Col·lapse a la justícia: els judicis ràpids s'estan donant per al 2026 a Barcelona

La jutgessa degana de Barcelona, Cristina Ferrando, ha alertat que a Barcelona s'estan assenyalant judicis ràpids penals per al 2026 , quan per llei s'haurien de fixar en 15 dies, i ha reclamat que es creïn "nous òrgans amb urgència" per agilitzar la resposta a aquests casos.

En roda de premsa d'aquest divendres passat a la presentació de la Memòria anual dels jutjats de la ciutat de Barcelona del 2023, ha avisat que el 2023 van rebre "20.000 assumptes més" que l'any anterior, i ha sostingut que això incrementa el temps despera per celebrar judicis.

"Tenim un tsunami d'assumptes, cada any és un volum superior a l'anterior. Anem fent el que es pot", ha lamentat la magistrada degana, que ha assegurat que els plans de reforç que s'han implementat són pedaços.

Ha explicat que, sobre la base dels estudis de càrregues de treball del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per a cada tipus de jutjat, Barcelona necessitaria "60 noves unitats judicials per tenir una bona resposta", cosa que assegura que suposaria obrir-ne dos de nous edificis a la Ciutat de la Justícia.

"Som realistes, és impossible comptar amb aquest increment dels jutjats a curt termini", ha reconegut Ferrando, que ha assegurat que hi ha sis jutjats prioritaris ampliar: dos penals, un d'executòries, dos de primera instància, un social i un de concursal.

MULTIRREINCIDÈNCIA

Ha mostrat preocupació per la multireincidència a Barcelona, ja que la darrera reforma que hi ha hagut en aquesta matèria "dificulta que hi hagi un judici ràpid", ja que hi ha d'haver una investigació prèvia que tingui en compte els antecedents penals i analitzi el valor dels objectes sostrets per determinar si és un judici ràpid o passa a ser un de menys greu.

La magistrada degana de Barcelona ha proposat crear un servei per donar suport als jutjats en la tramitació d'aquests assumptes, i ha afegit que estan treballant per crear "una oficina per filtrar aquests casos".

Ha explicat que de mitjana hi ha 48 judicis per delictes lleus immediats al dia a Barcelona , dels quals uns 8 no se celebren com a immediats perquè s'ha de fer aquesta investigació prèvia, cosa que "alenteix molt" el procés, per la qual cosa ha insistit en que es necessiten més jutjats penals o alguna oficina paral·lela que de suport.

Als jutjats penals, ha afirmat que hi ha quatre jutges de suport, que dicten "més de 2.000 sentències de judici ràpid a l'any", però ha lamentat que l'increment d'assumptes d'aquest any ha estat absorbit per aquests quatre jutges i segueix havent-hi una tendència prèvia de retards.

PRIMERA INSTÀNCIA

La jutgessa degana ha sostingut que els jutjats de primera instància de Barcelona reben "un volum d'ingrés molt superior al que pot ser assumit de manera racional", i ha afegit que caldria crear 23 nous jutjats per resoldre els assumptes que els arriben en un temps raonable.

Ha explicat que s'han implementat mitges de suport com la incorporació de 5 jutges de reforç als 50 jutjats de primera instància, però ha insistit que és "insuficient".

També ha alertat que la complexitat dels casos relatius a l'aplicació de la Llei d'Habitatge ha incrementat, ja que és "molt complicat" aplicar la norma, a la qual se sumen les moratòries aplicades durant la pandèmia.

MERCANTIL I SOCIAL

Als jutjats mercantils, els assumptes en matèria concursal ocupen el 80% dels casos i estan "saturant els jutjats per atendre altres matèries", per la qual cosa ha explicat que estan treballant en una proposta que traslladaran al CGPJ per crear una unitat de tramitació concursal, i també estan estudiant incorporar la Intel·ligència Artificial a la tramitació de plets senzills.

Als jutjats socials, la jutgessa degana ha lamentat que "ja s'està assenyalant per al 2026" els judicis, i ha explicat que el protocol de la Generalitat de 'Paper zero' està dificultant els procediments, perquè no hi ha mecanismes per a un trasllat documental eficaç.

També ha avisat que a nivell global tots els jutjats tenen “problemes tècnics i els mitjans no són totalment satisfactoris”, i ha detallat que un dels problemes recurrents és la incompatibilitat entre sistemes de videoconferència entre els diferents territoris.