Brussel·les elimina l'oficialitat del català després que Espanya hagi deixat la presidència de la UE

Després de la conclusió de la presidència espanyola al Consell de la UE, la inclusió del català com a llengua oficial, un requisit previ demandat per Carles Puigdemont a Pedro Sánchez a canvi del seu suport, ha quedat exclosa de l'agenda europea.

A la primera reunió de l'any dels ministres d'Afers Europeus dels Vint-i-set, programada per al 29 de gener sota la presidència belga, la sol·licitud del Govern de Sánchez d'incorporar el català, el gallec i l'euskera al reglament del règim lingüístic de la UE no apareix a l'agenda.

Per primera vegada en cinc mesos, des del setembre del 2023, la qüestió del reconeixement del català no figura a l'ordre del dia de la reunió mensual del Consell d'Afers Generals. Durant la presidència espanyola, el Govern de Sánchez va insistir a abordar aquest tema en fins a quatre trobades , tot i que estava clar que no hi havia possibilitats d'arribar a un acord ni aconseguir avenços significatius.

En la darrera reunió de desembre, la presidència belga es va comprometre a continuar treballant a la sol·licitud espanyola, dedicant especial atenció a les diverses anàlisis de les implicacions jurídiques, polítiques i pràctiques sol·licitades pels Estats membres.

Tot i això, l'absència del reconeixement oficial del català a l'agenda del Consell d'Afers Generals del 29 de gener indica que la qüestió encara no està a punt per assolir un acord. Els treballs continuaran en un nivell tècnic, ja que és altament desafiant assolir la unanimitat requerida per modificar el reglament.

Des del començament del debat al setembre, la majoria dels estats membres han mostrat una marcada resistència al reconeixement del català, a causa de les implicacions polítiques, jurídiques, econòmiques i pràctiques que comporta. En particular, molts governs temen un 'efecte contagi', és a dir, que altres llengües regionals europees demanden un estatus similar a la UE.

En termes financers, la Comissió Europea va fer una primera avaluació d'impacte que va estimar en 132 milions d'euros anuals el cost del reconeixement de les llengües cooficials espanyoles. En contrast, el Govern de Sánchez es va comprometre a finançar aquesta despesa amb fons nacionals, a diferència de les altres llengües oficials, els costos de les quals són coberts pel pressupost comunitari.

El ministre d'Afers Estrangers, José Manuel Albares, va minimitzar al desembre la falta d'acord sobre el català, assenyalant que a Irlanda li va portar "dos anys" aconseguir que la UE reconegués el gaèlic com a llengua oficial.