La reclamació de 4.000 milions d'Abertis a l'Estat per les obres de l'AP-7 cau en sac foradat

El Tribunal Suprem ha desestimat la reclamació d' Abertis a l'Estat de 4.000 milions d'euros en relació amb les obres d'ampliació de carrils executades a l'autopista de peatge AP-7 l'any 2006, només estimant la concessió de 33 milions d'euros per les inversions que sí que van ser reconegudes per l'Administració.

Després de complir-se el 31 d'agost del 2021 el termini de durada de la concessió, el Consell de Ministres va adoptar el febrer del 2022 un acord per compensar en 1.070 milions d'euros les obres realitzades, cosa que va ser impugnat per Acesa, la concessionària d'Abertis.

La companyia va considerar que la quantitat que li corresponia en virtut del conveni era de 5.373 milions d'euros , per la qual cosa va reclamar la diferència entre aquesta quantitat i la reconeguda pel Consell de Ministres en el recurs que ara ha resolt el Tribunal Suprem.

Acesa no estava d'acord amb la interpretació que va realitzar el Consell de Ministres de la fórmula matemàtica de compensació establerta al conveni de 2006, en establir el marge diferencial entre el trànsit real i el de referència a partir de sèries històriques.

En cas de ser negatiu, no es podria sumar a les inversions realitzades per Acesa, mentre que la companyia considerava que el conveni incloïa una garantia de trànsit, de manera que si el marge diferencial resultava negatiu, s'hauria de sumar a les inversions realitzades. Des del 2006 fins al final de la concessió el 2021, el trànsit real va ser en gairebé tots els anys inferior al trànsit de referència.

El Tribunal Suprem no acull la interpretació d'Acesa, perquè considera que en els pactes i estipulacions del conveni no es fa cap referència ni s'inclou cap acord entre les parts sobre una transferència del risc de demanda, ni s'estableix cap garantia de trànsit a favor de la concessionària, sinó que únicament es preveu la compensació a Acesa per les inversions i obres executades en virtut del conveni, amb la corresponent actualització.

L'Alt Tribunal considera també que un pacte d'aquesta classe, que garanteixi a la concessionària un trànsit determinat, és contrari al règim jurídic de les concessions d'autopistes, ja que preveu una eliminació del risc.

ALTRES RECLAMACIONS D'ABERTIS

Al marge d'aquesta reclamació principal, Acesa al·legava que la inversió en les obres i actuacions previstes al conveni del 2006 no va ser de 505 milions d'euros, com va reconèixer l'acord del Consell de Ministres, sinó de 555 milions d'euros, per la qual cosa va reclamar la diferència.

Així, el Suprem ha estimat en part aquest apartat de la demanda, i ha admès que hi va haver obres necessàries executades per Acesa per import de 32,9 milions d'euros, que van ser reconegudes i acceptades per l'Administració, per la qual cosa considera que la demandant ha de ser compensada en aquesta quantitat, més la corresponent actualització segons la fórmula prevista al conveni.

D'altra banda, Acesa reclamava 203 milions d'euros per la reducció del trànsit de l'AP-7 com a conseqüència dels desdoblaments de les carreteres nacionals N-II (Girona) i N-340 (Tarragona), cosa que el Suprem no estima, en argumentar que únicament es van executar desdoblaments en 39,4 quilòmetres.

A més, com a resultat de les proves pericials practicades, el Tribunal Suprem no ha considerat provat que aquests desdoblaments limitats afectessin el trànsit de l'AP-7 de forma apreciable, sinó que va considerar que el trànsit en aquesta autopista va tenir un comportament similar al d'altres autopistes. de peatge, amb què va compartir punts d'inflexió rellevants, com l'inici de la crisi econòmica o la pandèmia de Covid-19, sense que l'AP-7 presentés indicis d'afeccions específiques al trànsit coincidents amb els desdoblaments.

ORIGEN DE LA DISPUTA

A l'origen del recurs hi ha el conveni celebrat entre Acesa i l'Administració General de l'Estat per modificar l' autopista AP-7 , que explotava Acesa, aprovat pel Reial decret 457/2006, de 7 d'abril.

Al text s'explicava que l'increment substancial del trànsit en aquesta autopista i els reiterats problemes de congestió de vehicles en èpoques i trajectes concrets van fer necessària la seva ampliació, mitjançant la construcció de nous carrils en determinats trams, així com la implantació d'un sistema de peatge tancat en un tram concret.

En virtut del conveni, Acesa va assumir l'obligació d'executar les inversions i les obres necessàries per a l'ampliació i el conveni mateix va establir una fórmula per al restabliment de l'equilibri econòmic financer de la concessió, alterat com a conseqüència de les actuacions assumides per la concessionària.