Sindicats preparen mobilitzacions per accelerar la reducció de jornada laboral

La negociació per reduir la jornada laboral a 37,5 hores setmanals el 2025 continua estancada, després de set mesos de converses entre sindicats i patronal sense aconseguir avenços. Els sindicats CCOO i UGT han manifestat la seva frustració per la manca de claredat de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials ( CEOE ) i la Confederació Espanyola de la Petita i Mitjana Empresa ( Cepime ) sobre les condicions per a un possible acord.

En resposta a aquesta situació, els sindicats han advertit que podrien convocar mobilitzacions si no s'aconsegueix un progrés significatiu a la reunió programada per dilluns que ve. Això es produeix en un context on el Govern ha decidit disminuir la pressió per conciliar diferències amb els empresaris, tot i incomplir l'acord de coalició que establia un límit de 38,5 hores setmanals per al 2024.

Líders sindicals com Mari Cruz Vicente de CCOO i Fernando Luján d'UGT destaquen que les mobilitzacions no només busquen pressionar els empresaris, sinó també impulsar un debat social que obligui les forces polítiques a recolzar la mesura al Congrés dels Diputats. En aquest context, el partit Junts per Catalunya és vist com a clau, ja que la seva posició sobre la reducció de la jornada laboral encara no és clara. Josep Maria Cervera, diputat de Junts, ha emfatitzat la importància de considerar les opinions dels agents socials catalans en aquest debat.

L?interès en aquesta reducció de jornada també està relacionat amb la situació laboral a Catalunya. Segons dades de l' Estadística de Convenis Col·lectius de juny, la jornada mitjana pactada a Catalunya per al 2024 és de 1766,68 hores anuals, fet que supera lleugerament les 38,5 hores setmanals. Els sindicats esperen que aquesta mesura es converteixi en una demanda social a què els partits de govern no es puguin oposar per por a conseqüències electorals negatives, especialment si s'enfronta a unes noves eleccions a Catalunya.

El Partit Nacionalista Basc (PNB) ha indicat que la reducció de jornada tindria un impacte limitat al País Basc, on es consideren jornades laborals de 35 o fins i tot 32 hores setmanals. Això podria portar EH Bildu a criticar la mesura per considerar-la poc ambiciosa. Tot i això, els sindicats minimitzen aquesta possibilitat i recorden les conseqüències negatives que va tenir per a ERC oposar-se a la llei del 2021 que promovia contractes indefinits.

El Partit Popular també és a la mira dels sindicats, que han assenyalat que la reducció de jornada té un suport considerable entre els votants, segons diverses enquestes. Tot i que la reforma laboral va ser aprovada amb un vot erroni d'un diputat del PP, els sindicats saben que un acord amb la CEOE no garanteix el suport dels partits polítics propers als empresaris.

El secretari d'Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, ha convocat una reunió dilluns que ve amb CCOO, UGT, CEOE i Cepime, que serà l'última abans de l'estiu. Tot i que el Ministeri va proposar un període transitori per calcular les hores de lliure distribució basades a la jornada anterior, les possibilitats d'assolir un acord són escasses. La CEOE s'oposa a una reducció legal de la jornada, preferint la negociació col·lectiva, i el control horari continua sent un punt crucial a les negociacions per als sindicats.