El Suprem manté la condemna de 40 anys a una mare sevillana acusada de prostituir els seus fills

El Tribunal Suprem (TS) ha resolt la no admissió d'un recurs de cassació promogut per la dona condemnada per l'Audiència de Sevilla a gairebé 40 anys de presó per prostituir i maltractar els fills menors d'edat, amb un límit màxim de compliment de 20 anys; en demanda d'una reducció de la seva condemna gràcies a la Llei Orgànica 10/2022 de garantia integral de la llibertat sexual, la redacció inicial de la qual va motivar més de mil reduccions de condemnes per delictes sexuals, atesa la unificació dels delictes d'abús i agressió en un només tipus i la màxima que davant d'una col·lisió entre dues normes penals de vigència temporal diferent, cal aplicar la pena més favorable per al reu.

Segons el Suprem, "no es pot estimar que la Llei 10/2022 sigui una norma penal més favorable, ja que la recurrent es troba complint una pena de presó per acumulació jurídica prevista a l'article 76 del Codi Penal, de 20 anys, i la eventual reducció de pena que s'interessa no afectaria aquest límit de compliment”.

Així figura en una interlocutòria emesa el 23 de maig passat per la Sala Penal del Suprem, que aborda un recurs de cassació de la representació d'aquesta dona, contra la decisió inicial de la Secció Setena de l'Audiència de Sevilla de desestimar la seva petició de revisió de pena a compte de la llei esmentada.

En concret, el 2019 la Secció Setena de l'Audiència va considerar provat que en començar el període d'adolescència d'una de les filles de l'acusada i "amb seguretat" a partir del 2007, quan aquesta va complir 13 anys, la va obligar, " amb cops o comminant-lo amb agredir-la, o amb no donar-li menjar", que mantingués trobades de caràcter sexual amb l'altre acusat i condemnat en aquesta causa "a canvi de rebre aquest una suma de diners que prèviament havia concertat el mateix" amb la mare dels menors.

Segons la sentència inicial condemnatòria, aquestes trobades van tenir lloc fins al 2009, quan la menor va fer 15 anys i va abandonar el domicili familiar per marxar a viure amb el seu pare, i es van produir "gairebé cada dia a diferents hores, de vegades en presència" de l'acusada "i altres vegades sense".

TAMBÉ AMB ELS SEUS DOS RESTANTS FILLS

En relació amb un altre dels fills de l'acusada, l'Audiència va declarar provat que els fets es van produir "durant cinc o sis mesos" entre el 2013 i el 2014, quan el petit tenia 14 o 15 anys i "va ser igualment obligat per la seva mare, agredint-li o infonent-li el mateix temor que a la seva germana, que anés a mantenir freqüents trobades de caràcter sexual" amb el condemnat, "a canvi igualment de rebre aquest una suma de diners" que el menor lliurava a la seva mare.

En relació amb la tercera de les víctimes, la sentència inicial de l'Audiència afirma que, "a edat molt primerenca però amb seguretat a partir que va complir els nou anys", l'acusada "va obligar la seva filla, amb cops o commenant-lo de la mateixa manera que als seus germans, a mantenir trobades de caràcter sexual” amb l'acusat també a canvi de diners.

Així mateix, l'Audiència considera provat que, mentre dos dels seus fills van estar sota la guarda i custòdia de l'acusada, aquesta els "agredia habitualment, amb pallisses molt freqüents si no accedien a fer el que ella volgués", ja que "a més de les referides cites sexuals, havien d'ocupar-se de les labors de la casa o de cuidar els seus germans més petits, i inclusivament els copejava sense cap justificació", tot això "unint a les agressions comminacions contínues de causar-los mal, generant una situació habitual de por i d'inseguretat als fills".

"TOTAL ABANDÓ" DELS MENORS

A més, la condemnada "incomplia els seus deures més elementals com a progenitora dels mateixos, ja que no atenia la neteja del domicili familiar, ni dels seus fills menors, ni els portava al metge ni al col·legi, provocant una situació de total abandonament dels mateixos" .

Gràcies a això, la Secció Setena de l'Audiència va declarar a l'acusada cooperadora necessària de dos delictes continuats d'agressió sexual amb introducció de membre corporal en concurs amb dos delictes continuats de prostitució de menors, imposant-li 15 anys de presó per cadascun d'aquests dos delictes.

A més, li va imposar nou anys més de presó com a cooperadora necessària per a un altre delicte continuat d'agressió sexual sense introducció de membres corporals en concurs amb un delicte continuat de prostitució de menors.

GAIREBÉ 40 ANYS DE PRESÓ AMB 20 ANYS DE LÍMIT DE COMPLIMENT

De la mateixa manera, l'Audiència li va imposar dues penes de sis mesos menys un dia de presó per dos delictes continuats de maltractament habitual, declarant que “sent el total de les penes de presó imposades de 40 anys menys dos dies de privació de llibertat, límit màxim de compliment per aquesta serà de 20 anys declarant-se extingides per llei les que excedeixin del dit límit».

En aquest marc, després que el 2020 el Suprem desestimés el recurs de cassació d'aquesta dona contra la sentència inicial condemnatòria de l'Audiència, el TS assenyala en aquesta interlocutòria de data 23 de maig que encara que la representació de la inculpada va sol·licitar revisar la pena , a l'abril de 2023 la Secció Setena de l'Audiència, com a òrgan emissor de la condemna, va desestimar aquesta sol·licitud.

Així, el Suprem aborda en aquesta interlocutòria un recurs de cassació de la inculpada contra aquesta decisió denegatòria de l'Audiència, un recurs en què la defensa "considera que les disposicions de la Llei 10/2022 (o del "només sí que és sí") constitueixen una llei penal més favorable”.

UNA EVENTUAL REDUCCIÓ QUE "NO AFECTARIA" AL CAS

Però després d'analitzar els motius del recurs i esgrimir la doctrina en la matèria, el Suprem exposa que “no es pot estimar que la Llei 10/2022 sigui una norma penal més favorable, ja que la recurrent està complint una pena de presó, per acumulació jurídica prevista a l'article 76 del Codi Penal, de 20 anys, i l'eventual reducció de pena que s'interessa no afectaria aquest límit de compliment”.

"L'aplicació de la llei intermèdia, malgrat que pogués comportar la rebaixa d'algunes de les diferents penes puntuals imposades, no arrossegaria cap reducció de la pena efectiva acumulada que el penat ha de complir", indica el Suprem, que resol que "no ha lloc a l'admissió del recurs de cassació de la condemnada.