Sentència Alvia: un càrrec d'ADIF i el maquinista entraran a la presó pels 79 homicidis imprudents

Segons informa Galiciapress el Jutjat Penal número 2 de Santiago de Compostel·la ha condemnat a dos anys i sis mesos de presó el maquinista del tren Alvia que va descarrilar al revolt d'Angrois el 24 de juliol de 2013 i al que va ser director de Seguretat a la Circulació de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (ADIF) al moment de la posada en funcionament de la línia per la comissió de 79 delictes d'homicidi i 143 delictes de lesions per imprudència greu. A més, els ha inhabilitat per a l'exercici de les professions durant quatre anys i mig; i els ha imposat el pagament d?una indemnització, amb responsabilitat civil directa de les entitats QBE i Allianz Global, asseguradores, respectivament, de Renfe Operadora i ADIF, de més de 25 milions d?euros a les víctimes.

La magistrada assegura que, després de l'àmplia instrucció i enjudiciament de la causa, s'ha acreditat que, a més de la trucada de 100 segons rebuda pel maquinista, que va fer que es despistés, una altra de les raons per les quals el tren va poder arribar a la corba a una velocitat en què el descarrilament era “segur” -176 quilòmetres per hora- va ser que “no hi havia res a la via que el protegís en cas que, per qualsevol causa, el maquinista no complís l'obligació que li imposava el quadre de velocitats màximes d?arribar a aquest punt a 80 quilòmetres per hora”.

Tots dos acusats, segons la jutgessa, van infringir el deure de cura que els seus càrrecs els imposaven, ja que les seves actuacions van suposar "un increment il·lícit del risc d'un resultat danyós que estaven obligats a prevenir i capacitats per evitar; i que, per la importància dels béns jurídicament protegits posats en risc, i que van resultar fatalment lesionats, només poden ser qualificades com de greus”.

En la sentència, de 530 pàgines, considera acreditat que el maquinista, després de rebre una trucada “mancada d'urgència” de l'interventor, que versava sobre passatgers que baixaven a Pontedeume, “va perdre la ubicació a la via i no va veure alguns dels senyals que li haguessin permès adonar-se que s'estava aproximant al revolt d'Angrois”.

Aquesta circumstància va ser deguda, segons la magistrada, “a l'omissió de la més elemental de les precaucions d'un professional de cerciorar-se, abans de contestar la trucada, del lloc on era o, fins i tot, de fer-ho durant la conversa”. Conclou que va desatendre no només la informació que li proporcionaven els documents del tren, sinó els senyals laterals i un so acústic previ. A la resolució, a més, destaca que “coneixia la línia i específicament la reducció tan important de velocitat que imposava la corba i la seva brusquedat”.

Pel que fa a l'altre condemnat, la titular del Jutjat Penal número 2 de Santiago subratlla que va certificar que la línia i el seu subsistema estructural de Control, Comandament i Senyalització reunien les condicions de seguretat per a la seva explotació, cosa que va permetre que el llavors Ministeri de Foment autoritzar-ne la posada en servei. I ho va fer, segons entén provat en la sentència, malgrat que l'anàlisi preliminar de riscos que va fer la UTE a què es va adjudicar el projecte constructiu de l'esmentat subsistema estructural va identificar el risc de descarrilament.

Més informació a: https://www.galiciapress.es/articulo/santiago/2024-07-26/4942450-sentencia-alvia-cargo-adif-maquinista-condenados-anos-79-homicidis-imprudents