Les cures de persones dependents, cosa de dones: les cuidadores són 9 de cada 10 casos

Un total de 83.589 persones a Espanya estan donades d'alta al conveni especial de cuidadors no professionals de persones en situació de dependència i, d'elles, el 87,9% (gairebé 9 de cada 10) són dones, segons les últimes dades del IMSERSO sobre cuidadors no professionals.

Segons aquesta estadística, el 31 de juliol del 2024 hi havia 83.589 cuidadors no professionals donats d'alta, dels quals 10.116 eren homes (el 12,1%) i 73.473, dones (el 87,9%).

Per edat, la majoria dels cuidadors de persones en situació de dependència eren menors de 50 anys (el 38,2%). Els segueixen les persones entre 56 i 60 anys (el 21,7%); les de 51 a 55 (18,9%); les de 61 a 65 (16,6%) i les més grans de 65 anys (4,5%).

A més, de les dades es desprèn que les comunitats autònomes amb un nombre més gran de cuidadors no professionals són la Comunitat Valenciana, amb 16.202, seguida per Andalusia (12.573), Catalunya (8.368) i la Comunitat de Madrid (7.656). A l'altre extrem hi ha les ciutats autònomes de Ceuta (166) i Melilla (263), la Rioja (269) i Extremadura (1.011).

Des de l'1 d'abril del 2019, els cuidadors no professionals de beneficiaris de la llei de dependència poden subscriure un conveni especial amb la Seguretat Social sense haver de pagar ells les cotitzacions, com venia passant des del 2013.

A partir d'aquell moment, les cotitzacions socials d'aquests convenis, també dels que ja estaven en vigor, són a càrrec de l'Administració General de l'Estat i no generen cap cost al cuidador no professional.

D'aquesta manera els anys dedicats a la cura de la persona dependent s'integren a la vida laboral i contribueixen a generar dret a prestacions com la de jubilació o la d'incapacitat permanent.

Segons l'estudi La perspectiva de les persones cuidadores des d'una anàlisi de gènere publicada el 2023 per la Revista de Salut Pública, les dones cuidadores suporten "una càrrega més gran" relacionada amb les cures.

"El rol de cuidadora és imposat a partir d'una socialització que marca desigualtats, tant en les atribucions que fa la família com en l'autopercepció i les expectatives sobre els comportaments socials per als dos gèneres", assenyalen els autors del document.