Un sindicat de policies i guàrdies civils porta l'equiparació salarial a la justícia europea

Els policies i guàrdies civils continuen lluitant per una equiparació salarial i de condicions laborals real amb els Mossos d'Esquadra i les policies locals. Aquesta setmana, una associació civil formada per més de 11.000 agents va anunciar la intenció d'interposar una demanda contra el Ministeri de l'Interior per assolir la igualtat en termes de salari i jubilació amb la policia autonòmica.

Fins ara, han recaptat 84.000 euros en donacions, algunes provinents de sindicats tradicionals, segons José Ariza, vicepresident de Moviment Reacciona. Els agents han encarregat l?elaboració del text jurídic al bufet de l?advocat Miguel Durán, que va indicar que l?objectiu és arribar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. "No esperem que el Ministeri ens pari molta atenció", va comentar.

El 2018, els sindicats van obtenir un acord amb el Ministeri de l?Interior per 800 milions d?euros per incrementar els salaris. Tot i això, des de l'associació argumenten que segueixen existint importants diferències econòmiques amb els seus homòlegs catalans. "Un policia de base cobra gairebé 700 euros menys que un Mosso d'Esquadra, fet que suposa uns 6.000 euros menys a l'any". A més, ni els policies ni els guàrdies civils són considerats professionals de risc, cosa que els permetria, entre altres coses, jubilar-se als 60 anys.

"Estem cansats", va afirmar Eliud Vega, president de l'associació, referint-se a "una discriminació de 34 anys", i va advertir que arribaran "fins al final, fins a Europa". El grup nacional de WhatsApp, compost per 11.000 membres, és qui decideix cada pas, com ara la manifestació del 6 de desembre de l'any passat a Barcelona.

"No ens conformarem sense una equiparació real", va assenyalar Ariza, aclarint que no tenen intenció de convertir-se en un sindicat policial o en una associació de la Guàrdia Civil, com va fer Jusapol. L'estratègia és primer esgotar la via administrativa i després anar a la judicial, al·legant la vulneració de drets fonamentals, com ara el dret a la igualtat. Javier Borrego, advocat del despatx i exmagistrat de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, dirigirà l'acció judicial.

Aquest serà el segon front judicial que enfronta el Ministeri de l?Interior en relació amb l?equiparació de policies i guàrdies. El juny de l'any passat, el Jutjat Central Contenciós Administratiu número 3 de l'Audiència Nacional va estimar un recurs presentat per l'Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC), obligant el Ministeri a "iniciar una renegociació per complir les clàusules tercera i vuitena" de l'acord del 2018.

La primera clàusula establia el compromís de destinar cent milions d'euros en tres anys “per incentivar el reingrés del personal de segona activitat sense destinació i reserva al servei actiu”. També considerava que no s'havia complert la clàusula vuitena, referent a "mesures legislatives per evitar disfuncions salarials entre les policies que fan les mateixes funcions" en el futur.