L’Audiència de Barcelona tomba la querella contra el policia infiltrat a moviments socials
Les advocades de l'acusació han anunciat que presentaran un recurs al Tribunal Suprem després del pronunciament de la secció cinquena de l'Audiència.
La secció cinquena de l’Audiència de Barcelona ha inadmès la querella per la infiltració d’un agent de la policia nacional en els moviments socials al barri de Sant Andreu de Barcelona.
El tribunal segueix la doctrina del jutjat d’instrucció 21, que considera que no es van cometre delictes d’abusos sexuals, contra la integritat moral, de revelació de secrets i d’impediment de l’exercici de drets cívics.
Les advocades de l’acusació han anunciat després e conèixer la sentencia judicial que presentaran un recurs al Tribunal Suprem per tal d’exhaurir totes les vies perquè s’investiguin els fets i es depurin responsabilitats.
L’agent infiltrat en els moviments socials entre el maig de 2020 i l’octubre de 2022 i el 31 de gener de 2023, vuit dones afectades per aquesta infiltració van interposar la querella contra el policia, els seus superiors jeràrquics i el Ministeri de l’Interior.
D’aleshores ençà s’han destapat infiltracions policíaques en cercles independentistes i moviments socials a Girona, a Madrid i a València.
L’agent del Cos Nacional de Policia va mantenir relacions sexeafectives amb diverses dones com a estratègia d’infiltració i les afectades van assegurar que mai les haurien establert si haguessin sabut que era policia, tal com consta a la querella.
No obstant això, com ja van fer Fiscalia i el jutjat d’instrucció, l’Audiència sentencia que “no es pot dubtar que va existir consentiment”. Tanmateix, un element cabdal en l’argumentari de la querella és precisament la manca de consentiment de les querellants a l’hora de mantenir relacions sexuals amb l’infiltrat. Si bé, tal com al·leguen les querellants, la resolució considera que el consentiment pot ser revocat en qualsevol moment, puntualitza sempre que la revocació s’hagi “circumscrit al desenvolupament de la relació sexual”. Alhora, igual que el ministeri públic, nega que hi hagi “una circumstància de superioritat manifesta”, perquè en el moment dels fets les querellants desconeixien la condició d’agent d’autoritat del querellat. Per tant, afegeix, “no ho podia utilitzar per pressionar per obtenir informació rellevant”.
La querella, en canvi, argumenta que el consentiment “depèn de la informació de què disposi una persona i de les circumstàncies que envoltin aquella interacció sexual concreta” i conclou que “la informació sobre la persona i sobre el tipus de pràctica sexual són indestriables del consentiment sexual”.
Escriu el teu comentari