Les claus de l'ús real del català als anomenats Països Catalans

El dit llibre és la recerca més aprofundida i actual que s’ha escrit fins ara sobre l’ús de la llengua catalana. Es fonamenta en tots els estudis i estatístiques publicats i abasta els anomentats Països Catalans i compta amb més de setanta taules i un quadre de resum a cada capítol. 

Per determinar la vitalitat de la llengua s'ha basat en estudis recents (2018-2022) per concloure que sap parlar català un 71,6% de la població, però que els catalanoparlants habituals són un 41,5%; això inclou els qui parlen només català (33,4%) i els qui manifesten parlar català i una altra llengua (8,1%). 

Així a l’any 2022 el nombre de parlants habituals i bilingües era de 5.792.017, sobre un total de 13.926.235 habitants dels Països Catalans. Així parlarien català habitualment uns 5,8 milions d’una població total de 14 milions. 

Segons l'autor s'observa que en cinc àrees hi ha un trencament progressiu de la transmissió intergeneracional, sovint combinat amb els efectes d’una immigració nombrosa. Són àrees on la substitució lingüística avança ràpidament. Aquests cinc territoris són: les illes Pitiüses (Eivissa i Formentera), les comarques del sud (l’Alacantí, el Baix Vinalopó i el Vinalopó Mitjà), l’Alguer, la Ribagorça aragonesa i la Catalunya Nord.

HI HA JOVES QUE NOMÉS EMPREN EL CASTELLÀ PER RELACIONAR-SE

 I afirma Serra en el seu llibre que l’actitud més perjudicial per a la llengua és l’anomenada “convergència lingüística” dels catalanoparlants, que consisteix a parlar en castellà amb qualsevol que no parli català d’entrada.

Serra a més concreta l’evolució de l'ús del català entre els joves i afirma que a Andorra, és on augmenta l’ús del català entre el jovent. Fins i tot entre germans es parla més català que amb els pares. Però també reflecteix que hi ha joves que només tenen el castellà com a llengua d’identificació: les dades diuen que, a Catalunya, un 80% d’aquest grup no parla mai en català –o gairebé mai– i una tercera part fins i tot voldria que el català s’utilitzés menys que no pas ara.

A més d’acord amb l’estudi, s’ha interromput pràcticament a Catalunya Nord i l’Alguer la transmisió familiar de l'ús del català i flaqueja a la Franja i a les ciutats de Castelló de la Plana, València Elx i Alacant, però es manté amb vigor a la resta del País Valencià, Andorra, Catalunya i les Illes. 

Un fenomen incipient entre infants i joves és el dels anomenats “fills interruptors”, és a dir, fills de catalanoparlants que s’adrecen en castellà als pares o als germans, malgrat que a casa els han transmès el català. Tot i ésser un fenomen poc estudiat, en un treball de camp fet a Castelló de la Plana el 2017, es van poder observar característiques comunes d’aquests joves, com ara la influència de grups d’amics o companys d’escola, molt majoritàriament castellanoparlants, la representació positiva del castellà com a llengua que els uneix a la societat i la connexió a les xarxes socials sempre en castellà.

Els Països Catalans són el segon país d’Europa que ha rebut més immigrants de començament del segle XX fins ara, tan sols darrere els Països Baixos i l’autor en el seu llibre dóna dades sobre la repercussió en la llengua. Entre els alumnes de procedència estrangera, tan sols el 8,4% fa servir el català com a llengua de relació, i un 45,3% fa servir el castellà. Així resumint, actualment, la immigració fa créixer poc la població catalanoparlant i molt la castellanoparlant.

LES DADES POSITIVES DE L'ESTUDI AL LLIBRE

En el llibre es poden espigolar elements positius. N’esmenta directament tres: el gran nombre de persones que entenen el català (dotze milions), la quantitat de parlants que diuen que el saben parlar bé (deu milions) i la bilingüització de persones que declaren com a llengües pròpies tant el català com el castellà.

Afegim-hi encara la transmissió intergeneracional a favor del català, de parelles mixtes i fins i tot de parelles castellanoparlants; un cas molt remarcable és el de ciutats del País Valencià on la transmissió estroncada s’ha reprès. I, encara, les xifres positives d’Andorra.

QUINES SON LES MOTIVACIONS PER A PARLA CATALÀ?

En relació amb això, Serra enumera unes quantes mesures bàsiques per a evitar el retrocés del català: que els catalanoparlants facin servir el català tothora i a tot arreu, que en qualsevol feina de cara al públic (comerç, administració, ensenyament, sanitat…) s’exigeixi el domini oral del català, que a tot l’ensenyament (dins l’aula i fora) hi hagi immersió en català, que es promogui i es protegeixi la creació i la comunicació oral en català, sobretot adreçades als joves, i, finalment, que es compleixi la normativa lingüística aprovada (codi de comerç, llei de l’audiovisual, atenció sanitària, immersió a l’ensenyament…).

Serra en les seves conclusions afirma que :“Els processos de substitució són rapidíssims i, en les dues generacions que ens separen del 2080, la nostra llengua pot arribar a ser substituïda a les àrees més poblades del territori o, en canvi, convertir-se en un signe de la identitat del país.”

Per això calen posar en marxar polítiques actives que afavoreixin l'ús del català en tot arreu.