Sanitaris exigeixen el restabliment de les seves pagues extra després de 14 anys de retallades

El Sindicat d'Infermeria (SATSE) i la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM) han unit forces per denunciar novament la situació dels professionals sanitaris a Espanya, que, catorze anys després, continuen patint les conseqüències de les pagues extra retallades pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero el 2010.

Ambdues organitzacions, que representen més de 165.000 metges i més de 230.000 infermeres i fisioterapeutes del Sistema Nacional de Salut, recorden que, des de l'aprovació del Reial decret llei 8/2010, de 20 de maig, els sanitaris, juntament amb altres titulats universitaris del sector públic, han vist reduïts els seus salaris de manera significativa. Aquesta retallada, aplicada al sou base i als triennis en les pagues extra, no ha estat compensada pels augments salarials generals que s'han aprovat en els darrers anys.

"Tots els col·lectius vam patir aquesta retallada. Des de llavors sempre juguen a fer augments lineals i les retallades les fan de manera perceptual. Així es genera un greuge amb els professionals de nivell A, que són les infermeres, físios i metges, perquè patim més la retallada i llavors l'augment lineal i progressiu no s'ajusta", lamenta Víctor Motos, secretari d'acció sindical de SATSE Catalunya, en declaracions a CatalunyaPress.

El 2024, la situació de retallada continua afectant els professionals del subgrup A1, com ara els metges, que pateixen una reducció del 38,29% en el sou base i en els triennis de les pagues extra. Això es tradueix en una pèrdua de 508,08 euros en el sou base i 19,54 euros per cada trienni consolidat en cadascuna de les pagues extra. D'altra banda, les infermeres, fisioterapeutes i altres professionals del subgrup A2 experimenten una retallada del 27,07%, la qual cosa implica una reducció de 310,57 euros en el sou base i 11,28 euros per cada trienni consolidat en cada paga extra.

Aquestes xifres evidencien que les retallades afecten principalment les pagues extra de metges i infermeres, que assumeixen aproximadament el 65% de tot l'ajust realitzat en les pagues extra dels empleats públics del Sistema Nacional de Salut. A més, aquestes retallades s'apliquen de manera progressiva, perjudicant de manera desproporcionada els professionals sanitaris, mentre que els augments salarials generals es distribueixen de manera equitativa entre totes les categories.

La pèrdua de poder adquisitiu per als metges i altres professionals del subgrup A1 se situa en un 24,43%, mentre que les infermeres i fisioterapeutes han vist reduït el seu poder adquisitiu en un 20,10%. 

Aquesta situació, que s'arrossega des de fa més d'una dècada, afecta no només l'economia personal dels sanitaris, sinó també la moral d'aquells que han estat a primera línia durant la pandèmia de la COVID-19, arriscant la seva salut i, en molts casos, la seva vida. Durant la pandèmia, més de 200 professionals sanitaris van perdre la vida a Espanya.

Davant aquesta situació de greuge que es manté en el temps, CESM i SATSE exigeixen al Govern que en els Pressupostos Generals de l'Estat per al 2025 es restableixi íntegrament el pagament de les dues pagues extra per a totes les categories d'empleats públics del sector sanitari. Ambdues organitzacions recorden que és el que marca la legislació vigent (Estatut Marc del personal estatutari i Estatut Bàsic de l'Empleat Públic) i que és el que s'aplica als treballadors del sector privat.

Mobilitzacions si tot segueix igual

En cas que tot segueixi igual i no s'atenguin les demandes en els propers Pressupostos Generals del 2025, els sindicats tenen a l'horitzó mobilitzar-se per tal d'aconseguir les seves peticions. "No demanem ni més ni menys, només allò que ens han retallat. Amb això ja donariem un gran pas", expressava Motos. 

Els sindicats tenen calendaritzats els següents passos, però "dependran de la resposta de l'Administració" el que vagin fent a partir d'aquest moment. "Tenim diferentes acccions ja planificades", alerta.