Què fan els espanyols que guanyen la loteria?

Els espanyols que guanyen un premi de loteria el dediquen a tapar forats i pagar deutes, a casar-se ia comprar vivendes, segons un estudi publicat aquest dijous per la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea).

La investigació ha estat duta a terme per Julio López-Laborda, Jaime Vallés i Anabel Zárate, de la Universitat de Saragossa; i analitza com ha afectat l'obtenció de premis procedents del joc i la loteria a Espanya al comportament dels guanyadors i les parelles.

El treball utilitza les microdades que integren el Panell de Llars que publica el Ministeri d'Hisenda, per al període 2016-2021, i diferencia les respostes dels guanyadors en dos: els resultats obtinguts al marge intensiu (en la decisió de treballar més o menys) i al marge extensiu (en la decisió de treballar o no).

En relació amb la resposta dels premiats a la seva oferta de treball, els resultats obtinguts al marge intensiu (en la decisió de treballar més o menys) mostren que les rendes del treball salarial i empresarial del subjecte premiat es veuen reduïdes, després de l'obtenció d'un premi, un 1,66% i 0,77%, respectivament, per cada 100.000 euro de premi.

Els autors de l'estudi aclareixen que "aquesta resposta només és significativa si aquesta renda constitueix la principal font de renda, la qual cosa suggereix que el premi actua com a substitut de la renda principal del subjecte premiat". A més, assenyalen aquesta relació de substitució és més gran com més petita és la mida del premi i es concentra en les dones, no casades i sense fills.

En el cas dels assalariats, els investigadors apunten que la resposta també és significativa per a les persones amb ingressos baixos i de més edat. Per contra, en el cas dels autònoms, és significativa per a la meitat amb ingressos més elevats i entre els més joves. En canvi, no sembla que els premis hagin afectat significativament les rendes derivades de les pensions i les prestacions per desocupació.

Les respostes al marge extensiu (en la decisió de treballar o no) semblen evidenciar que els premis indueixen els assalariats a deixar de treballar per compte aliè, si són dones, no tenen fills, estan més a prop de l'edat de jubilació, tenen poca renda i el premi és petit.

Tot i això, hi ha certs perfils de premiats (homes, amb fills, propers a l'edat de jubilació i amb renda elevada) que decideixen emprendre. Hem comprovat també que l'efecte total sobre l'oferta laboral seria superior al que nosaltres hem estimat, ja que els cònjuges també semblen reaccionar a l'obtenció del premi reduint la seva oferta laboral.

D'altra banda, els diners del premi, que al principi s'ingressen en un dipòsit bancari normalment ja existent, s'empren en els anys posteriors per invertir en actius immobiliaris i financers (especialment, en habitatge habitual i fons d'inversió) i, en alguns casos, per cancel·lar deutes.

La inversió en actius financers, segons l'estudi, és "prou immediata" i, excepte per als fons d'inversió, s'esgota els primers anys; mentre que la inversió en immobles requereix el seu temps i continua present quatre anys després del premi. L'excepció és l'habitatge habitual, que sembla una inversió més urgent i s'esgota els primers anys.

El premi sembla animar els agraciats a contraure matrimoni, però no a posar fi al mateix, tenir fills o canviar de municipi de residència. "En definitiva, l'evidència per a Espanya suggereix que els premis obtinguts en el joc i la loteria s'empren per alguna cosa més que tapar forats (és a dir, pagar deutes, en molts casos vinculats a la compra de l'habitatge habitual de la família), que és el que contesten els premiats quan se'ls pregunta sobre quin destí donaran al premi que han obtingut”, conclou.