Demanen la retirada de la medalla d'Or a Montserrat pels casos de pederàstia

Víctimes de pederàstia a l' Església demanaran aquest dimarts al Parlament que es retiri la Medalla d'Honor en categoria d'Or -el reconeixement més important- a l' Abadia de Montserrat , segons han explicat fonts consultades a Europa Press aquest dilluns.

Segons ha avançat ' El Periódico ', afectats per la pederàstia a l'Església lliuraran una carta --a la qual ha tingut accés Europa Press-- als membres de la Mesa per instar que la Cambra catalana faci marxa enrere.

L'escrit està signat per Miguel Hurtado (víctima a Montserrat); Alejandro Palomas (agredit en un col·legi de La Salle), Manuel Barbero (pare d'una víctima als Maristes) i Jordi de la Mata (abusat als Jesuïtes), entre d'altres.

"Els signants d'aquesta carta hem patit greus i prolongats abusos sexuals per religiosos catalans. Aquest trauma sexual s'ha vist incrementat, cruelment i innecessàriament, per la llei del silenci imposada per la jerarquia catòlica", diuen a la carta.

Han assegurat que la seva "trajectòria, compromís i dedicació en aquesta lluita pels drets humans de la infància" els dóna la legitimitat per criticar el greu error que suposa la concessió d'aquesta medalla d'Or, segons les paraules.

ALMENYS 14 VÍCTIMES

L' Abadia de Montserrat és una de les institucions religioses on almenys 14 nens van patir agressions sexuals, els dirigents de les quals "van amagar i encobrir".

Arran de les primeres denúncies contra el Monestir i que les víctimes van sol·licitar una investigació independent del cas, liderada pel Síndic de Greuges, l'Abadia va fer cas omís de la petició, “designant a la seva pròpia comissió, la comissió de 'Transparència' composta per membres elegits a dit pel Monestir".

A la carta lamenten que, davant d'aquesta situació, la comissió "es va limitar a culpar el mort" i que l'abat de l'època, Josep Maria Soler, textualment es va limitar a demanar perdó a les víctimes i va reconèixer que els mecanismes de control i supervisió van fallar.

"La conclusió lògica que una institució reconegui que un dels seus integrants és un depredador sexual i que ha pogut cometre els seus crims perquè els mecanismes de control i supervisió van fallar, és que aquesta institució té una obligació moral de reparar integralment les víctimes. realitat va ser diametralment oposada", lamenten.