Armes fabricades amb impressores 3D, una nova amenaça per a les forces de seguretat

Fabricar un arma de foc amb una impressora 3D ja és possible, encara que encara sigui necessari tenir una bala metàl·lica com a projectil. Aquesta tecnologia està evolucionant amb rapidesa, inicialment entre aficionats a les armes i grups d'extrema dreta, però els experts temen que pugui acabar arribant al crim organitzat i als grups terroristes.

El 2013, Cody Wilson, un estudiant de Dret de la Universitat de Texas, va aconseguir fabricar una pistola amb una impressora 3D i realitzar un tret davant les càmeres de la BBC. De les 16 peces que componien el model 'Liberator', 15 estaven fetes de plàstic, excepte el percutor, que era de metall.

"Existeix una demanda d'armes", però "hi ha estats arreu del món on et diuen que no pots tenir-les i això ha deixat de ser cert", va declarar llavors Wilson a la cadena britànica, argumentant que la tecnologia havia canviat aquesta circumstància.

Quant a si sentia algun remordiment pel ús que es pogués donar a 'Liberator', els plans del qual va compartir a Internet perquè altres també poguessin fabricar-la, va reconèixer que "es podria usar per fer mal a altres persones", però al cap i a la fi era una arma. "Això no crec que sigui una raó per no fer-ho o una raó per no publicar-ho", va afirmar.

Per fabricar aquella pistola d'un sol tret i que podia desintegrar-se en realitzar-lo, Wilson va emprar una impressora 3D que costava 8.000 dòlars. No obstant això, des de llavors aquestes màquines han evolucionat molt i també ho ha fet el seu cost, que ara és d'uns pocs centenars d'euros.

'Liberator' va ser "una crida d'atenció perquè en l'era posterior a l'11-S hi havia molta por que una arma de plàstic d'impressió 3D pogués ser utilitzada per terroristes, per exemple, per entrar en edificis o avions i dur a terme atacs", reconeix Leon, cap de l'equip del Projecte d'Anàlisi d'Armament i Explosius a Europol. "Allà és quan va començar el seguiment d'aquesta amenaça", explica en un podcast de l'agència europea de Policia dedicat precisament a aquesta qüestió.

"Va ser un punt d'inflexió perquè va mostrar al món que es podia fabricar una arma impresa en 3D i que realment funcionava", coincideix Rajan Basra, expert del Centre Internacional per l'Estudi de la Radicalització (ICSR), en un altre podcast sobre la matèria de la Xarxa Global sobre Extremisme i Tecnologia (GNET).

Aquella pistola "va inspirar moltes altres persones perquè es involucressin en aquesta tecnologia i creessin dissenys més eficaços i en els onze anys transcorreguts hem vist sorgir tot un moviment dedicat a crear armes impreses en 3D de diferents tipus", explica aquest expert.

El següent 'hito' es va produir el 2019 a la ciutat alemanya de Halle. Stephan Balliet, un jove de 27 anys d'extrema dreta, va matar dues persones i va ferir-ne dues més a les immediacions de la sinagoga de la localitat, on es celebrava la festivitat de Yom-Kippur, després de no haver aconseguit accedir a l'interior.

Balliet va retransmetre en directe a les xarxes socials tot l'atac, en què va emprar armament de fabricació casolana amb algunes peces impreses en 3D, a més de compartir documents amb instruccions sobre com fabricar i imprimir les armes que ell mateix havia utilitzat.

Encara que en la gravació es pot escoltar l'autor de l'atac expressant la seva frustració per la mala funció de les armes, suposava la constatació que es estava davant d'una "amenaça real" que en aquella ocasió no havia estat exitosa, subratlla Basra, qui des de llavors té comptabilitzats almenys 18 casos en què persones han estat declarades culpables de compartir esbossos, intentar aconseguir-los o fabricar aquest tipus d'armes, a més d'utilitzar-les.

Si es té en compte la ideologia del subjecte en qüestió, segons aquest expert, "gairebé tots ells són individus o grups de nacionalistes blancs o d'extrema dreta". Una dada que coincideix amb el recompte que ha realitzat Yannick Veilleux-Lepage, professor del Royal Military College del Canadà i publicat al juny a *CTC Sentinel*, la revista del Centre de Lluita contra el Terrorisme de l'Acadèmia Militar de Westpoint als Estats Units.

De gener de 2017 a juny de 2024 ha comptabilitzat 35 casos documentats d'extremistes de dreta vinculats amb armes d'impressió 3D. D'aquest total, 22 són casos d'intents de fabricar o adquirir aquest tipus d'armament i 12 són per possessió d'arxius sobre aquestes armes. Però el més cridaner, segons ressalta l'autor, és que els casos s'han disparat des de 2021, amb vuit casos, igual que el 2022, mentre que el 2023 hi va haver onze.

Pel que fa al repartiment geogràfic, el país al capdavant és el Regne Unit, amb nou, seguit per Austràlia, Alemanya i Estats Units, amb tres cadascun. Bèlgica, Itàlia i Països Baixos comptabilitzen dos casos cadascun, i altres onze països, incloent Espanya, tenen un cas. L'autor apunta a la legislació britànica en matèria antiterrorista com la principal causa del nombre elevat de casos al Regne Unit.

Pel que fa al cas que es recull d'Espanya, es tracta del desmantellament del primer taller il·legal d'armes 3D a Santa Cruz de Tenerife que es va saldar amb un detingut per delictes de tinença il·lícita d'armes i dipòsit d'explosius, segons va informar en el seu moment la Policia Nacional. Durant el registre es van intervenir, entre altres, dues impressores 3D així com 19 armazons d'arma curta elaborats mitjançant impressió 3D, nou carregadors, dos silenciadors a més d'una rèplica de fusell d'assalt AR-15 d'Airsoft.

Després d'aquesta operació, la Policia Nacional ha informat d'altres diverses, incloent un detingut a A Coruña l'agost de 2022 per fabricació i tinença d'un subfusell AR9 muntat amb peces impreses en 3D mentre que la Guàrdia Civil va detenir sis persones i va desarticular tres tallers clandestins a Madrid, Jaén i Lleó en el marc d'una operació internacional el passat desembre.

Actualment, Europol té "poca informació sobre l'ús d'armament 3D en el context criminal", segons Leon, que explica que les grans bandes de crim organitzat en les quals se centra l'agència policial "segueixen preferint les armes convencionals per ara". Això no significa que no s'estiguin produint i emprant, admet.

Per la seva banda, Rajan Basra es mostra convençut que aquesta tecnologia s'estendrà geogràficament a altres parts del món i "serà adoptada per diferents moviments, independentment de la seva ideologia política", no només d'extrema dreta.

A més, a mesura que això ocorri, "existeixen majors probabilitats que algú finalment utilitzi una arma de foc d'impressió 3D en un atac terrorista", prevé aquest expert, per qui la clau no està tant en conscienciar sobre l'amenaça com en què empreses tecnològiques com Google, YouTube o Facebook, que s'utilitzen per compartir els dissenys o tutorials, actuïn per retirar aquest contingut i evitar la seva difusió.

Per ara, segons es desprèn de l'últim informe del comitè de l'ONU encarregat de seguir les sancions contra Al Qaeda i Estat Islàmic, els grups jihadistes també han posat l'ull en aquesta tecnologia. Així, apunta que Al Shabaab, la filial d'Al Qaeda a Somàlia, "està treballant en la utilització d'impressores 3D per dissenyar explosius, armes i components de sistemes d'aeronaus no tripulades".