El decret del règim lingüístic educatiu català, a la corda fluixa: suspès cautelarment pel TSJC
Veu "visos de lesió en els drets fonamentals"
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha suspès cautelarment el Decret del règim lingüístic del sistema educatiu, aprovat per la Generalitat al maig, després d‟estimar el recurs presentat per l‟Assemblea per una Escola Bilingüe.
El Govern havia aprovat aquest decret per donar "seguretat jurídica" a les escoles amb els seus projectes lingüístics i preveu que el català és la llengua normalment utilitzada com a vehicular i d'aprenentatge a Catalunya.
En una interlocutòria de la Secció Cinquena de la Sala contenciosa administrativa, recollida per Europa Press, el tribunal aprecia "visos de lesió en els drets fonamentals" mentre que el desenvolupament reglamentari del decret contempla el català, o si és el cas l'aranès , com a llengua normalment vehicular i d'aprenentatge.
Així mateix, el tribunal assenyala que s'apodera els projectes lingüístics dels centres que determinin la presència del castellà a cada escola, sense que es fixi una garantia mínima de l'ús d'aquesta llengua vehicular "més enllà de la impartició de l'assignatura de llengua i literatura castellana".
El tribunal assenyala que dels articles 3 i 27 de la Constitució "no deriva el dret a rebre els ensenyaments només en una llengua, sinó al dret que tant el castellà com les cooficials siguin vehiculars a l'ensenyament", i que el mandat de la Llei orgànica d'educació es dirigeix a garantir el dret constitucional que el castellà no sigui exclòs com a llengua vehicular i es respecti el patró d'equilibri o igualtat entre les dues llengües.
Aquesta doctrina constitucional porta el tribunal a "apreciar aspectes de lesió en els drets fonamentals", en el seu vessant a rebre ensenyament en llengua castellana, amb el desenvolupament reglamentari del decret.
El tribunal assenyala que l'existència d'un ampli conjunt reglamentari de desenvolupament de la Llei d'Educació de Catalunya de 2009, amb àmplies coincidències materials i que segueix vigent, fa que l'adopció de la mesura cautelar "es veu fortament matisada" des del moment en què que segueix vigent el desenvolupament reglamentari de la norma educativa catalana.
PERTURBACIÓ ATENUADA
El TSJC sosté que el desenvolupament reglamentari del règim lingüístic es troba recollit, almenys parcialment, en normes com el decret datenció educativa a lalumnat i dordenació de les diferents etapes educatives, i que un decret de maig de 2022 fixa els criteris aplicables a l'elaboració dels projectes lingüístics, cosa que "atenua significativament la pertorbació derivada de la suspensió de la norma reglamentària".
Davant d'aquesta interlocutòria, es pot interposar recurs de reposició davant del tribunal en el termini de cinc dies següents al de la notificació.
REACCIÓ DEL GOVERN
La consellera d'Educació de la Generalitat, Anna Simó, ha anunciat aquest divendres que el departament presentarà recurs de reposició a la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que suspèn cautelarment el Decret del règim lingüístic del sistema educatiu, aprovat al maig , després d'estimar el recurs presentat per l'Assemblea per una Escola Bilingüe.
En declaracions als mitjans a Sant Andreu de la Barca (Barcelona), ha criticat que hi ha jutges del TSJC que "s'extralimiten" i que han decidit, malgrat no tenir funcions legislatives i executives, dir com ha de ser el règim lingüístic a les escoles, i ha demanat que cadascú treballi dins de la separació de poders.
Simó ha subratllat que el decret de règim lingüístic forma part del desplegament pendent del títol II de la Llei d'Educació de Catalunya i d'altres normatives per "fer front a la idea pelegrina que el 25% de les matèries fossin en castellà", qüestió que ha dit que no té suport pedagògic i sociolingüístic.
S'ha mostrat convençuda que el decret de règim lingüístic és "impecable d'acord amb tota la normativa orgànica i bàsica", i per això presentaran recurs abans que finalitzi el termini per fer-ho el 15 de juliol.
Ha lamentat que hi hagi jutges que "escoltin més una associació que un consens social i polític majoritari", i ha criticat que a la interlocutòria el magistrat fa apreciacions que van més enllà de les jurídiques. Ha remarcat que el decret de règim lingüístic es basa en normativa prèvia i ha afirmat no entendre que es doni "pàbul als arguments d'una associació que no atenen cap motiu sociolingüístic o pedagògic, sinó altament polític, creant un context fal·laç de
Escriu el teu comentari