Entra en vigor la Llei d'Intel·ligència Artificial de la Unió Europea

Aquest dijous 1 d'agost entra en vigor la primera legislació que cerca regular els sistemes la intel·ligència artificial (IA) per garantir la seguretat i els drets fonamentals dels ciutadans de la Unió Europa davant dels riscos que planteja aquesta tecnologia.

La legislació europea és pionera en l'àmbit mundial a regular una tecnologia tan complexa com la intel·ligència artificial, present des de fa anys en serveis digitals d'ús diari, com ara les xarxes socials, els sistemes de continguts de streaming i els cercadors com Google o Bing. També es fa servir en sectors com les finances, la salut, l'atenció al client, l'agricultura i la logística, per citar-ne alguns.

Aquesta norma busca regular-ne l'ús sota un marc jurídic uniforme, facilitant així la comercialització i circulació dels productes i sistemes basats en IA, sense oblidar la ciberseguretat i el desenvolupament tecnològic sota un enfocament ètic.

Pretén que l'adopció d'aquesta tecnologia es faci amb l'ésser humà al centre, amb l'objectiu que sigui fiable i "garanteixi un elevat nivell de protecció de la salut, la seguretat i els drets fonamentals consagrats a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, incloent-hi la democràcia, l'Estat de Dret i la protecció del medi ambient”, per protegir-los dels “efectes perjudicials” que puguin derivar dels sistemes d'IA.

Després de publicar-se el 12 de juliol passat al Diari Oficial de la UE, el reglament de la IA entra en vigor oficialment aquest dijous, encara que la seva aplicació obligatòria començarà en dos anys.

El risc, bàsic a la normativa

Per comprendre els principals punts que agrupa aquesta norma, s'ha de tenir en compte que s'ha desenvolupat sota un enfocament basat en els nivells de risc que presenta , que es recullen en 3 categories: els sistemes que suposen un risc inacceptable, els sistemes de alt risc i els sistemes de risc limitat .

Les aplicacions i els sistemes d'IA que "suposen un risc inacceptable" directament estan prohibits. Tot i que el llistat és ampli, aquesta categoria engloba els casos en què s'utilitzen sistemes de categorització biomètrica que infereixen atributs sensibles com ara la raça, les opinions polítiques i l'orientació sexual.

També els sistemes de puntuació social com l'utilitzat a països com la Xina -que classifica els usuaris per atorgar certs drets o sancionar el mal comportament- ia tècniques subliminals, manipuladores o enganyoses que busquen distorsionar el comportament i perjudicar la presa de decisions.

Tot i això, hi ha algunes excepcions. Per exemple, encara que l'ús de sistemes d'identificació biomètrica per part de les forces de seguretat està prohibit, sí que es podrà utilitzar en situacions concretes i definides de manera estricta, per la qual cosa caldrà que hi hagi un permís prèviament autoritzat per un jutge.