enemic, per tant són els seus actes", ha assenyalat, alhora que ha recordat que l'empresària en si mateixa compta amb un "perfil públic propi" en què "participa activament" i en què està connectada amb "poderosos, rics, competitius i d'alt perfil".

Amb aquesta mateixa anàlisi, ha descartat l'argument que el rei emèrit fos el responsable de les filtracions que van donar lloc a publicacions en mitjans de comunicació sobre Larsen. "Ella no fa cap indicació de com podria demostrar alguna connexió amb l'acusat", ha apuntat.

NO VEU ACREDITAT L'ASSETJAMENT A ANGLATERRA

Corinna Larsen va relatar a la seva demanda que Joan Carles I l'hauria assetjat després que ella posés fi a la relació que havien mantingut. Primer per procurar que reprenguessin aquesta relació i després com a venjança per perjudicar-la en els seus negocis, d'acord amb Larsen.

L'empresària va reclamar al rei emèrit una indemnització pels costos del tractament mèdic de salut mental, per la "instal·lació de mesures de seguretat personal i serveis diaris de protecció" i per la contractació a "ex diplomàtics i ex funcionaris del Govern" perquè intervinguessin a fi de "posar fi a l'assetjament" que diu haver rebut.

La jutgessa, però, ha considerat que Larsen "no ha aconseguit convertir la seva història narrativa en un reclam d'assetjament". A parer seu, l'examiga íntima de Joan Carles I "no identifica ni al·lega cap experiència específica d'assetjament" a Anglaterra, sinó una sèrie d'accions que haurien tingut lloc "on sigui que fos en aquell moment, que de vegades era a Anglaterra".

"Si no es pot dir que aquesta experiència hagi estat sostinguda en un sol país --per exemple, perquè un demandant està domiciliat, habitualment resident o físicament present en aquest país en tot moment-- sobre quina base poden els tribunals anglesos assumir jurisdicció sobre un tribunal unitari en aquest cas multinacional?", ha subratllat la jutgessa.

LARSEN, "DECEPCIONADA" AMB LA FALLADA

En un comunicat difós aquest mateix divendres després de donar-se a conèixer la resolució del tribunal, Larsen s'ha mostrat "profundament decebuda pel resultat". "És descoratjador veure que les víctimes d'assetjament sovint lluiten per trobar justícia al nostre sistema jurídic", ha assenyalat.

L'empresària ha insistit que la "intimidació i l'assetjament" que diu haver patit cap a ella i els seus fills "continuen" i tenen com a "objectiu" destruir-lo "per complet". "Juan Carlos ha desplegat tot el seu arsenal per desgastar-me i l'abast del seu poder és immens. Estic considerant totes les opcions disponibles", ha apuntat.

La decisió s'ha donat a conèixer aquest divendres després que el juliol passat el tribunal escoltés les al·legacions de la defensa de Joan Carles I, a càrrec del bufet britànic Velitor Law.

LA DEFENSA DE JOAN CARLOS I

L'equip jurídic del rei emèrit va sol·licitar llavors que es desestimés la demanda de Larsen en considerar que els tribunals del Regne Unit no eren els competents per conèixer aquesta demanda. La defensa es va basar en l'article 4 de la regulació de la UE sobre jurisdicció, que estableix que les persones domiciliades en un Estat membre, independentment de la seva nacionalitat, han de ser demandades davant dels tribunals d'aquest país.

Els advocats van exposar en el seu escrit que aquesta regulació comunitària operava en aquest cas concret perquè es va iniciar abans que s'acabés el període de transició per al Brexit, fixat fins al 31 de desembre del 2020.

Així, van insistir que els tribunals espanyols eren els competents per ocupar-se de la demanda de Larsen. A això, van afegir que "la qüestió clau" era si, en relació amb els suposats actes d'assetjament, el Regne Unit era el lloc on es va produir el presumpte 'esdeveniment nociu' o el 'dany directe', cosa que, segons van apuntar, els advocats de Larsen no havien demostrat.

Un altre dels arguments esgrimits per la defensa va ser "l'evident manca de credibilitat de la demandant". Referent a això, van posar en relleu que Larsen havia sol·licitat permís per fer una nova modificació a la seva demanda original. "Com les seves predecessores, és incoherent, internament contradictòria i manifestament dolenta en termes legals", va apuntar la defensa del rei emèrit.

A més, ha subratllat que les afirmacions de Larsen --que Joan Carles I "nega emfàticament"-- no només són "falses" sinó també "inconsistents amb les declaracions públiques fetes per ella" abans que iniciés el litigi.