Els diaris del 1924 van predir com seria la vida aquest 2024

Allà pel 1924, una tendència popular als diaris era predir com seria la vida d'aquí a 100 anys, és a dir, avui. I, sorprenentment, alguns d'aquests pronòstics no eren gaire lluny de la veritat.

Les retallades de diversos diaris, de vegades precisos i de vegades extravagants, van ser compartits a X per Paul Fairie, investigador de la Universitat de Calgary.

Sobre les ciutats del futur deien: "Els automòbils circularan per les autopistes pel centre de la ciutat"; "les voreres estaran en constant moviment" i "els automòbils augmentaran i es multiplicaran indefinidament".

De la mateixa manera, van pronosticar que l?augment dels automòbils provocaria l?extinció del cavall.

També van pronòsticar que les persones "es tenyirien la pell amb tots els colors de l'arc de Sant Martí", amb l'expectativa que el cabell fes el mateix, de manera molt similar a una "victoriana que ocultava la seva personalitat sota voluminosos cèrcols i cortines". Una predicció que podria ser realitat tenint en compte l'elevat nombre de persones tatuades i amb els cabells tenyits.

De la mateixa manera, la premsa va vaticinar que "els nord-americans riuran de les ràdios". Tot i això, el 2024 les ràdios segueixen vives, i hi ha un fenomen creixent relacionat amb l'entreteniment radiofònic, els podcast.

També es va pronosticar, amb encert, una esperança de vida més llarga, explicant que viuríem fins als 100 anys i que les persones de 75 anys es considerarien joves.

De la mateixa manera, les prediccions inclou la creació de blocs de pisos de 100 pisos dalçada i àlbums familiars fets amb vídeos en lloc de fotografies, dues realitats que ja existeixen.

Una predicció que lamentablement no ha donat en el blanc és que “les pel·lícules portaran la pau mundial”, ja que la gent establiria una germandat. I la realitat és que el 2024 Hollywood encara no ha aconseguit un llenguatge universal ni ha eliminat els conflictes del món civilitzat.

Altres prediccions, tal com recull el fil de Paul Fairie, eren més extravagants, com matalassos que llancen els nens fora del llit al matí, persones saltant de planeta en planeta amb la mateixa facilitat amb què ara naveguem pel cel (ho desitgem), roba voladora i cames d'homes pansint-se per la infrautilització.