Descobriment històric: 14 advocats van defensar una "bruixa" al S. XVII

Una investigació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha trobat un document de principis del segle XVII on 14 advocats defensen una dona catalana, Caterina Freixa, acusada de bruixeria, ha informat la universitat en un comunicat aquest dimarts.

L'estudi, impulsat pel professor d'Història del Dret de la UPF Josep Capdeferro, analitza una al·legació jurídica localitzada a l'Arxiu i la Biblioteca Episcopal de Vic (Barcelona) signada per juristes com Pere Antoni Jofreu, Jaume Càncer i Pere Fontanella.

A l'escrit, titulat 'Iuris responsum pro Catherina Frexer et de Prat, termini Arts, parochiae Sanctae Mariae d'Horta, dioecesi Vicensis, uxore Iacobi Frexer', defensen Caterina Freixa, una jove de classe acomodada que vivia a la parròquia de Santa Maria d'Horta d'Artés, actualment al municipi d'Avinyó (Barcelona).

La dona s'havia casat amb un petit propietari rural quan va ser acusada de bruixeria per una veïna, que la culpava d'haver extirpat part del fetge d'un nen amb "arts diabòliques, sense deixar cicatriu".

Segons Capdeferro, l'al·legació favorable a Freixa és tècnica, està ben fonamentada i és irònica amb els supersticiosos: “Prou! Hem de contribuir a aturar aquesta barbàrie que des de fa massa temps està fonamentant gent supersticiosa i s'executa en tribunals menors, sense garanties judicials".

ESCRIT COMPLEMENTARI

Aquest escrit es complementa amb un altre, ja localitzat però que amb la troballa de Capdeferro adquireix sentit, ja que es tracta de la rèplica a l'al·legació anterior, feta per l'advocat i fiscal acusador Felip Vinyes i centrada en el testimoni de 14 dones, presumptament bruixes confeses.

"Totes elles havien testificat i inculpat l'acusada en cadena, segurament amb declaracions obtingudes sota tortura", amb l'objectiu que el procés contra Caterina Freixa es completés i conduís a una condemna de mort.

En casos com aquest, el catàleg de delictes podia ampliar-se amb acusacions com provocar calamars que devastaven camps o mataven animals, renegar de la fe, fer adoració i un pacte amb el dimoni o heretgia.

Aquesta rèplica, 'Iuris responsum pro Procuratore Fiscali Baroniarum Mensae Episcopalis Vicen, contra Catherinam Frexa delatam de crimine lamiatus, el seu strigiatus', és "molt més pobre, obscurantista i porta un dictamen d'un doctor que afirmava que es podia seccionar part de l'òrgan de una persona i que continués vivint hores o dies”.