Rebaixen la pena a un condemnat per violar una noia amb discapacitat

El Tribunal Suprem (TS) ha aplicat la coneguda com a 'llei del sol sí que és sí' i ha rebaixat quatre anys --de 13 a 9-- la pena de presó a un home condemnat per una agressió sexual a una noia de 22 anys amb un 48% de discapacitat que va perpetrar amb aquesta violència que la víctima va patir una "hemorràgia massiva", va necessitar atenció quirúrgica i pateix seqüeles psicològiques.

La Sala Penal, en una sentència ponència del magistrat Antonio del Moral, rebutja els arguments esgrimits per l'home en el seu recurs de cassació però li redueix la condemna en entrar a valorar d'ofici --sense que el condemnat ni tan sols ho demanés-- l'impacte de la Llei orgànica 10/2022 de garantia integral de la llibertat sexual.

Segons el relat de fets provats, la violació es va produir el juliol de 2020 , després que la jove i el condemnat, de 45 anys, es trobessin casualment en un parc. Com anava acompanyada d'una amiga, de 12 anys, ell la va proposar veure's al final d'aquella mateixa tarda en "un lloc tranquil per fer-li petons i abraçades", i ella va accedir, malgrat les advertències de l'altra noia. La va respondre que "no exagerés, que era el seu amic o nuvi", perquè ja es coneixien.

Efectivament, van quedar hores després en un hostal i, un cop a l'habitació, l'home es va despullar i va ordenar a la jove que fes el mateix però, "davant la seva reticència", li va treure la roba amb força per seguidament "empènyer-la sobre el llit" , subjectar-la pels braços" i violar-la "tan bruscament i intensament, malgrat l'oposició i precs" de la víctima perquè "li feia molt de mal", que la va causar "greus lesions".

Va patir una "hemorràgia massiva" amb "compromís vital" per la qual va haver de rebre transfusions de sang, un estrip vaginal de 10 centímetres pel qual va ser intervinguda quirúrgicament i danys psicològics que li van deixar seqüeles, entre elles un quadre ansiós-depressiu, episodis d'autolesions i alteracions a l'alimentació i el son amb malsons.

L'Audiència Provincial de Saragossa el va condemnar a 13 anys de presó per un delicte d'agressió sexual ia indemnitzar la víctima amb 20.000 euros per les lesions, seqüeles i danys morals. L'home va recórrer davant el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) d'Aragó, que va confirmar la sentència, per la qual cosa va acabar acudint al Suprem.

La defensa va esgrimir davant l'alt tribunal que la violació l'havia comès una tercera persona, al·legant que no n'hi havia prou prova perquè el testimoni de la víctima estava ple de "vacilacions" i va donar respostes genèriques "eludint explicacions concretes".

El TS respon que el relat de la víctima està avalat per "poderosos i indubtats elements de convicció, com són les restes biològiques trobades i l'objectivitat de les lesions sofertes", i que les "debilitats" atribuïdes al testimoni de la noia "s'expliquen fàcilment per la seva discapacitat psíquica”.

L'Audiència de Saragossa va destacar que la noia no estava en condicions per prestar un consentiment vàlid a les relacions sexuals perquè en tenia un coneixement "molt bàsic" i "la seva capacitat de decidir no és madura i meditada sinó limitada". "És influenciable i tot això li confereix una gran vulnerabilitat, convertint-la en víctima fàcil d'engany", deia.

En segon lloc, el condemnat va argumentar que havia patit indefensió perquè que no va poder interrogar la noia durant la investigació judicial, cosa que el Suprem rebutja perquè sí que va tenir ocasió durant el judici.

UNA NOVA LLEI "MÉS BENEFICIOSA"

Tot i rebutjar els motius plasmats en el recurs de cassació, el TS estudia la condemna imposada a la llum de la 'llei del sol sí que és sí', concloent que se li ha de rebaixar la pena perquè la nova norma "és més beneficiosa" per a l'home.

Els magistrats expliquen que quan va ser condemnat la pena per agressió sexual oscil·lava entre els 12 i els 15 anys de presó però amb la reforma legal es va quedar entre 7 i 15. "S'imposa per tant l'aplicació retroactiva de la nova legislació", resol el TS.

La Sala Segona explica que, atesa la "singular gravetat de la conducta", no s'ha de posar la pena mínima (7 anys), optant per "elevar-la alguna cosa, encara que mantenint-nos a la meitat inferior". Al seu parer, "9 anys sembla durada adequada", i per això deixa aquí la condemna.

La Fiscalia va advocar per mantenir els 13 anys de presó, però el Suprem ho descarta recordant que, segons la seva pròpia doctrina, la disposició transitòria cinquena del Codi Penal (CP) del 1995, que justificaria conservar-la, "va esgotar la seva eficàcia una vegada desapareguts els problemes derivats del trànsit del CP del 1973 al del 1995". "Entendre'l d'una altra manera suposaria atribuir-li una ultraactivitat sense qualsevol fonament", incideix.