El Vaticà aclareix que les benediccions a parelles homosexuals no són un "vist bo"

El Dicasteri per a la Doctrina de la Fe del Vaticà ha aclarit aquest dijous que les benediccions als homosexuals , els divorciats tornats a casar i les parelles que conviuen sense haver passat per l'altar, aprovades pel Papa el 18 de desembre passat, no suposen un "vist bo" a aquestes formes de vida i ha demanat que siguin breus, és a dir, que durin com a màxim "10 o 15 segons" i que es facin sense cap tipus de ritual.

Així ho indica el dicasteri en un comunicat de sis pàgines, que permet aquestes benediccions, davant de les reaccions que ha suscitat en algunes conferències episcopals.

"Les comprensibles manifestacions d´algunes Conferències Episcopals sobre el document Fiducia Supplicans tenen el valor d´evidenciar la necessitat d´un temps més prolongat de reflexió pastoral. El que han expressat aquestes Conferències Episcopals no es pot interpretar com una oposició doctrinal, perquè el document és clar i clàssic sobre el matrimoni i la sexualitat", subratlla la nota aclaridora, afegint que "no hi hauria lloc per distanciar-se doctrinalment" de la mateixa "ni per considerar-la herètica, contrària a la Tradició de l'Església o blasfema".

En concret, el Dicasteri per a la Doctrina de la Fe ha assegurat que aquesta declaració aprovada al desembre pel Papa Francesc no canvia la “doctrina sobre el matrimoni” i que són els bisbes els que poden discernir “la seva aplicació segons el context”. A més, ha precisat que no s'"aproven ni justifiquen la situació en què es troben aquestes persones".

"Aquesta forma de benedicció no ritualitzada, amb la simplicitat i brevetat de la seva forma, no pretén justificar una cosa que no és moralment acceptable. Evidentment, no és un casament, però ni tan sols és un 'vist bo' ni una ratificació de res. És només la resposta d'un pastor a dues persones que demanen l'ajuda de Déu. Per això en aquest cas el pastor no demana condicions ni vol conèixer la vida íntima d'aquests subjectes", assenyala el prefecte del dicasteri, Víctor Manuel Fernández, alhora que recomana “la lectura completa i reposada de la declaració per comprendre millor el sentit de la seva proposta”.

Així mateix, puntualitza que " es tracta de benediccions de pocs segons, sense ritual ni bendicional " i posa l'exemple d'una parella de divorciats en nova unió que, enmig d'un gran pelegrinatge, demanen al capellà una benedicció.

"Li diuen al sacerdot: 'Si us plau, doneu-nos una benedicció, no aconseguim feina, ell està molt malalt, no tenim casa, la vida se'ns torna molt pesada, que Déu ens ajudi'. En aquest cas, el sacerdot pot dir una simple pregària semblant a aquesta: "Senyor, mira aquests fills teus, concedeix-los salut, feina, pau, ajuda mútua. Allibera'ls de tot el que contradiu el teu Evangeli i concedeix-los viure segons la teva voluntat. Amén". I finalitza amb el signe de la creu sobre cadascun dels dos", proposa.

Així, el prefecte de Doctrina de la Fe puntualitza que les benediccions han de ser breus, és a dir, d'una durada màxima de “ 10 o 15 segons ”. "¿Té sentit negar aquest tipus de benediccions a aquestes dues persones que la supliquen? ¿No val la pena sostenir la seva fe, poca o molta, auxiliar la seva debilitat amb la benedicció divina, donar una llera a aquesta obertura a la transcendència que podria portar-los a ser més fidels a l'Evangeli?”, es pregunta el cardenal argentí.

Per això, aclareix que cada bisbe a la seva diòcesi està autoritzat per la Declaració 'Fiducia supplicans' a habilitar aquest tipus de "senzilles benediccions, amb totes les recomanacions de prudència i cura", però que de cap manera "estan autoritzats a proposar o habilitar benediccions que puguin assemblar-se a un ritu litúrgic”.

"Alguns bisbes, per exemple, han establert que cada sacerdot podrà discernir, però que podrà realitzar aquestes benediccions només en privat. Res d'això resulta problemàtic si s'expressa en un marc de respecte cap a un text signat i aprovat pel mateix Sumo Pontífex, intentant acollir d'alguna manera la reflexió que conté”, assenyala.

Alhora, la nota es refereix a la situació delicada d'alguns països , on es condemna, prohibeix i criminalitza l'homosexualitat. En aquests casos, el Vaticà assenyala que, més enllà de la qüestió de les benediccions, hi ha “una tasca pastoral àmplia a llarg termini que inclou formació, defensa de la dignitat humana, ensenyament de la Doctrina Social de l'Església i diverses estratègies que no pas admeten presses".

"Si hi ha legislacions que penalitzen amb la presó, i en alguns casos amb tortures i fins i tot la mort el sol fet de declarar-se gai, s'entén que seria imprudent una benedicció. És evident que els bisbes no volen exposar les persones homosexuals a la violència ", subratlla.