L'amnistia es converteix en la llei que més recursos d'inconstitucionalitat ha acumulat al TC

L'amnistia ja s'ha convertit en la llei contra la qual s'han presentat més recursos d'inconstitucionalitat. Un total de 16: els presentats pel PP i les comunitats autònomes que governa, més el del Govern socialista d'Emiliano García-Page a Castella-la Manxa, segons ha informat el TC una vegada tancat el termini per presentar-los.

El Partit Popular va ser el primer a registrar recurs, el 5 de setembre passat. L'assumpte ha recaigut al magistrat conservador José María Macías, nouvingut al TC, una designació que ha generat polèmica per les seves declaracions contra la llei d'amnistia quan era vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Tot i això, les fonts consultades per Europa Press apunten que no planeja abstenir-se.

Els dies següents, les comunitats autònomes governades pel PP van anar presentant els recursos d'inconstitucionalitat. Consten els de Madrid, Galícia, Andalusia, València, Extremadura, La Rioja, Illes Balears i Castella i Lleó. Aragó, Múrcia i Cantàbria, per part seva, han duplicat, amb impugnacions tant dels seus governs com de les seves assemblees legislatives.

A tots se suma el formalitzat pel Govern de Castella-la Manxa, l'única comunitat autònoma no 'popular' a recórrer l'amnistia. El Consell Consultiu regional va concloure que era una llei inconstitucional perquè "trenca el principi d'igualtat entre els ciutadans".

El repartiment de les ponències ha arribat a tots els magistrats, tret de Cándido Conde-Pumpido, perquè al president del TC mai se li adjudiquen recursos d'inconstitucionalitat ni qüestions d'inconstitucionalitat.

Tot i això, cal esperar que l'exministre Juan Carlos Campo s'abstingui en el recurs presentat pel Parlament de Cantàbria, ja que quan formava part del Govern de Pedro Sánchez ha dit que l'amnistia era "clarament inconstitucional" en l'informe dels indults a els condemnats pel 'procés'.

Per aquesta raó, Campo es va abstenir de participar en la deliberació sobre la qüestió d'inconstitucionalitat presentada pel Tribunal Suprem (TS), així com del recurs d'empara registrat per un particular el novembre passat. El Ple del TC ha acceptat aquesta mateixa setmana que s'aparti de la consulta del TS i s'espera que passi el mateix respecte a l'exministre de Justícia als altres assumptes relacionats amb l'amnistia.

En total es tracta de 16 recursos d'inconstitucionalitat, cosa que converteix l'amnistia en la llei més impugnada per aquesta via en la història de la cort de garanties, d'acord amb les fonts consultades a la seu de Domenico Scarlatti.

Termini obert

Tot i això, les ratlles a la llei d'amnistia no queden aquí. Dimecres passat va vèncer el termini per presentar els recursos d'inconstitucionalitat però encara es poden plantejar qüestions d'inconstitucionalitat --que competeixen als jutges i tribunals que han d'aplicar la llei-- i els recursos d'empara que puguin presentar els particulars.

De moment, el TC té damunt la taula quatre qüestions d'inconstitucionalitat: una de la Sala Penal del TS i tres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), una de les quals també s'ha encarregat a Campo. Tot i això, ja són 20 les impugnacions contra la llei d'amnistia.

La presentada pel Suprem és el primer assumpte referit a l'amnistia a què s'ha donat entrada al TC. Dimecres passat, el Ple va acordar per unanimitat admetre-la a tràmit, sobre la base d'una ponència del magistrat conservador Ricardo Enríquez que així ho recomanava.

Va ser el juliol passat quan el TS va acudir al TC en considerar que l'article 1 de la llei vulnera el dret a la igualtat i els principis de seguretat jurídica, proscripció de l'arbitrarietat i l'exclusivitat jurisdiccional. I ho va fer en un cas de dos condemnats per desordres públics per uns fets ocorreguts a Girona, després de la sentència que va condemnar l'exvicepresident català Oriol Junqueras i altres líders del 'procés', de manera que aquest procediment ha quedat en suspens.

Una fallada clau

D'acord amb fonts de la cort de garanties, la resposta del TC al TS trigarà a arribar entre sis mesos i un any i, encara que no es podrà estendre automàticament a la resta de qüestions d'inconstitucionalitat i recursos que puguin arribar, perquè el contingut impugnat i els arguments exposats poden variar, la veritat és que marcarà el camí.

Un cop es resolguin els dubtes manifestats pel Suprem, serà el torn dels 16 recursos d'inconstitucionalitat i, després, el Constitucional s'aturarà en els recursos d'empara.

Així doncs, les impugnacions que puguin presentar els líders del 'procés' condemnats i processats, com Junqueras i l'expresident català Carles Puigdemont, respectivament, hauran d'esperar.

Encara no els han pogut presentar perquè els seus respectius casos han d'esgotar abans el recorregut judicial al Suprem, on hi ha recursos pendents.

Pel que fa a Junqueras i els altres condemnats, la Sala Penal té a les mans els recursos de súplica. I, un cop ventilats, encara haurien de presentar incidents de nul·litat abans de trucar a les portes del TC.

Pel que fa als processats, el magistrat instructor Pablo Llarena ha rebutjat aquesta mateixa setmana els recursos de reforma, si bé s'han elevat a la Sala d'Apel·lacions, i caldria afegir-hi els eventuals incidents de nul·litat.