Els nascuts per gestació subrogada ja podran tenir Espanya com a lloc de naixement

El Tribunal Suprem (TS) ha autoritzat a través d'una sentència que els pares de nens nascuts a l'estranger per gestació subrogada --també conegut com a 'ventre de lloguer', mètode no permès a Espanya-- puguin modificar el Registre Civil per posar-hi el domicili familiar com a lloc de naixement.

En la resolució, recollida per Europa Press, la Sala Civil del TS dóna la raó als pares d'un menor nascut a Ucraïna per gestació subrogada, la filiació paterna de la qual és la biològica i la filiació materna és adoptiva del cònjuge del pare biològic.

Aquests pares, en demanar el trasllat de la inscripció de naixement del menor des del Registre Civil Central al Registre Civil del seu domicili, van sol·licitar que es canviés la menció del lloc de naixement del menor pel del domicili El Registre Civil es va negar, una decisió que va ser ratificada per la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública, però els pares van presentar una demanda d'oposició que va ser desestimada en primera instància i en apel·lació, per la qual cosa van decidir recórrer a cassació davant del Suprem.

Els magistrats estimen en la sentència el recurs dels pares, en considerar aplicables per analogia els preceptes de la Llei del Registre Civil vigent en aquell moment que permetien, en el cas de l'adopció internacional, el canvi de la menció del lloc de naixement del menor en un país estranger pel del domicili dels pares adoptius.

"Encara que l'adopció no és internacional, també el lloc de naixement del menor, en un país remot amb què els pares no tenen relació, denotaria el caràcter adoptiu de la filiació i les circumstàncies de l'origen del menor", assenyalen.

Dret a la intimitat del menor

El Suprem exposa que aquesta aplicació analògica és acord amb les exigències de diversos articles de la Constitució: el 18.1, perquè "permet l'efectivitat del dret a la intimitat personal i familiar del menor (en l'àmbit de protecció del qual es troben la filiació i les dades) que denoten el seu origen)"; el 14, la no-discriminació per raó de naixement, i el 39.2, la protecció pels poders públics dels fills, iguals davant la llei amb independència de la seva filiació.

Segons la seva opinió, la publicitat registral d'un determinat lloc de naixement a l'estranger que, per exemple, constaria al document nacional d'identitat o al passaport, "vulneraria el dret a la intimitat del menor".

Vulneraria aquest dret, explica, "en ser revelador de l'existència de l'adopció i de les circumstàncies relatives al seu origen especialment sensibles (en aquest cas, haver estat engendrat per gestació per substitució) i suposaria una discriminació respecte d'altres filiacions (en concret , l'adoptiva internacional) que no es troba justificada".

El mateix magistrat que va criticar els 'vents de lloguer'

El ponent ha estat el magistrat Rafael Sarazá, que en una sentència de l'abril del 2022 va dictar que una dona amb un nadó per gestació subrogada l'ha d'adoptar per ser reconeguda com a mare. A més, Sarazá criticava les agències intermediàries per tractar com a "simple mercaderia" tant les mares gestants com els menors.

En aquell cas concret, en què s'atribuïa a la mare comitent la decisió --entre altres-- sobre si la gestant havia de seguir o no amb vida en cas que patís alguna malaltia o lesió potencialment mortal, el magistrat considerava que "es imposen a la gestant unes limitacions de la seva autonomia personal i de la seva integritat física i moral incompatibles amb la dignitat humana”.