L’estiu de 2024, el més calorós mai registrat

L’estiu de 2024 ha quedat marcat en la història com el més calorós mai registrat al planeta, superant tots els rècords previs de temperatures extremes. El mes d’agost d’aquest any és el tretzè mes consecutiu en un període de 14 mesos en què les temperatures globals han estat més de 1,5°C per sobre dels nivells preindustrials, segons les dades del Programa d’Observació de la Terra Copernicus, de la Unió Europea. Aquests registres alarmen la comunitat científica i mundial, ja que el límit de 1,5°C és un llindar crític establert per l’Acord de París per mitigar els impactes més devastadors del canvi climàtic.

Els mesos de juny, juliol i agost de 2024 no només van batre rècords, sinó que van consolidar un augment sense precedents de la temperatura global. Durant aquest període, el planeta va experimentar una temperatura mitjana de 1,51°C per sobre dels nivells preindustrials. A mesura que es van acumulant dades, es projecta que 2024 serà l’any més calorós registrat en la història, superant fins i tot els anys càlids previs que ja havien estat motiu de preocupació.

El 22 de juliol de 2024 va ser un dia particularment alarmant, ja que la temperatura global va assolir un rècord històric, superant els 16°C. Aquest va ser el dia més calorós mai registrat al planeta, i s’afegeix a una tendència creixent de temperatures extremes en els darrers anys.

Els pols del planeta no han estat aliens a aquest augment de les temperatures. Tant l’Àrtic com l’Antàrtida han registrat valors de superfície congelada significativament inferiors als seus mitjans històrics. Al agost de 2024, l’Àrtic va presentar un 17% menys de gel en comparació amb la mitjana històrica, mentre que l’Antàrtida va mostrar una reducció del 7%. Aquest desgel accelerat de les capes de gel no només eleva el nivell del mar, sinó que també té implicacions catastròfiques per als ecosistemes polars i les comunitats costaneres de tot el món.

Les altes temperatures i les condicions extremes de sequera han intensificat els incendis forestals en diversos punts del planeta, afectant greument Bolívia, Brasil i Canadà. Els incendis en aquests països han alliberat més de 150 megatonelades de carboni a l’atmosfera, una xifra superior a la meitat de les emissions totals d’Espanya en 2023. Aquest augment en les emissions no només agreuja la crisi climàtica, sinó que també posa en risc la biodiversitat i les vides humanes.

El Pantanal, el humedal més gran del món, ha estat particularment afectat. En l’últim any, els focus d’incendi en aquesta regió s’han multiplicat per set. Aquest ecosistema vital ha vist gairebé el 60% de la seva superfície consumida per incendis en els darrers 40 anys, una pèrdua devastadora per a un dels refugis de biodiversitat més importants del planeta.

A Europa, els efectes de la calor extrema també s’han fet sentir. A Espanya, agost de 2024 va ser el mes més calorós registrat des que van començar els registres en 1961. La temperatura mitjana a la península va ser de 25°C, superant tots els rècords previs en la sèrie històrica de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET). Aquest increment en les temperatures ha tingut un impacte directe en la salut de les persones, les activitats agrícoles i la disponibilitat d’aigua a la regió.

L’estiu de 2024 ens deixa un missatge clar: el calentament global avança a un ritme alarmant. Amb les temperatures trencant rècords històrics, el desgel polar accelerat i els incendis forestals arrasant vastes extensions de terra, el planeta s’enfronta a una crisi climàtica sense precedents. Les projeccions indiquen que 2024 serà l’any més calorós de la història, i sense accions immediates i coordinades per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, els efectes podrien ser encara més devastadors en el futur.