CaixaBank alerta sobre l'estafa telefònica del fals gestor

Que a hores d'ara cal anar amb peus de plom davant de possibles estafes és una evidència. Missatges d'autoritats i cossos policials són cada cop més habituals, assenyalant la proliferació de estafes i intents de robatoris de dades i informacions personals.

Un dels últims que s'ha sumat a aquesta onada que demanen prudència és CaixaBank, que assegura que té constància sobre l'estafa telefònica del fals gestor.

Per això, l'entitat recorda que mai no demana als seus clients dades personals, codis ni contrasenyes per telèfon o un altre canal i per això apunta que davant del menor dubte, el que cal fer és posar-se en contacte amb el gestor o amb CaixaBank per les vies oficials, com el telèfon 900 40 40 90, que atén les 24 hores del dia.

Les estafes més habituals

Aquests actes fraudulents volen enganyar les persones per obtenir diners, béns o informació. Tot seguit, es descriuen alguns dels tipus d'estafa més habituals:

• Phishing: correus electrònics, missatges de text o trucades telefòniques fraudulentes que es fan passar per institucions legítimes (bancs, serveis de pagament, etc.) per obtenir informació personal i financera de les víctimes.
• Estafes de loteria i premis: informen les víctimes que han guanyat un premi o una loteria que no recorden haver participat i els demanen que paguin una tarifa o proporcionin informació personal per reclamar el premi.
• Sentimentals: els estafadors creen perfils falsos en llocs de cites o xarxes socials i estableixen una relació amb la víctima, guanyant-se la seva confiança abans de demanar diners per resoldre una suposada emergència.
• Inversions: ofereixen oportunitats d'inversió falses o exagerades amb la promesa d'obtenir rendiments alts. Sovint, aquestes estafes es presenten com a esquemes Ponzi o piramidals.
• Compres en línia: els estafadors creen llocs web de comerç electrònic falsos o publiquen anuncis de productes inexistents, oferint preus molt baixos per atraure compradors.
• Laborals: prometen grans ingressos treballant des de casa, però requereixen que les víctimes paguin una tarifa inicial per obtenir el material de treball o capacitació.
• Suplantació d'identitat: els estafadors roben la informació personal de la víctima per obrir comptes bancaris, sol·licitar targetes de crèdit o cometre altres fraus en nom de la víctima.
• Subhastes i pagaments anticipats: demanen un pagament per avançat per un producte o servei que mai lliuren. Això és comú en llocs de subhastes en línia o anuncis classificats.
• Caritat: apareixen després de desastres naturals o esdeveniments tràgics, on els estafadors sol·liciten donacions per a causes falses o no legítimes.