Mor el mític fotògraf Horacio Seguí als 93 anys

El famós fotògraf Horacio Seguí ha mort aquest dijous als 93 anys. Va ser un dels fotògrafs més destacats del segle passat, i va capturar des dels grans festivals musicals fins als partits del Barça. Nascut a Barcelona el 5 d'abril del 1930, Seguí va ser un autodidacta que, tot i enfrontar nombrosos desafiaments, va perseverar en la dedicació a la gran passió: la fotografia.

Als seus inicis, Horacio Seguí es va enfocar principalment a capturar els grans festivals musicals de l'època. Es va convertir en el cronista gràfic per excel·lència dels destacats concerts de músics catalans, plasmant les seves imatges a les portades dels seus discos.

Al seu arxiu fotogràfic hi ha imatges icòniques dels Beatles a l'aeroport, a l'Hotel Avenida Palace ia la Monumental. També va immortalitzar figures com Raphael, Duo Dinàmic, Paul Anka, Jimmy Fontana, Mari Trini, Bruno Lomas, Julio Iglesias, Massiel, Tony Ronald, Els Tres Sudamericans, tota la Nova Cançó i els Setze Jutges.

Horacio Seguí va adquirir les habilitats fotogràfiques amb l'ajuda dels manuals de fotografia disponibles a l'època. A la primerenca edat de 12 anys, Seguí es va veure obligat a treballar en una fàbrica de pells, i la seva primera trobada amb la fotografia va tenir lloc als 16 anys quan va ingressar al Banco Hispano Americano com a botons. Va ser en aquest entorn laboral on va començar a rebre encàrrecs per cobrir esdeveniments organitzats pel club Hispamer. Poc després, el 1959, va iniciar la seva col·laboració amb la revista Mosaico Musical.

El 1963, Seguí va deixar la seva feina al banc per dedicar-se plenament a la fotografia. Aquell mateix any, va sol·licitar unir-se al Registre Oficial de Periodistes, però el ministre franquista d'Informació i Turisme li va negar el permís.

Tot i aquest revés, va persistir en la seva carrera, contribuint amb el seu treball en revistes com Dissabte Gràfic, Discòbol, Velocitat, entre d'altres, durant la dècada dels seixanta. Fins a trenta diaris i revistes publicaven les seves fotografies. El 1968, va inaugurar el seu propi establiment i laboratori fotogràfic, que va mantenir obert fins al 1995.

Va ser un fotògraf destacat d'esdeveniments esportius, no només del Barça, sinó també del bàsquet, ciclisme, natació i waterpolo. El 1973, durant quatre anys, va exercir el paper de fotògraf oficial del Barça sota la presidència d'Agustí Montal. Aquest període va marcar el començament d'una extensa carrera en què va recórrer tots els camps d'Espanya per capturar imatges destinades a col·leccions de cromos. A més, va fundar la revista Don Balón i va contribuir a la publicació As durant molts anys.