El TS confirma la il·legalitat de la devolució dels menors no acompanyats de Ceuta al Marroc el 2021

El Tribunal Suprem (TS) ha confirmat que la devolució de menors no acompanyats de Ceuta al Marroc l'agost del 2021 va ser il·legal en considerar que les autoritats espanyoles van actuar amb "absoluta inobservança" de la Llei d'Estrangeria i van incomplir el Conveni Europeu de Drets Humans , que prohibeix les "expulsions col·lectives d'estrangers".

"El retorn dels menors no acompanyats en situació il·legal a Espanya no es pot basar únicament en l'Acord entre el Regne d'Espanya i el Regne del Marroc (...) de 2007, sinó que s'ha d'ajustar també la legislació espanyola en la matèria, especialment pel que fa a les garanties procedimentals", ha conclòs el tribunal.

Els magistrats han desestimat els recursos de la Delegació de Govern a Ceuta i del Govern de la ciutat autònoma, que van al·legar la setmana passada en una vista que les devolucions van tenir lloc en el marc d'una "autèntica invasió" i que l'actuació d'Espanya es va emparar en l'acord signat amb Rabat el 2007, i per això defensava que no s'havien vulnerat els drets dels menors.

En la sentència, la Sala Contenciosa Administrativa ha rebutjat aquests arguments i ha coincidit amb el criteri del Ministeri Fiscal en considerar que sí que es van vulnerar els drets d'integritat física i moral dels menors tornats . Segons ha explicat el tribunal, aquesta vulneració va tenir lloc en el moment en què se'ls va posar en "seriós perill de patir un patiment corporal o psíquic" quan "l'Administració no va fer cap ponderació de l'interès dels menors ni molt menys una comprovació de les circumstàncies individuals".

Així les coses, el Suprem ha avalat la decisió del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia de confirmar la sentència del jutjat ceutí que va estimar les raons de la Coordinadora de Barris per al Seguiment de Joves i Menors --que va actuar en nom seu i en el de vuit menors marroquins--. Aquella resolució va establir que Espanya havia incorregut en una via de fet en no seguir els procediments establerts a la Llei i al Reglament d'Estrangeria en el retorn dels menors.

Per això, es va condemnar la Delegació del Govern a "adoptar les mesures necessàries" per aconseguir "el retorn dels menors [no acompanyats] que van ser efectivament repatriats" a mitjans d'agost del 2021.

"ABSOLUTA PASSIVITAT DE L'ADMINISTRACIÓ"

A 19 folis, a l'alt tribunal ha incidit que "comprèn perfectament" la gravetat del que va passar els dies 17 i 18 de maig de 2021 a Ceuta, quan es va produir l'entrada massiva i il·legal d'unes 12.000 persones, d'elles uns 1.500 menors no acompanyats. En aquest sentit, ha assegurat també que entén que aquella situació suposés un "extraordinari repte tant per a l'Estat com per a aquesta comunitat autònoma".

Tot i això, els magistrats han recordat que en aquest cas el debat del plet versava sobre si l'Acord signat entre Espanya i el Marroc de 6 de març del 2007 era suficient per si mateix per fonamentar la decisió de retorn dels menors al Marroc o si, per contra, s'havien d'haver seguit els tràmits previstos a la Llei d'Estrangeria.

En aquest sentit, el Suprem ha assegurat que l'argument de la Delegació del Govern i de la ciutat de Ceuta que estaven sota "circumstàncies excepcionals" és "abstracte", ja que "no explica l'absoluta passivitat de l'Administració".

"El que en un primer moment podria resultar comprensible dista de ser-ho quan la situació es prolonga en el temps. D'aquí que no es pugui justificar una interpretació laxa de la legalitat, ni menys encara una dispensa del seu compliment, invocant circumstàncies excepcionals", han apuntat els magistrats.

A més, ha incidit que la decisió de retornar un nombre elevat de menors no acompanyats sense haver seguit cap procediment constitueix "una expulsió col·lectiva d'estrangers" prohibida pel Conveni Europeu de Drets Humans.

VEU INSUFICIENT LA RESPOSTA DEL MARROC

Segons ha subratllat el tribunal, les autoritats --com en qualsevol altra actuació administrativa-- devien haver encausat la seva actuació "a través del corresponent procediment administratiu, com a garantia de la legalitat i l'encert de la seva decisió i com a salvaguarda dels interessos de els afectats".

Per al Suprem, "no resulta convincent l'afirmació del Lletrat de la Ciutat Autònoma de Ceuta que els menors no van arribar a patir cap detriment real i efectiu en la seva integritat física i moral". Al seu parer, aquesta afirmació "no es recolza en cap prova, més enllà del fet que Espanya no ha rebut cap queixa del Marroc".

Cal recordar que, en el marc de la vista celebrada el 16 de gener passat al Suprem, l'Advocacia de l'Estat i el lletrat que representava el Govern de Ceuta van insistir que durant tot el procediment que s'ha seguit als tribunals espanyols "cap dels menors, ni els seus pares ni el Marroc ha manifestat cap queixa sobre la salvaguarda dels drets fonamentals dels menors”. També van al·legar que el Marroc havia enviat un missatge electrònic a les autoritats espanyoles dient genèricament que tots estaven bé i de tornada amb les famílies.

A la resolució, de la qual ha estat ponent el magistrat Luis María Díez-Picazo, el tribunal també ha rebutjat aquest argument perquè considera que es tracta d'una dada irrellevant. Segons ha precisat, "la conformitat del Marroc únicament significa, en el pla purament jurídic, que no considera que Espanya hagi infringit l'Acord del 3 de març del 2007".

Amb tot, ha recalcat que això "no significa que l'Administració hagi actuat amb observança estricta de la legalitat espanyola". "L'aquiescència d'un altre país no dispensa les autoritats espanyoles d'actuar amb subjecció plena a la Constitució ia les lleis", ha subratllat la Sala, que ha recordat que hi va "la respectabilitat d'Espanya com a Estat de Dret".