L'estafa del fill en dificultats: quinze detinguts per estafar 200.000 euros

La Guàrdia Civil de Cantàbria ha detingut quinze persones, una menor d'edat, per presumptes delictes d'estafa i pertinença a grup criminal, relacionats amb l'engany conegut com a 'fals fill en dificultats'. La banda comptava amb 230 comptes bancaris per rebre els diners, més de 200.000 euros fins ara.

Els arrestos s'han practicat a Barcelona el marc de l'operació 'MATTERS', iniciada fa un any a partir d'un veí de Camargo que va denunciar que als pares, residents a Oviedo, els havien estafat 17.000 euros.

Fins ara s'han aclarit cinc casos comesos sobre persones residents a Sevilla (2), Castelló i Jaén, a més de la capital asturiana, ha informat aquest divendres la Benemèrita en un comunicat.

De l'estudi d'aquests casos i dels moviments bancaris, es calcula que el grup ha pogut estafar més de 200.000 euros.

Els 230 comptes bancaris descoberts a disposició del grup criminal estan sent analitzats per determinar si estan relacionats amb altres delictes per tot Espanya, per la qual cosa no es descarten que s'aclareixin més enganys.

Els detinguts, naturals de la República Dominicana, Perú, Uruguai i Espanya, integraven els diferents esglaons de l'organització, des dels anomenats 'mules', que facilitaven targetes o comptes per als ingressos, a d'altres formats pels captadors, els controladors i la cúpula de la xarxa.

Origen de la investigació: Camargo i 17.000 euros

La investigació va partir l'agost del 2023 d'un veí del municipi càntabre de Camargo, que va alertar l'institut armat que els seus pares, residents a Oviedo, havien estat víctimes d'una estafa que superava els 17.000 euros.

En concret, els progenitors van rebre un missatge de WhatsApp, d'un número desconegut, en què algú afirmava que era el seu fill i explicava que se li havia fet malbé el telèfon, per la qual cosa els escrivia des d'una de la feina que només estava habilitada per a aquesta aplicació de missatgeria instantània.

En un primer moment, els van demanar diners per comprar un nou terminal, amb l'excusa de no poder pagar-lo en no tenir accés a la banca en línia, sol·licitant una transferència bancària.

Guanyada la confiança, el ciberdelinqüent va exposar problemes greus de família i econòmics que havia de resoldre amb urgència, començant així les víctimes a fer transferències per ajudar el que creien el seu fill, fins que es van adonar que era una estafa. Els diners es van transferir a sis comptes diferents.

Gairebé de manera simultània i pel mateix mètode, es van estafar més de 26.000 euros a altres pares de Sevilla, utilitzant idèntics arguments. En aquesta ocasió, va ajudar que la filla de les víctimes es trobés residint al Regne Unit, per la qual cosa aquests pares van creure les necessitats que els va plantejar l'estafador.

Anuncis a xarxes socials

Començada la investigació, es va poder esbrinar que els receptors dels diners, les anomenades 'mules', eren a Barcelona. Posteriorment es va anar desemmascarant la resta dels esglaons de la trama.

Durant les indagacions es va obtenir informació sobre l'obtenció dels comptes bancaris en què s'ingressaven els diners estafats, i van ser captats a través d'anuncis en xarxes socials que oferien la possibilitat d'aconseguir diners fàcils només tenint una targeta bancària.

En total, s'han practicat 15 detencions (inclòs un menor d'edat), totes a diferents localitats de la província de Barcelona.

Els arrestats són naturals de la República Dominicana, Perú, Uruguai i Espanya. Les principals diligències han estat dirigides pel Jutjat d'Instrucció número 27 de Barcelona. Atès que estafes semblants s'han comès a diferents indrets del país, la Guàrdia Civil ha remès informacions del que han actuat als diferents jutjats d'Espanya.

Recomanacions: trucar al fill i actuar amb prudència

Des de la Guàrdia Civil, i atès que els objectius d'aquestes estafes són persones grans, recomanen que s'actuï "amb prudència" i no es facin transferències bancàries sense tenir la "certesa" de quina persona hi ha darrere.

Es demana també intentar trucar per telèfon al seu fill per verificar que es troba bé. Aconsellen a més no fer cas d'anuncis que ofereixen diners fàcils per xarxes socials, on ens puguin demanar documents personals o dades bancàries.