Alerta criminal: augmenten els delictes entre menors de 14 anys

Les diligències que s'arxiven perquè són els presumptes infractors menors de 14 anys, inimputables per llei, han experimentat un increment del 45,47%, "un important repunt" davant l'exercici del 2022, segons la Memòria de la Fiscalia General de l'Estat ( FGE) corresponent a l'exercici de 2023 i presentada aquest dijous amb l'obertura de l'Any Judicial.

"Es pot afirmar que en termes generals la criminalitat vinculada a les infraccions comeses per menors d'edat ha disminuït, si bé ha augmentat quan el presumpte culpable no ha arribat a l'edat de 14 anys, dada que s'ha d'observar amb cautela, ja que en tractar-se d'un inimputable no és possible demanar prova certa de la seva responsabilitat; l'anàlisi més complexa és", assenyala la Fiscalia a la seva memòria, presentada aquest dijous, a l'inici de l'any judicial.

En concret, segons les dades de la Fiscalia, les diligències preliminars arxivades per ser els presumptes culpables menors de 14 anys, han passat de 7.660 el 2022 a 11.143 el 2023. Encara que, segons precisa, "majoritàriament" es tracta de delictes de caràcter lleu o menys greu, adverteix que "no deixa d'augmentar la preocupació dels fiscals per despuntar la presumpta intervenció d'aquests menors en altres delictes més greus, com són els delictes d'assetjament escolar, contra llibertat sexual, la violència intrafamiliar , i altres comeses a través de les xarxes socials".

La Fiscalia subratlla que resulta "ressenyable" que, "de forma gairebé unànime", les seccions de menors de territoris tan dispars en mida i localització geogràfica com Tenerife, Madrid, Alacant, Sevilla, Illes Balears, Ourense o Barcelona, mostren la seva "seria preocupació i alarma per l'increment i l'auge de conductes cada cop més violentes realitzades per menors".

En aquest context, la FGE demana "una intervenció primerenca i multidisciplinària" i dotar d'una infraestructura més gran els recursos de protecció destinats a abordar la problemàtica amb els menors inimputables. A més, troba a faltar "a la majoria de comunitats autònomes", programes socioeducatius dirigits a menors inimputables similars als que ja funcionen a Aragó o Madrid.

Per tipus d'infracció, quant als delictes contra la vida i la integritat física, les causes obertes per aquests delictes es mantenen en xifres similars a l'exercici anterior quant al nombre total d'homicidis o assassinats tant consumats com en grau de temptativa comesos per menors d'edat, cosa que, segons precisa la Fiscalia, "no deixa de ser preocupant" en la mesura que ja es va referir el seu augment el 2022 davant el 2021, mantenint-se en 101 causes incoades a nivell estatal per aquests delictes l'any 2023 .

A més, els delictes de lesions han passat de 11.628 el 2022 a 12.394 el 2023, experimentant un increment del 6,59% respecte a l'any 2022 i de 4,53% respecte a l'any 2021. Els territoris més afectats per aquesta problemàtica indiquen que resulta "imprescindible" l'adopció de mesures educatives "perquè els infractors arribin a un nivell mínim de maduresa i autogestió personal que els allunyin d'influències marginals".

Sobre els delictes de violència domèstica envers pares i germans, la Memòria revela que l'any 2023 es van incoar 4.416 causes, fet que suposa un increment de l'1,94% respecte a l'any 2022 en què es van incoar 4.332 assumptes, si bé és una xifra inferior als 5.055, 4.699 i 4.740 dels anys 2019, 2020 i 2021, respectivament.

Les diverses seccions tenen percepcions dispars sobre aquesta modalitat delictiva, ja que si bé en la gran majoria les xifres s'han estabilitzat, hi ha seccions on les xifres repunten com a Tenerife, Sevilla i Madrid.

ACOSTAMENT AMB FINS TERAPÈUTICS

La Fiscalia apunta que aquest tipus de delicte genera "molta preocupació perquè reflecteixen la salut familiar, és a dir, la salut de l'entorn en què el menor es desenvolupa i constitueix el seu principal referent", per la qual cosa considera necessari "habilitar recursos específics de reeducació i intervenció, i valorar la conveniència que les mesures d'allunyament permetin l'acostament amb fins terapèutics”.

A més, respecte als delictes de violència de gènere, el 2023 es van registrar 807 causes, cosa que reflecteix un increment de l'11% respecte a les 727 del 2022, sent la xifra més alta dels últims quatre anys. Aquesta tipologia penal, segons indica la FGE, resulta "molt preocupant", ja que juntament amb la relativa als delictes contra la llibertat sexual, "posen de manifest que no estan calant en els nostres joves els grans esforços que s'estan fent en la formació en igualtat".

Així mateix, de les dades es desprèn que l'any 2023 s'han incoat 3.185 causes per delictes contra la llibertat sexual, davant de les 2.947 que es van incoar el 2022, representant un increment del 8,07% i "continuant en una alarmant espiral, que no para de créixer".

Segons recorda la Fiscalia, el 7 d'octubre del 2022 va entrar en vigor la Llei Orgànica de garantia integral de la llibertat sexual, i després desapareix la diferenciació entre el tipus penal d'agressió sexual i el d'abús sexual, "cosa que justifica que numèricament s'apreciï un increment de delictes d'agressió sexual de 149,18% l'any 2023 davant de l'any 2022 i que respecte als delictes per abús sexual s'hagi experimentat un descens de 61,58%”.

Aquestes dades, segons puntualitza la FGE, han de ser interpretades "amb molta cautela" , mentre que al grup d''agressions sexuals' també hi tenen encaix els antics abusos sexuals; i sota la rúbrica 'abusos sexuals' únicament tenen cabuda els fets comesos amb anterioritat a l'entrada en vigor de la llei esmentada que hagin estat denunciats durant aquest exercici, i que integren aquest tipus penal.

Sobre les raons d'aquest increment, la Fiscalia assenyala que és "generalitzada" l'opinió que conflueixen diversos factors, destacant una "mancança d'una formació adequada en matèria ètico-sexual, el consum de l'alcohol o altres substàncies, l'accés primerenc a continguts pornogràfics inadequats sense una adequada educació sexual i en valors en general, així com la constatada banalització de les relacions sexuals i de la intimitat en particular”, tal com ressenyen les Fiscalies de Sevilla, Granada, Càceres i Madrid.

Pel que fa a la violència i assetjament a l'àmbit escolar, destaca el cas de Guadalajara per l'increment del 520% de casos a la seva província, passant de 5 l'any 2022 a 31 l'any 2023. En aquesta línia, la Memòria també revela un "increment" dels delictes comesos fent ús de mitjans telemàtics i Internet, especialment xarxes socials o aplicacions de missatgeria com WhatsApp o Telegram.

Per part seva, s'han reduït els delictes comesos per menors contra la salut pública (possessió de substàncies), els delictes contra el patrimoni i contra l'ordre públic. Sobre els delictes competència de la secció de menors de la Fiscalia de l'Audiència Nacional, la Memòria assenyala que l'any 2023 s'han incoat 26 diligències preliminars davant de les 8 incoades el 2022, un "notable increment de 225%".

Del total de diligències, 19 corresponen a delictes de terrorisme de caràcter gihadista. Pel que fa al nombre de sentències, el 2023 s'han dictat pels Jutjats de Menors un total de 14.868 sentències, cosa que reflecteix un descens del 8,72% respecte al 2022 (quan van ser 16.289). A més, el 2023 s'han imposat un total de 20.910 mesures judicials, un 9,73% menys respecte a l'any 2022 (quan van ser 23.175).