Llibertat per als terroristes? Reformar el delicte de terrorisme podria tenir les mateixes conseqüències que el 'només sí és sí'

Juristes creuen que també minaria la credibilitat d'Espanya com a soci en la lluita global contra el terrorisme

|
20231123125541

 

Arxiu - Entrada a l'Audiència Nacional en el moment en què dos membres de l'ens públic ICM han estat testimonis sobre el suposat finançament il·legal del PP madrileny a 'Púnica', a 7 de
Arxiu - Entrada a l'Audiència Nacional

Juristes avisen que reformar els delictes de terrorisme al Codi Penal podria comportar les mateixes conseqüències que va tenir la coneguda com a llei del 'només sí és sí' , és a dir, l'excarceració de condemnats o la rebaixa de penes. Consideren que també minaria la credibilitat d'Espanya com a soci a la lluita internacional contra el terrorisme.

 

L'exdiputat dels comuns al Congrés i negociador de Sumar amb ERC i Junts, Jaume Asens , va plantejar aquesta setmana una eventual reforma del Codi Penal dels delictes de terrorisme després del rebuig de Junts a la llei d'amnistia perquè no blindava completament els casos de terrorisme, ja que els exceptuava del perdó quan s'haguessin comès de manera manifesta, amb intenció directa i suposessin greus violacions dels Drets Humans.

 

Bernardo del Rosal, catedràtic de Dret Penal de la Universitat d'Alacant, adverteix que si es redueix el delicte de terrorisme només als anomenats delictes de sang "hi hauria gent a les presons que ja no entrarien en la definició de terrorisme".

 

Així doncs, assenyala que "caldria revisar les condemnes" i en alguns casos "aplicar penes menors" que podrien comportar excarceracions. "És fer una pedra en un estany que està tranquil i agitar les aigües de manera impredictible", apunta.

 

Enrique Gimbernat, catedràtic emèrit de Dret Penal de la Universitat Complutense de Madrid, coincideix i explica que --tal com va passar amb la Llei Orgànica de Garantia Integral de Llibertat Sexual-- una llei que reformi el Codi Penal i modifiqui els delictes de terrorisme , en ser "més favorable" per als ja condemnats, s'hauria d'aplicar de manera retroactiva als que estan complint penes de presó.

 

Aquest penalista subratlla a més que aquesta modificació afectaria també els que encara no han estat condemnats i --estant en fase d'investigació-- podrien veure arxivades les causes que hi hagués en contra.

 

Sobre el fet que ara s'intenti separar del terrorisme els anomenats delictes de sang, Gimbernat recorda que des de fa uns quants anys la gran part dels casos en aquest àmbit que jutja l'Audiència Nacional són relatius al gihadisme, que majoritàriament no abasta persones que haguessin executat accions terroristes amb explosius o pèrdues humanes, sinó que inclou delictes d'adoctrinament gihadista, finançament i cooperació amb l'Estat Islàmic.

 

COOPERACIÓ INTERNACIONAL

 

En aquest sentit, Del Rosal incideix que, si bé la reforma del Codi Penal per modificar els delictes d'agressió sexual "només va tenir conseqüències nacionals", una reforma dels delictes de terrorisme tindria "conseqüències internacionals".

 

Per al catedràtic de la Universitat d'Alacant, en aquest cas el problema radicaria que Espanya quedaria com a "soci no fiable" per a la lluita contra el terrorisme. "Una cosa és el nivell dels polítics, però una altra cosa és el dia a dia en la cooperació d'òrgans judicials i policies", indica en referència a casos de detencions a terra espanyol de persones investigades per terrorisme a altres països de la Unió Europea .

 

Del Rosal recorda que, pel que fa als delictes de terrorisme, Espanya té un marc normatiu que no és propi, sinó que està "sintonitzat" amb el de la Unió Europea. "La definició de terrorisme no la inventa el legislador espanyol, és fruit d'un consens", assegura.

 

Aquest penalista insisteix que modificar el Codi Penal "desintonitzaria" Espanya d'aquesta legislació europea "amb caràcter general", cosa que permetria --per exemple-- "refugiar" en sòl espanyol algú que per a la legislació d'un altre país de la Unió és un terrorista i per a Espanya no. "Això generaria un problema de cooperació internacional. Et quedes fora de joc d'un combat global ", detalla.

 

AUGUREN PROBLEMES AMB LES EXTRADICIONS

 

Sobre aquest extrem, Gimbernat recorda que Espanya només pot lliurar persones que estiguin reclamades per conductes que siguin delictives aquí i al país que reclama el lliurament, i per això entén que una reforma dels delictes de terrorisme podria afectar la relació de Madrid amb altres capitals europees.

 

Del Rosal insisteix que actualment el terrorisme no és només ETA o els Comitès de Defensa de la República (CDR) vinculats a l'independentisme català que estan a l'espera de judici a l'Audiència Nacional, "sinó també el terrorisme gihadista " o el que pugui circumscriure's a altres àmbits de conflicte al Pròxim Orient, el Mar Roig o Rússia.

 

"Ara mateix en un món global, en què si toques un escuradents en un lloc això té un efecte papallona. Qualsevol modificació s'ha de fer amb moltíssima cura", apunta.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA