La ciència determina l'edat 'oficial' per morir de vell

Segons el model de supervivència de Gompertz, el risc de mort per causes naturals augmenta exponencialment amb l'edat

|
5186380
La ciència determina l'edat 'oficial' per morir de vell | Europa Press

 

La ciència ha buscat des de fa molt temps determinar fins a quin punt podem prolongar les nostres vides i quins factors influeixen en aquest procés inevitable de l'envelliment. Si bé és difícil establir una "edat oficial" per morir de vell, se sap que l'esperança de vida varia considerablement entre diferents parts del món, cosa que permet traçar algunes pautes interessants sobre l'envelliment i la longevitat.

A Espanya, el país de la Unió Europea amb més esperança de vida, s'estima que les persones arriben, de mitjana, als 83 anys. Aquest dada situa Espanya com a líder en longevitat, superant la mitjana europea, que ronda els 80 anys, i l'expectativa global, fixada en 73 anys. No obstant això, no tots els llocs del món gaudeixen d'aquestes xifres. En països com Txad, l'esperança de vida només supera els 55 anys, a causa de factors com les malalties infeccioses i les condicions de vida adverses.

Japó, d'altra banda, és un dels referents mundials en longevitat. A l'illa d'Okinawa, per exemple, és comú trobar persones que superen el llindar dels 100 anys, cosa que ha cridat l'atenció de la ciència i ha portat a estudis sobre els secrets del seu estil de vida.

L'envelliment, encara que inevitable, no segueix un ritme uniforme per a totes les persones. Segons el model de supervivència de Gompertz, el risc de mort per causes naturals augmenta exponencialment amb l'edat. La ciència ha demostrat que l'envelliment cel·lular i la disminució de la capacitat del cos per reparar-se són factors clau que augmenten la vulnerabilitat davant de malalties cardiovasculars, càncer i infeccions.

Malgrat aquests riscos, l'esperança de vida continua millorant, impulsada pels avenços mèdics i el desenvolupament d'estils de vida més saludables. Factors com una dieta equilibrada, exercici regular i l'abstinència del tabaquisme i l'alcohol són determinants per aconseguir una longevitat superior. A més, la genètica juga un paper essencial, encara que encara no s'ha establert un consens sobre quina és la longevitat màxima que un ésser humà pot assolir. Alguns científics estimen que el límit podria situar-se entre els 115 i 150 anys.

Pel que fa al futur de l'esperança de vida a Espanya, les projeccions són optimistes. Segons l'INE, per al 2035, els homes espanyols podrien viure fins als 83,2 anys i les dones fins als 87,7 anys. Si la tendència continua, el 2071 s'espera que els homes arribin als 86 anys i les dones als 90 anys, cosa que suposaria una millora significativa respecte a les dades actuals.

En resum, encara que la ciència no ha pogut establir un límit precís per a la longevitat humana, els avenços mèdics i les millores en els estils de vida permeten albirar un futur en què les persones puguin viure més temps i amb una major qualitat de vida. Mentrestant, Espanya es manté com un dels països més longeus del món, un reflex de les bones condicions de salut i benestar que predominen al país.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA