Més de 7 milions de persones ateses per Creu Roja, el 60%, pateixen pobresa energètica

Més de 7 milions de persones ateses per Creu Roja Espanyola, més del 60% del total d'atesos, pateixen pobresa energètica i tant a l'hivern com a l'estiu els costa mantenir el confort a la seva llar.

Així ho determina l'estudi 'L'impacte de la pobresa energètica en la vulnerabilitat social de la població atesa per Creu Roja en el context de la crisi inflacionària', realitzat en col·laboració amb la Càtedra d'Energia i Pobresa de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria (ICAI) de la Universitat Pontifícia Comillas.

Creu Roja atén a uns 11,8 milions de persones a l'any, segons han assenyalat a Europa Press fonts de l'organització, i en concret atén a 23.000 persones en el seu programa de pobresa energètica. No obstant això, l'estudi determina que aquesta dificultat l'experimenten usuaris atesos per l'organització en altres programes, la qual cosa eleva la xifra a 7 milions de persones.

Per arribar a aquesta conclusió, la investigació va realitzar tècniques quantitatives i qualitatives en més de 1.500 llars amb persones usuàries de Creu Roja i revela que el problema més greu experimentat per les famílies durant 2022, segons les últimes dades disponibles, va ser la incapacitat de més del 60% dels enquestats de mantenir el confort a les seves llars tant a l'hivern com a l'estiu, cosa que es pot relacionar amb múltiples causes i condicions.

"Més del 85% de les llars de l'estudi sobre Vulnerabilitat Social i Pobresa Energètica a Espanya es troben en situació de risc de pobresa i/o exclusió social (AROPE) principalment pel baix nivell de renda de la població analitzada, amb un 63% de les persones en situació de pobresa relativa i un 68% amb mancança material i social severa", ha explicat la membre de l'Àrea de Coneixement de Medi Ambient de Creu Roja Espanyola, Sara Casas.

Tal com ha destacat el representant de la Càtedra d'Energia i Pobresa de l'Escola Tècnica Superior de la Universitat Pontifícia de Comillas, Roberto Barrella: "La pobresa relativa s'identifica tradicionalment com una de les causes principals de la pobresa energètica. D'altra banda, la falta de confort es pot relacionar també amb el mal estat i la baixa eficiència energètica de la majoria de les llars analitzades".

Una de les conseqüències de la pobresa energètica és la restricció a la calefacció o a l'aire condicionat "per por a la factura", fet que es va agreujar el 2022 a causa de la inflació i que va suposar, segons l'estudi de Creu Roja, que només un 9% de les persones enquestades utilitzessin la calefacció sense restriccions durant l'hivern anterior a l'estudi (2022-2023).

A més, "més del 90% de les llars que van decidir no encendre la calefacció, o fer-ho de manera molt més reduïda. Davant aquest escenari, més d'un 25% de les llars van experimentar retards en el pagament de factures en major proporció que en anys anteriors, cosa que confirma la connexió entre aquesta por a la factura amb la creixent situació d'incomoditat tèrmica d'aquestes llars", ha assenyalat la representant de l'Àrea de Dades, Estudis i Qualitat de Creu Roja Espanyola, María Cortijo.

L'impacte social i personal d'aquests hàbits i, en general, de la pobresa energètica, queda sintetitzat des de sis perspectives diferents.

L'impacte en la salut mental i física (el 23% dels enquestats manifesten problemes de salut relacionats amb la pobresa energètica); el risc d'intoxicacions, incendis o talls d'electricitat (el 25% emmagatzema productes inflamables i un 6,6% pateix talls en subministraments energètics); l'endeutament i retards en els pagaments de factures (el 27% reconeix el retard en el pagament de les seves factures i un 70% retalla despeses en elles); la reducció de la vida social, d'oci i entreteniment (el 67,2% dels enquestats pateix retallades en la seva vida social); l'increment de la conflictivitat familiar i l'impacte en la vida escolar i laboral (el 31% redueix la seva despesa en educació).

El 70% de les llars enquestades no es beneficia dels bons socials nacionals i un 57% d'ells no coneix el procediment per sol·licitar-los, sobretot en els casos de famílies que tenen un règim de llar de lloguer i tot i que moltes compleixen els criteris sociodemogràfics per rebre-les.

Pel que fa a altres ajudes, el percentatge de no beneficiaris baixa al 62,6%, el 57,6% de les llars receptores va comptar amb ajudes de Creu Roja i un 38,5% amb subsidis de l'administració local competent.

Barrella ha apuntat que aquesta mesura del bo social energètic és temporal i que a llarg termini s'haurien d'implementar programes ad-hoc, específics per a les persones que necessitin les rebaixes i ajudes.

Així, a mitjà i llarg termini proposa que no hi hagi una reducció general per a tothom i tan baixa, sinó que es financin els casos concrets de pobresa energètica i s'acompanyin a aquests llars.

És per això que Creu Roja aconsella ampliar la platea dels bons socials i altres polítiques de mitigació a curt termini; enfocar les mesures a mitjà-llarg termini; fomentar la humanització de l'atenció social i promoure una major i millor coordinació entre els diferents actors en la lluita contra la pobresa energètica.