La Fiscalia proposa identificar usuaris de xarxes socials i prohibir l'accés en cas de delicte greu

El fiscal de Sala Coordinador contra els Delictes d'Odi i Discriminació, Miguel Ángel Aguilar, creu necessari prohibir l'accés a xarxes socials als que cometin delictes d'odi "en els casos més greus" i que els usuaris estiguin "identificats degudament".

Ho ha plantejat aquest dimecres en una entrevista a Cadena SER, després que aquest dimarts la Fiscalia confirmés que investiga missatges "falsos" i d'"odi" en xarxes socials contra migrants, als quals s'acusava de l'assassinat el cap de setmana passat de Mateo, un nen d'11 anys a Mocejón (Toledo).

Aguilar ha advocat per introduir millores legals perquè per part del Ministeri Públic i els tribunals "es pugui interessar la prohibició d'acudir a entorns digitals".

"Amb les eines que tenim ara podem treballar, però indubtablement que alguns perfeccionaments tècnics sí que necessitarem", ha assenyalat després de ser preguntat si veu oportuna una reforma del Codi Penal per regular aquest assumpte.

A parer seu, "seria una pena proporcionada i necessària" tancar l'accés a "aquelles persones que s'han servit d'utilitzar internet o xarxes socials per a la comissió d'un delicte", "en els casos més greus i tenint en compte les circumstàncies del cas concret".

El fiscal ha recordat que ja la Fiscalia de Barcelona va interessar aquesta mesura contra un influencer que gravava i difonia vídeos de persones sense llar als que humiliava donant-los galetes farcides de pasta de dents.

"I es va dictar per part del Tribunal Suprem, quan va estudiar aquest cas, la primera sentència a Espanya que contemplava expressament prohibir acudir al lloc del delicte, no només l'espai físic, sinó també l'espai virtual. I aquí hi tenim un precedent jurisprudencial. Ara és important que això es traslladi a la legislació", ha instat.

Comptes anònims

Aguilar ha apostat també per analitzar que els usuaris de xarxes socials "estiguin degudament identificats": "I que, sobretot, quan la requereixi l'autoritat judicial, se'n faciliti la identitat".

"Perquè jo si agafo un cotxe o una moto estic plenament identificat, vull dir. Aleshores, jo crec que seria interessant perquè moltes vegades ens trobem amb la dificultat que la investigació no pot prosperar perquè desconeixem qui és l'autor", ha indicat.

El fiscal, responsable d'una unitat de creació recent, ha explicat que en aquest moment els Cossos i Forces de Seguretat estan recopilant dades i analitzant missatges difosos en xarxes sobre el cas del nen assassinat.

Una vegada estiguin elaborats els informes policials i siguin remesos a la Fiscalia oa jutjats d'instrucció, serà quan es farà la valoració juridicopenal, ha explicat.

El delicte d'odi requereix certa gravetat

El fiscal, que ha mostrat els seus condols a la família de Mateo, ha explicat que un delicte d'odi a Espanya és una infracció penal "en què una de les motivacions principals ve determinada pel rebuig, per l'animadversió i de vegades l'odi i prejudicis" contra determinades persones "per uns motius de discriminació" que contempla el Codi Penal, entre els quals ha citat el racisme, la xenofòbia, l'homofòbia o la discapacitat.

Qüestionat per si els missatges en xarxes socials que acusaven immigrants d'haver assassinat el nen de Mocejón podrien ser delictes d'odi, Aguilar ha indicat que caldria analitzar-ho, perquè "no es pot fer una afirmació categòrica".

En aquest sentit, ha recordat que, "des del punt de vista del dret penal", perquè tipificat com a delicte d'odi "cal que els fets tinguin certa entitat i certa gravetat".

Ha assenyalat, per això, que cal investigar els perfils dels usuaris de xarxes i els continguts que han difós per veure "l'entitat i gravetat dels mateixos". També ha posat el focus en "la capacitat de lideratge que puguin tenir aquest tipus de persones" i el context, subratllant que, en aquest cas concret, "s'està difonent notícies totalment falses sobre aquest assassinat, imputant persones estrangeres o menors no acompanyats".

Així, el fiscal ha insistit a "analitzar cada cas concret" i una investigació dels forces de seguretat de l'Estat "molt rigorosa". "Una vegada que tinguem totes les peces del puzle és quan es pot fer una valoració de si aquests fets tenen una transcendència juridicopenal", ha argumentat.

Preguntat si creu que hi ha una campanya liderada per algú darrere dels missatges d'odi, Aguilar ha dit no saber si és així, però ha precisat que sí que hi ha una estratègia, organitzada o no, de criminalitzar "sobretot sectors molt vulnerables de la societat, els migrants, els menors no acompanyats".

"Afortunadament la societat és intel·ligent, sap perfectament, no només per la nostra pròpia història, que hem estat una població migrant i que els nostres pares o familiars han migrat a altres països, a Llatinoamèrica, a Europa als anys 60, etcètera, la importància que té la immigració i els rendiments positius que està donant a Espanya en termes de convivència, de riquesa cultural, gastronòmica, productiva... Per tant, cal llençar un missatge positiu i d'esperança que la societat espanyola sabrà situar aquest tipus de comportaments al seu lloc", ha celebrat.

Tot i això, Aguilar ha remarcat que cal que els poders públics posin en marxa "totes les mesures necessàries" ja previstes en les lleis.

Ha citat la llei de serveis digitals, que estableix responsabilitats de les plataformes de xarxes socials; que es desenvolupi la figura de l'autoria independent d'igualtat de tracte, per a comportaments que sense tenir gravetat per anar penal si poden tenir una resposta en via administrativa, o el reglament de serveis digitals de la Unió Europea.

"Totes aquestes mesures són importants i, sobretot, campanyes de prevenció i campanyes de sensibilització", ha afegit, per assenyalar que a "no tot el que es difon, per molt odiós que sigui, per molt èticament sigui reprovable", la Fiscalia pot entrar.

Retirar continguts, només si és delicte

Preguntat si els jutges poden ordenar la retirada de les xarxes de contingut d'odi, el fiscal ha indicat que només es pot acordar si és un fet delictiu i s'ha referit a les sancions administratives per a les conductes que no són delicte penal.

"Després hi ha tots els altres continguts, que són la immensa majoria, que no són delictius", encara que "són odiosos i estan afectant indubtablement les condicions de tranquil·litat i de qualitat de vida de moltíssimes persones", ha precisat.

Sobre si considera que les xarxes socials haurien de tenir per llei un sistema de moderació de continguts, ha expressat que no és fàcil perquè hi ha en joc drets constitucionals i la Unió Europea ha establert un conjunt de regles de bona conducta.

"Llavors, crec que els límits han d'estar a la llei. No sé si la llei ha d'acotar què es pot publicar o no. Jo crec que seria força perillós en democràcia haver d'acotar, però sí que establir els límits a la via penal i al dret administratiu sancionador", ha afirmat.

A més, el fiscal ha expressat la seva "indignació" pels atacs en xarxes al portaveu de la família del nen assassinat a Mocejón per fer "una crida a no criminalitzar cap ètnia, ni cap raça, ni cap origen". "Crec que aprofitar aquest moment per atacar aquesta persona no té paraules", ha lamentat.