La població d'Espanya creix fins als 48,7 milions d'habitants

Colombians, marroquins i veneçolans, principals nacionalitats dels immigrants que van arribar a Espanya
 

|
EuropaPress 5914165 varias personas hacen turismo calle palma mallorca 15 abril 2024 palma
Arxiu - Diverses persones fan turisme a un carrer de Palma de Mallorca, a 15 d'abril de 2024, a Palma de Mallorca, Mallorca, Balears (Espanya). - Tomàs Moyà - Europa Press - Arxiu

 

La població resident a Espanya va augmentar en 67.367 persones el segon trimestre i es va situar en 48.797.875 habitants a 1 de juliol de 2024, fet que suposa un nou valor màxim de la sèrie històrica, segons les dades provisionals de l'Enquesta Contínua de Població publicada aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En termes anuals, el creixement poblacional estimat va ser de 415.369 persones.

Aquest augment poblacional va ser degut, d'una banda, a l'increment de persones nascudes a l'estranger, mentre que el nombre de persones nascudes a Espanya va disminuir. En concret, la població nascuda a l'estranger --de 9.036.416 persones-- va ser més gran que la de nacionalitat estrangera, a causa dels processos d'adquisicions de nacionalitat espanyola.

D'altra banda, el nombre d'estrangers va augmentar en 45.128 persones durant el trimestre, fins a 6.632.064, mentre que la població de nacionalitat espanyola va augmentar en 22.239 persones.

Les principals nacionalitats dels immigrants durant el segon trimestre del 2024 van ser la colombiana (amb 36.900 arribades a Espanya), la marroquina (25.100) i la veneçolana (21.400). Per part seva, les nacionalitats més nombroses dels emigrants van ser l'espanyola (amb 11.100 sortides), la marroquina (11.000) i la colombiana (8.700).

Principals augments a Madrid, C. Valenciana i Balears

Durant el segon trimestre del 2024 la població va créixer a 14 comunitats autònomes i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, i es va reduir a les tres comunitats autònomes restants. Els majors increments es van donar a Comunitat de Madrid (0,33%), Comunitat Valenciana (0,28%) i Balears (0,28%), seguits de Melilla (0,24%), Catalunya (0,23%) i la Rioja (0,22%).

Per sota de la mitjana del 0,14% se situen Ceuta (0,12%), el País Basc (0,12%), Navarra (0,11%), Múrcia (0,10%), Astúries (0,10) %), les Canàries (0,9%), Cantàbria (0,7%) i Castella-la Manxa (0,6%). Sense variació hi ha Aragó i Galícia, mentre que mentre que Castella i Lleó (-0,03%), Andalusia (-0,03%) i Extremadura (-0,05%) es troben en negatiu.

Finalment, en relació amb el nombre de llars, les xifres publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) mostren que es va situar el 19.370.408 l'1 de juliol del 2024, amb un augment de 23.731 durant el segon trimestre del 2024.

 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA